Ramon de Capmany i de Montaner
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1899 Canet de Mar (Maresme) |
Mort | 20 gener 1992 (92/93 anys) |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Membre de |
Ramon de Capmany i de Montaner (Canet de Mar, Maresme, 1899 — Barcelona, 20 de gener de 1992) fou un pintor, gravador i bibliòfil català.
Era fill de Ricard de Capmany i Roura i Júlia de Montaner i Malató; per via materna era net de Ramon de Montaner i Vila, propietari de l'editorial Montaner i Simón.[1] Va ser batejat per Jacint Verdaguer a la capella del Castell de Santa Florentina, reconstruït pel seu avi.[2]
Es va formar en el món de la pintura a l'Escola de la Llotja, on va aprendre sota les ordres de Francesc Labarta.[3] Fou un dels membres del grup conegut com els Evolucionistes i un dels habituals de la Sala Parés.[4] Pintor eminentment paisatgista, va pintar sobretot obres centrades en l'entorn del massís del Montseny i la part vella de la ciutat de Barcelona, practicant un estil naturalista.[3] També va il·lustrar edicions de bibliòfil. Va tenir el càrrec de conservador dins la junta de l'Ateneu Barcelonès durant la presidència de Pere Gual i Villalbí, entre 1952 i 1962. Hi ha alguna obra seva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Està enterrat al cementiri de Sant Cristòfol de Fogars.[5]
Premis i reconeixements
[modifica]- 1926- Travelling Exhibition de Nova York
- 1931- Medalla d'or al concurs "Barcelona vista pels seus artistes"[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Sàiz i Xiqués, 2008, p. 5.
- ↑ Pinyol i Torrents, 2005, p. 189.
- ↑ 3,0 3,1 «Ramon de Capmany i Montaner». Museu Deu. [Consulta: 31 desembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ramon de Capmany i de Montaner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Maragall, Joan Anton «El último silencio de Capmany» (en castellà). la Vanguardia, 21-02-1992, pàg. 20 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 84-95554-27-5.
Bibliografia
[modifica]- Permanyer, Lluís «Evocación de dos relevantes familias barcelonesas» (en castellà). La Vanguardia, 08-11-1987, pàg. 31 [Consulta: 4 agost 2015].
- Pinyol i Torrents, Ramon «Uns textos necrològics verdaguerians oblidats: els del recordatori de Florentina Malató (1900)». Anuari Verdaguer, Núm.: 13, 2005 [Consulta: 4 agost 2015].
- Sàiz i Xiqués, Carles «Ricard de Capmany i Roura: La passió romàntica per l'art medieval». El Sot de l'Aubó, Núm.: 26, 2008 [Consulta: 4 agost 2015].