Recinte emmurallat de Berfull
Recinte emmurallat de Berfull | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Muralla i aglomeració urbana | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura medieval | |||
Altitud | 45 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Rafelguaraf (la Ribera Alta) | |||
Localització | Berfull | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0010807 | |||
Codi IGPCV | 46.209-9999-000001[1] | |||
El Recinte emmurallat de Berfull, es troba al municipi de Rafelguaraf, a la comarca de la Ribera Alta, de la província de València. Està catalogat com a Bé d'interès cultural, amb número d'anotació ministerial: RI-51-0010807, i data d'anotació 17 de juny de 2002.[2]
Història
[modifica]L'any 1348, segons consta en el privilegi atorgat a Jaume Esplugues, Senyor de La Pobla Llarga, pel Rei Pere IV d'Aragó, concedit a Sagunt, sent aquesta la primera referència documentada del poblat de Berfull. Més tard va pertànyer a l'Ènova fins a 1574. Com va passar en altres zones, després de l'expulsió dels moriscos va ser repoblat i hi ha referències que en 1732 en l'annex de Berfull existia una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Més tard, va ser senyoriu de la família Dassió o Deci.[2] arribant a ser municipi independent, per acabar agregant-se a Rafelguaraf per Reial Ordre de 24 de juny de 1846.[2][3]
Segons apareix en el Diccionari de D. Pascual Madoz Ibáñez de 1849 s'assenyala que aquest poble va ser del senyoriu particular de D. Vicente Rodrigo de València i que la seva església va estar dedicada als Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senén, en canvi, posteriorment, Sanchís Sivera diu que l'església es troba dedicada a la Puríssima Concepció.[2]
El poblat en el passat segle xx, disposava d'un terme de més de cinc-centes hectàrees, propietat d'una família de la noblesa Valenciana. Les cases i terres les cedien en arrendament als habitants de Berfull que van arribar a tenir 125 habitants empadronats. Del cultiu de l'arròs aviat es va passar a la transformació de la terra en tarongerars. En els anys setanta, amb el progrés, els seus habitants van anar abandonant Berfull a la recerca de poblacions amb més serveis.[4] El 2010, els propietaris van cedir el poblat de Berfull al municipi de Rafelguaraf.[3]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un antic poblat morisc emmurallat. Les muralles (que van poder aixecar entre els segles XVI - xvii), envolten tot el poblat i serveixen de tancament als patis posteriors dels habitatges que conformen el conjunt arquitectònic. Organitzat entorn d'un carrer central a la qual reverteixen les dues illes paral·leles que el constitueixen. L'accés es troba a l'extrem sud-est del carrer central, es realitza a través d'un arc de mig punt de carreus adovellats, l'"Arc de Berfull ",[3] sobre aquest, la muralla es troba coronada per merlets de maó. La resta de la muralla és de maçoneria.[2] Entre els edificis, d'arquitectura popular, es troba una ermita i l'antiga casa de la Senyoria, la qual té en la façana principal, sobre la porta, un escut nobiliari.[2]
-
Restes de Berfull
-
Arc
-
Restes de l'església
-
Detall
Referències
[modifica]- ↑ URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1333. Data de consulta: 26 setembre 2023.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=167
- ↑ 3,0 3,1 3,2 http://www.mapaculturaldevalencia.es/fichaarea.html?cnt_id=5415[Enllaç no actiu]
- ↑ http://www.mapaculturaldevalencia.es/fichaarea.html?cnt_id=5415[Enllaç no actiu]