Vés al contingut

Ratpenat nassut gros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRatpenat nassut gros
Leptonycteris nivalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Pol·linitzador desaguaro i Agave tequilana Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN11697 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaPhyllostomidae
GènereLeptonycteris
EspècieLeptonycteris nivalis Modifica el valor a Wikidata
(Saussure, 1860)
Nomenclatura
Sinònims
Ischnoglossa nivalis
ProtònimMacrotus nivalis Modifica el valor a Wikidata

El ratpenat nassut gros[1] (Leptonycteris nivalis) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids. Aquesta espècie és la responsable de la pol·linització de l'espècie de planta Agave tequilana, la qual està estretament relacionada amb la producció de tequila.[2]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Viu als Estats Units, Mèxic i Guatemala,[3] on el seu hàbitat natural són els boscos temperats.

A Texas, els ratpenats viuen en boscos de matolls i atzavares entre els 1.450 i 2.200 metres. Rarament s'allunyen de les atzavares i els cactus dels quals en depenen. Viuen al nord de la frontera entre els Estats Units i Mèxic entre juny i agost. Per altra banda, també viuen als climes més dels elevats boscos de pins i roures del sud-oest dels Estats Units.

Comportament

[modifica]

Generalment cerquen refugi en coves, mines abandonades i cavitats als penya-segats, en grups que van des d'uns pocs individus fins a diversos milers. Rarament són vistos, excepte a la nit als menjadores dels colibrís.

Migren en resposta als canvis estacionals i la disponibilitat d'aliments. Quan les cries neixen a mitjans de l'estiu, les femelles es reuneixen en colònies de cria de grans dimensions. A la darreria de l'estiu, es refugien en coves al sud de Mèxic. Mentre descansen, s'han observat grups de fins a 13.000 individus. L'anàlisi d'algunes dades suggereixen que durant els últims 30 anys les seves poblacions han anat en declivi.

Dieta

[modifica]

Aquests ratpenats sincronitzen la seva arribada a Texas amb el cicle de floració estival de les atzavares, de les quals n'obtenen pol·len i nèctar. A Mèxic, a més de nèctar i pol·len, també s'alimenten de fruits dels grans cactus i d'insectes. Els insectes són generalment obtingut mentre s'alimenten de les flors. Igual que els colibrís, que ronden davant de les plantes, introdueixen profundament el seu musell i la seva llengua llarga dins les flors per xuclar el nèctar. S'ha teoritzat que si aquests ratpenats nectarívors desapareguessin les atzavares es veurien afectades greument.

Estat de conservació

[modifica]

El 1995, un grups d'especialistes internacionals va iniciar el Programa per a la Conservació dels Ratpenats Migratoris entre Mèxic i els Estats Units. Aquest moviment ecologista va néixer en resposta al declivi del nombre d'individus detectat a Mèxic. La missió d'aquest programa és la recuperació d'aquesta espècie migratòria, en un esforç per protegir-la, centrant-se en tres àrees d'interès principals: la recerca, l'educació i la conservació. El programa ha tingut tant d'èxit que serveix com a exemple per als esforços de conservació a altres països d'Amèrica Llatina.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Ratpenat nassut gros». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Arita & Wilson, 1987, p. 3-5.
  3. «Distribució geogràfica» (en anglès).
  4. Medellín, 2003, p. 87-97.

Bibliografia

[modifica]
  • Medellin, Rodrigo A. «Diversity and conservation of bats in Mexico: research priorities, strategies, and actions» (en anglès). Wildlife Society Bulletin, vol.31, 2003, pp.87-97.
  • Hoffmeister, Donald F «Review of the Long-Nosed Bats of the Genus Leptonycteris» (en anglès). Journal of Mammalogy, vol.38, 1957, pp.454-461.
  • Moreno-Valdez, Arnulfo; Honeycutt, Rodney L.; Grant, William E «Colony Dynamics of Leptonycteris nivalis (Mexican Long-Nosed Bat) Related to Flowering Agave in Northern Mexico» (en anglès). Journal of Mammalogy, vol.85, 2004, pàg. 453-459.
  • Arita, Hector T.; Wilson, Don E. «Long-Nosed Bats and Agaves: The Tequila Connection». BATS magazine, 5, 4, 1987.

Enllaços externs

[modifica]
  • U.S. Fish and Wildlife Service (anglès)