Rata d'aigua
Arvicola sapidus | |
---|---|
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 2150 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Cricetidae |
Gènere | Arvicola |
Espècie | Arvicola sapidus Miller, 1908 |
Distribució | |
La rata d'aigua, rata de séquia[1] o rat-buf (Arvicola sapidus), és l'arvicolí de mida més grossa.
Noms catalans
[modifica]Rat-bufot a la Catalunya del Nord; bufó al Priorat, a Lleida, al Pla d'Urgell i a la Ribera d'Ebre, i tau al Delta de l’Ebre i al Delta del Llobregat.[2]
Descripció
[modifica]Té el cos robust i allargat, unes orelles arrodonides i curtes, que sobresurten poc entre el pelatge i unes potes també curtes. La cua, de secció circular, fa poc més de la meitat de la llargada del cap i el cos junts.
Pelatge dens, adaptat a la vida semiaquàtica, de color marró fosc tirant a vermellós pel dors, marró groguenc pels flancs i marró grisenc tacat de groc pel ventre. A la regió dorsal, hi té alguns pèls negres.
Dimensions corporals: cap + cos (18-22 cm) i cua (10-14 cm).
Pes: 155-300 g.
Hàbitat
[modifica]Viu a prop de l'aigua dolça, sia corrent o estancada, sempre que les ribes siguin cobertes d'abundant vegetació herbàcia i la terra dels marges sigui prou tova per a poder-hi excavar galeries. També se la pot localitzar, però, en altres llocs humits, com maresmes, prats humits i zones torboses fins als 2.300 m d'altitud. Viu a Portugal, Espanya i França.[3]
Costums
[modifica]És una espècie solitària que és activa tant de dia com de nit, però és més fàcil d'observar durant les hores diürnes, entre la vegetació de la riba o bé dins l'aigua. Bona nedadora, se la pot veure capbussar-se amb facilitat.
Fa el niu en un cau subterrani que excava entre les arrels d'un arbre proper a la riba, no gaire complicat, però amb diverses entrades.
Rastre
[modifica]S'alimenta sempre als mateixos llocs, on deixa trossos, tots de la mateixa mida, de tija de boga, canyes, canyissos, joncs i altres plantes aquàtiques que constitueixen la base de la seva alimentació.
També es pot intentar localitzar el llit que es fabrica per a descansar durant les hores diürnes: un pilonet d'herbes seques, de forma més o menys esfèrica, amagat entre la vegetació de la riba.
Espècies semblants
[modifica]La rata talpera té un aspecte més gràcil, el pelatge sense tons rogencs i la cua relativament més curta (no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos).
Gastronomia
[modifica]La carn de la rata d'aigua té un gust similar a la carn de conill i tradicionalment s'emprava en l'elaboració de la paella valenciana.[4]
Bibliografia
[modifica]- Marc Duquet, Marc; Maurin, Hervé i Haffner, Patrick: Inventaire de la faune de France, Ed. Nathan, 2005, ISBN 2092780468. (francès)
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 152-153.
Referències
[modifica]- ↑ DNV
- ↑ https://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/tau/
- ↑ . Arvicola sapidus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 7 octubre 2008.
- ↑ «¿Sabías que la paella original llevaba rata?» (en castellà), 07-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Àmplia informació sobre aquesta espècie animal. Arxivat 2018-07-02 a Wayback Machine. (castellà)
- Descripció taxonòmica d'aquesta espècie. Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (anglès)