Rauenthalita

Rauenthalita
Fórmula química	Ca₃(AsO₄)₂·10H₂O
Epònim	Rauen valley (en)
Localitat tipus	Mina Gabe Gottes, Filó Sankt Jakob, Neuenberg, Sainte-Marie-aux-Mines, Colmar-Ribeauvillé, Alt Rin, Gran Est, França
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CJ.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CJ.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.16
Dana	40.3.11.1
Heys	20.2.13
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 12,564(8) Å; b = 12,169(7) Å; c = 6,195(4) Å; α = 89,09(3)°; β = 79,69(3)°; γ = 118,58(4)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	incolor, blanc
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	subvítria, cerosa
Color de la ratlla	incolor
Densitat	2,36 g/cm³ (mesurada); 2,362 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,540 a 1,546 nβ = 1,552 nγ = 1,570 a 1,576
Birefringència	δ = 0,030
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 85°, calculat: 80°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1964-007
Any d'aprovació	1964
Símbol	Rth
Referències

La rauenthalita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom per la vall de Rauenthal, a França, a prop de Sainte-Marie-aux-Mines, la seva localitat tipus.

Característiques

La rauenthalita és un arsenat de fórmula química Ca₃(AsO₄)₂·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1964. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rauenthalita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Gabe Gottes, entre els municipis de  Sainte-Marie-aux-Mines, Colmar i Ribeauvillé, al departament de l'Alt Rin (Gran Est, França). També ha estat descrita en altres indrets del país, així com a Àustria, la República Txeca, Alemanya, Irlanda, Anglaterra i els Estats Units.