Pere Gual i Villalbí

Procurador a Corts
	6 novembre 1967 – 12 gener 1968 – Fermín Sanz-Orrio y Sanz → ; Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	20 desembre 1965 – 15 novembre 1967 – Laureà López Rodó → ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	31 maig 1961 – 6 juny 1964 ; Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	16 maig 1958 – 18 abril 1961 ; Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	26 abril 1957 – 14 abril 1958 ; Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
	10 octubre 1927 – 15 febrer 1930

Pere Gual i Villalbí
Biografia
Naixement	20 novembre 1885 ; Tarragona
Mort	12 gener 1968 (82 anys); Barcelona
Ministre sense cartera
	25 de febrer de 1957 – 7 de juliol de 1965
	← Nou càrrec Laureà López Rodó →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Economista
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques ; Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres ; Reial Acadèmia Europea de Doctors
Premis
	(1967) Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes; (1966) Gran Creu de l'Orde de Cisneros; (1965) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1964) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1956) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi ;
Procurador a Corts
	6 novembre 1967 – 12 gener 1968 – Fermín Sanz-Orrio y Sanz → ; Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	20 desembre 1965 – 15 novembre 1967 – Laureà López Rodó → ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	31 maig 1961 – 6 juny 1964 ; Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	16 maig 1958 – 18 abril 1961 ; Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	26 abril 1957 – 14 abril 1958 ; Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
	10 octubre 1927 – 15 febrer 1930

Pere Gual i Villalbí^[2] (Tarragona, 20 de setembre de 1885 - Barcelona, 12 de gener de 1968) fou un economista català.

Biografia

Estudià a l'Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra), i fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera a la Universitat de Barcelona el 1915 i milità a la Lliga Regionalista. Fins al 1924 col·laborà amb l'Escola d'Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya.

Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional i el 1927 fou membre de l'Assemblea primoriverista com a representant d'Activitats de la Vida Nacional. Després de la guerra civil espanyola fou ministre sense cartera en els VIII i IX governs de Franco, entre 1957-1965, i president del Consejo de Economía Nacional, des d'on fou un dels promotors del Pla d'Estabilització de 1957-1959 i procurador en Corts.^[3]

Va ser president de l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961, com a resultat d'una ordre ministerial que canviava la dependència de l'Ateneu i l'assimilava a l'Ateneo de Madrid. Es tractava d'una junta que venia a substituir la dirigida pel falangista Luys Santa Marina. A diferència d'aquesta darrera amb més contingut ideològic, la de Pere Gual estava formada per estudiosos i professionals reconeguts entre els que es comptaven personatges com Ramon de Capmany i de Montaner, Joan Ainaud de Lasarte, Alfredo San Miguel o Josep Maria de Sagarra.^[4]

També fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i entre altres condecoracions, ha rebut la Gran Creu d'Alfons X El Savi, la Gran Creu del Crist de Portugal; la Gran Creu del Regne de Tailàndia, la Medalla d'Or de la Província de Barcelona, la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona i la Gran Creu de Carles III.^[5]

Pere Gual morí a Barcelona la matinada del 12 de gener de 1968.^[6]

Obres

La educación comercial de nuestro pueblo (1917)
Tratado de derecho mercantil internacional (1940)
Curso de política económica contemporánea (1941-1961)
Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943)
Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922)

Bibliografia complementària

Cortès Martí, Josep M. La tecnòpolis catalana 1900-1936. Pensament organitzatiu a Catalunya. Tarragona: Publicacions URV, 2013. ISBN 9788484242208. (Capítol 8. Pere Gual Villalbí. Pàg. 127-138)

Referències

↑ Governs d'Espanya 1931-2008
↑ «Pere Gual i Villalbí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Fitxa del Congrés dels diputats
↑ Santacana, Carles [et al.].. «L'Ateneu durant el franquisme». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311. , pàg. 441
↑ Biografia al web de la RACEF
↑ «Ha fallecido don Pedro Gual Villalbí». La Vanguardia, 12-01-1968, pàg. 3.

Enllaços externs

Pere Gual i Villalbí a dialnet

Càrrecs públics
Precedit per: Nou càrrec	Ministre sense cartera 1957-1965	Succeït per: Laureà López Rodó
Premis i fites
Precedit per: Manuel de Torres y Martínez	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 29 1960-1968	Succeït per: Mariano Navarro Rubio
Precedit per: Nou càrrec	Acadèmic de la RACEF Medalla 18 1944-1968	Succeït per: Andreu Ribera i Rovira

[GOBIERNOS-1] Governs d'Espanya 1931-2008

[GEC-2] «Pere Gual i Villalbí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Fitxa del Congrés dels diputats

[4] Santacana, Carles [et al.].. «L'Ateneu durant el franquisme». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311. , pàg. 441

[5] Biografia al web de la RACEF

[6] «Ha fallecido don Pedro Gual Villalbí». La Vanguardia, 12-01-1968, pàg. 3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

VIIIè Govern de Francisco Franco (25 de febrer de 1957 – 10 de juliol de 1962)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
Ministre Subsecretari de la Presidència	Luis Carrero Blanco
Ministres	Camilo Alonso Vega (Governació) • Mariano Navarro Rubio (Hisenda) • Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Antonio Barroso y Sánchez Guerra (Exèrcit) • José Rodríguez y Díaz de Lecea (Aire) • Felipe José Abárzuza y Oliva (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Alberto Ullastres Calvo (Comerç) • Jorge Vigón Suero-Díaz (Obres Públiques) • Cirilo Cánovas García (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona/José Luis Arrese Magra (Habitatge) • Jesús Rubio García-Mina (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Pere Gual i Villalbí (sense cartera)
(← VII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← IX FRANCO)

IXè Govern de Francisco Franco (10 de juliol de 1962 – 7 de juliol de 1965)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
Vicepresident del Govern	Agustín Muñoz Grandes
Ministre Subsecretari de la Presidència	Luis Carrero Blanco
Ministres	Camilo Alonso Vega (Governació) • Mariano Navarro Rubio (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Pablo Martín Alonso/Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Alberto Ullastres Calvo (Comerç) • Jorge Vigón Suero-Díaz (Obres Públiques) • Cirilo Cánovas García (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Pere Gual i Villalbí (sense cartera)
(← VIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← X FRANCO)

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)