Vés al contingut

Ramon Rovira i Casanella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon Rovira i Casanella

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1836 Modifica el valor a Wikidata
Jorba (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1914 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióIndustrial i propietari
Família
FillsJosep Rovira i Bruguera Modifica el valor a Wikidata

Ramon Rovira i Casanella (Jorba, Anoia, 1836Barcelona, Barcelonès, 1914) fou un industrial i propietari català, pare de l'industrial i polític Josep Rovira i Bruguera i avi del director de cinema Francesc Rovira i Beleta.[1][2]

Fill cabaler de l'hisendat Josep Rovira de la Volta i Solà de la Roca (Jorba, 1793-1870), hereu de la pairalia Can Rovira de la Volta,[3] a Jorba (Anoia), fill, al seu torn, de l'hereu Josep Rovira de la Volta i Prat de Vilaclara (Jorba, 1763-1843),[4] dels Prat de Castellfollit del Boix, ciutadans honrats de Barcelona amb els títols aristocràtics de comte de Berbedel, vescomte de Viota de Arba i baró de Sohr, de l'Almolda i d'Antillón.[4] Fou propietari de la Fàbrica El Progreso a Sant Martí de Provençals (1888-1988),[5][6] part de la maquinària de la qual va ser desmuntada i dipositada, abans del seu enderrocament l'any 1988, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa) com a patrimoni industrial.[7] Va ser cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc, fundada a Barcelona l'any 1900.[8] A la seva mort, van ser cedits a l'Ajuntament de Barcelona els terrenys del sector de la Foixarda al Parc de Montjuïc, propietat de la seva dona, Jacinta Bruguera i Rius, com a hereva i successora de la família Foixart.[9][10][11] Va ser inhumat en la tomba familiar del cementiri Vell, presidint el dol Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona.[12]

Referències

[modifica]
  1. Biografia de Ramon Rovira i Casanella a «Ramon Rovira i Casanella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rovira de Saralegui i Vergés, H. (2006). «Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 106.
  3. Rovira de Saralegui i Vergés, H. (2006). «Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 105.
  4. 4,0 4,1 Rovira de Saralegui i Vergés, H. (2006).«Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 104.
  5. Puchal i Canals, M. (1991). «La farinera El Progreso» a I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, p. 277-282.
  6. Farinera El Progreso Arxivat 2014-03-05 a Wayback Machine. (1987) a Llorens, M. et al. (2013). Viaje a Icària. Barcelona 1987-1992. Transformación urbanística. Arxivat 2018-08-12 a Wayback Machine. [Consulta: 14.03.2016.]
  7. Notícia de l'enderroc de la farinera El Progreso (La Vanguardia, 22.11.1988, p. 52).
  8. Constitució de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc (La Vanguardia, 26.03.1900, p. 1).
  9. Arranz Herrero, M. (1991). Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Barcelona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, p. 184-189.
  10. Cessió dels terrenys de la Foixarda a l'Ajuntament de Barcelona pels hereus de Jacinta Bruguera i Rius, amb destinació a parcs i jardins. (La Vanguardia: 20.11.1915, p. 4).
  11. La Foixarda, el arbusto que entierra la memoria de la familia de canteros Foixart. Reportatge-entrevista a Carmen Rovira de Saralegui i Hugo Rovira de Saralegui per Jesús Sancho a La Vanguardia.
  12. Necrologia Arxivat 2014-03-23 a Wayback Machine. de Ramon Rovira i Casanella a La Veu de Catalunya (7/9/1914, p. 2). Necrologia Arxivat 2014-03-23 a Wayback Machine. a La Veu de Catalunya (6/9/1914, p. 3). Recordatori a La Vanguardia (25/10/1915, p. 2).