Referèndum d'independència de Mongòlia de 1945
| Referèndum d'independència de Mongòlia de 1945 | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  | |||||||||||||||||
| Data | 20 octubre 1945 | ||||||||||||||||
| Tipus | referèndum d'independència | ||||||||||||||||
| Participació | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
El referèndum d'independència de Mongòlia de 1945 va ser un referèndum d'independència que es va celebrar en la República Popular de Mongòlia el 20 d'octubre de 1945.[1] Va ser aprovat pel 100% dels votants, sense vots en contra, segons les estadístiques oficials. La participació va ser del 98,5%.[2]
Context
[modifica]Mongòlia s'havia independitzat de facto de la República de la Xina en la revolució mongola de 1921. Aquest any, les últimes tropes xineses a Mongòlia havien estat expulsades pel general rus blanc Roman Ungern von Sternberg, la qual cosa va provocar la intervenció soviètica.[3] La República Popular de Mongòlia era en la pràctica un estat satèl·lit no reconegut de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Cap al final de la Segona Guerra Mundial, l'URSS va pressionar a la Xina perquè reconegués oficialment l'statu quo, amenaçant d'avivar el panmongolisme dins de la Xina. En el Tractat d'Amistat i Aliança sinosoviètic, signat el 14 d'agost de 1945, la Xina va acceptar reconèixer la independència de Mongòlia després de l'èxit d'un referèndum.[4]
Resultats
[modifica]El referèndum va ser aprovat pel 100% dels votants, aparentment sense vots en contra, segons les estadístiques oficials. La participació va ser del 98,5%.[2]
Conseqüències
[modifica]Fins al final de la Segona Guerra Mundial, l'URSS fou l'únic país del món que reconeixia la independència mongola.[4]
La República Popular de la Xina va establir relacions diplomàtiques amb Mongòlia el 16 d'octubre de 1949, i totes dues nacions van signar un tractat fronterer en 1962.[5] Amb la ruptura sinosoviètica, Mongòlia es va alinear amb la Unió Soviètica i va sol·licitar el desplegament de forces soviètiques, la qual cosa va suscitar preocupació per la seguretat a la Xina.[6]
Més tard, Mongòlia va aconseguir el reconeixement internacional en gran part amb l'ajuda de l'URSS.[7]
La República de la Xina (Taiwan) no la va reconèixer fins al 2002.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ Nohlen et al., p490.
- ↑ 2,0 2,1 Nohlen et al., p491.
- ↑ Kuzmin, S.L. History of Baron Ungern: an Experience of Reconstruction. Moscow, KMK Sci. Pres, p.156-293. - ISBN 978-5-87317-692-2
- ↑ 4,0 4,1 Eric, A. Hyer «HAUNTED BY HISTORY: CHINA AND ITS NORTHWESTERN NEIGHBOURS». Historia Actual Online, 7, 2005, pàg. 87. ISSN: 1696-2060.
- ↑ «China-Mongolia Boundary». International Boundary Study. The Geographer, Bureau of Intelligence and Research, 173, 8-1984, pàg. 2–6. Arxivat de l'original el 2006-09-16 [Consulta: 16 juny 2008]. Arxivat 2006-09-16 a Wayback Machine.
- ↑ «Mongolia-China relations». Library of Congress. Arxivat de l'original el 2017-08-01. [Consulta: 15 juny 2008].
- ↑ «Международное признание независимого статуса Монголии». [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «Major Taipei decision alters Mongolia's status». China Post, 27-02-2002. Arxivat de l'original el 21 gener 2021. [Consulta: 5 febrer 2008].
- ↑ «Mongolian office to ride into Taipei by end of the year». Taipei Times, 11-10-2002. Arxivat de l'original el 10 febrer 2009. [Consulta: 5 febrer 2008].
Bibliografia
[modifica]- Dieter Nohlen, Florian Grotz & Christof Hartmann (2001). Elections in Asia: A data handbook, Volume II. ISBN 0-19-924959-8.
