Talpó de tartera
Chionomys nivalis | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 4659 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Cricetidae |
Gènere | Chionomys |
Espècie | Chionomys nivalis (Martins, 1842) |
Distribució | |
El talpó de tartera (Chionomys nivalis) és el talpó que pot assolir la mida més gran.
Descripció
[modifica]La seva cua és relativament llarga i gairebé supera la meitat de la longitud del cap més el cos, i les orelles sobresurten clarament entre el pelatge. Els peus i les vibrisses són llargs.
El pelatge, més clar, que el de la resta de talpons, presenta una tonalitat grisenca marronosa uniforme per la part dorsal, i blanca grisenca per la ventral. Els peus i la cua (monocolor) tendeixen a ser blanquinosos.
Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 14 cm i cua = 4,5 - 7,4 cm.
Pes: 21 - 70 g.
Hàbitat
[modifica]Tal com el seu nom indica, viu en tarteres, marges pedregosos i altres acumulacions de grans blocs a muntanya, fins a altituds elevades.
Costums
[modifica]Actiu sobretot al crepuscle, però també a la nit i, més rarament, durant el dia.
El seu refugi és un cau subterrani que s'obre al peu d'una roca, a l'interior del qual es construeix un niu d'herba seca.
Solament les mares i les seves cries constitueixen grups familiars.
Sinònims
[modifica]- abulensis, Agacino, 1936
- aleco, Paspalev, Martino i Peshev, 1952
- alpinus, Wagner, 1843
- appenninicus, Dal Piaz, 1929
- aquitanius, Miller, 1908
- cedrorum, Spitzenberger, 1973
- dementievi, Heptner, 1939
- hermonis, Miller, 1908
- lebruni, Crespon, 1844
- leucurus, Gerbe, 1852
- loginovi, Ogniov, 1950
- malyi, Bolkay, 1925
- mirhanreini, Schäfer, 1935
- nivicola, Schinz, 1845
- olympius, Neuhäuser, 1936
- petrophilus, Wagner, 1853
- pontius, Miller, 1908
- radnensis, Ehik, 1942
- satunini, Shidlovsky, 1919
- spitzenbergerae, Nadachowski, 1990
- trialeticus, Shidlovsky, 1919
- ulpius, Miller, 1908
- wagneri, Martino, 1940
Espècies semblants
[modifica]La resta de talpons tenen el pelatge de tonalitats més fosques i la cua més curta: no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos, excepte el talpó roig, que té, però, el pelatge rogenc.
Bibliografia
[modifica]- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 158-159.
Referències
[modifica]- Fordham et al (2006). Chionomys nivalis. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 27 desembre 2007 (en anglès). (anglès)