Rafelguaraf

Rafelguaraf

Escut d'armes
Ajuntament de Rafelguaraf
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 03′ 06″ N, 0° 27′ 18″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	Rafelguaraf
Població humana
Població	2.351 (2023) (144,23 hab./km²)
Gentilici	Rafelguarafí, rafelguarafina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	16,3 km²
Altitud	38 m
Limita amb	Carcaixent Barxeta Xàtiva la Pobla Llarga l'Énova Simat de la Valldigna
Partit judicial	Alzira
Dades històriques
Festa patronal	Del 4 al 7 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal	46666
Codi INE	46209
Codi ARGOS de municipis	46209
Lloc web	rafelguaraf.es

Rafelguaraf és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Carcaixent, l'Ènova i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Barxeta i Xàtiva (a la Costera); i amb Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Geografia

Situat entre el riu Albaida i la serra de Serratilla. El relleu està accidentat per les seues parts sud i est, on s'eleven les muntanyes de Pérez, els tossals de la Penya Roja i Barxilla i altres de menor importància, com ara els de Benigame i el Serral.

Els principals accidents hidrogràfics són el barranc del Poble i el de Matilde, així com altres menors anomenats de la Mina i Cabol.

Les zones nord i oest, més pròximes al riu Albaida, les aigües del qual s'aprofiten per al reg, presenten poques elevacions i són les dedicades a cultius.

Nuclis de població

• Berfull
• Rafelguaraf
• el Riurau
• Tossalnou

• 
  Berfull
• 
  Hort del Pi (Riurau)
• 
  Tossalnou

Història

S'han trobat algunes restes de l'Eneolític, però Rafelguaraf era una alqueria islàmica que després de la conquesta mantingué tota la població morisca; fou senyoriu del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l'Hospital General de València; durant la revolta de les Germanies, el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí de Xàtiva. L'expulsió morisca deixà Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels seus pobladors embarcaren a Dénia cap a l'exili). El 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla; durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va donar suport als botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, donava suport als maulets. El 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de 1870 el Tossalet. Segons Cavanilles, l'any 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses; a mitjan segle xix es va començar a conrear el taronger; en 1871 es van desamortitzar els béns comunals del municipi, que passaren a les mans dels Reig Bigné.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2011
2.432	2.440	2.455	2.478	2.453	2.406	2.359	2.398	2.390	2.453	2.532

Economia

En la zona conreada predomina el regadiu amb taronges, blat de moro, hortalisses i fins a dates recents l'arròs. En secà només mereix destacar les oliveres. La ramaderia és poc important.

El sector industrial es limita a la confecció d'objectes de vímet i filats, però en tan petites proporcions que resulten insuficients per a acaparar tota la mà d'obra disponible, registrat certa emigració cap a altres zones industrials.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 de Vox.

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Rafelguaraf
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Rafaela Aliaga Sendra	890	58,28%	7 (-1)
	Partit Popular		María Isabel Cercenado Sendra	436	28,55%	3 ()
	Vox		José Vicente Fayos Vidal	201	13,16%	1 (+1)
	Vots en blanc			18	1,2%
Total vots vàlids i regidors				1.545	100 %	11
	Vots nuls			25	1,6%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.570	81,89%**
Abstenció				347*	18,1%**
Total cens electoral				1.915*	100 %**
Alcaldessa: Rafaela Aliaga Sendra (PSPV) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots de PSPV)
Fonts: JEC, JEZ Xàtiva, Generalitat Valenciana, À Punt. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa de Rafelguaraf és Rafaela Aliaga Sendra de PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Federico Merín Fayos	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Julio Fuster Navarro Carlos Merín Garcia	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	28/05/1983 25/02/1984	n/d --
1987–1991	Carlos Merín Garcia	CDS	30/06/1987	--
1991–1995	Rafael Copovi Català	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Emilio Domènech Copovi Federico Tormo Vidal	UV-CCV PP	17/06/1995 24/06/1997	Pacte de Govern --
1999–2003	Federico Tormo Vidal	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Federico Tormo Vidal	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Federico Tormo Vidal	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Edelmiro Navarro Fogués	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Rafaela Aliaga Sendra	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Rafaela Aliaga Sendra	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	Rafaela Aliaga Sendra	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

• Ajuntament. Neoclàssic, de 1896.
• Església del Naixement del Senyor. Edificada en 1948 sobre l'anterior, cremada en la guerra de 1936-1939.
• Església del Tossalet
• Recinte emmurallat de Berfull

• 
  Església
• 
  Escut de l'església del Tossalnou
• 
  Berfull

Festes

Del 4 al 7 d'agost són les Festes patronals.

Vista panoràmica de Rafelguaraf

Enllaços externs

• Ajuntament de Rafelguaraf
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• País Valencià, poble a pole, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.