Àmbit metropolità de Barcelona
|
Aquest article tracta de l'àmbit territorial i futura vegueria, per la vegueria del segle XIV-XVIII vegeu Vegueria de Barcelona. |
| Tipus | àmbit funcional territorial i vegueria  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Conté la subdivisió | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 5.727.615 (2022) (741,31 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | català castellà | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 7.726,36 km² | |||
L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials[1] definits en el Pla territorial general de Catalunya. Segons la Llei de vegueries, la futura vegueria d'aquesta regió s'anomenarà vegueria de Barcelona.
Està situat a la zona central de la Depressió Litoral i la Serralada Prelitoral de Catalunya. És l'àmbit amb més població, amb 4.866.555 habitants estimats l'any 2019,[2] abasta una extensió geogràfica de 2.464,4 km² i una densitat de 1.937,4 hab/km². El seu municipi més important i nucli principal és la ciutat de Barcelona.
Característiques
[modifica]La regió va quedar definida l'any 1987 en les Lleis d'Ordenació Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya.[3] Actualment la integren les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, és a dir, el conjunt format per Barcelona i la seva àrea d'influència més immediata en termes econòmics i de mercat de treball. L'Alt Penedès i el Garraf en formaven part inicialment, però es van integrar en el nou l'àmbit funcional del Penedès l'any 2017.
És actualment una de les 10 majors aglomeracions metropolitanes europees[4] i ocupa una posició capdavantera entre les zones industrials sent un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial en la Mediterrània Occidental. Dels prop de 2 milions de llocs de treball existents a la regió, gairebé un terç provenen de l'activitat industrial. La regió metropolitana de Barcelona suposa el 10% de tot el territori de Catalunya i en concentra el 68% de la seva població, sent la segona aglomeració amb una major densitat d'Europa, tan sols superada per París (3.202 habitants/km²).
Concentra el 58% del sòl industrial català i aporta aproximadament el 70% del PIB de Catalunya -una economia equivalent a la de Dinamarca, en el context europeu- i el 12% del PIB espanyol. És, doncs, el motor econòmic d'una regió europea més àmplia -Catalunya- i alhora ofereix un alt nivell de diversificació industrial. Només a la ciutat de Barcelona, es produeixen cada dia 3,1 milions de desplaçaments, amb un percentatge d'utilització del transport públic d'un 59%.[5]
L'àmbit metropolità de Barcelona és equivalent, aproximadament, a la Vegueria de Barcelona definida per l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, l'anomenat Informe Roca,[6] divisió territorial que es podria convertir en breu en oficial gràcies a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.[7]
L'abril de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va presentar l'avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona,[8] una eina que delimita els espais d'interès paisatgístic i estratègic que cal preservar i que impulsa una xarxa viària i ferroviària de qualitat que faci possible el seu creixement futur.
Marc físic
[modifica]El principal element estructurador del relleu metropolità el conforma dues serralades d'alçada diversa que es disposen de nord-est i sud-oest de manera paral·lela a la costa. Aquestes dues serralades són la serralada Litoral i la serralada Prelitoral.
La Prelitoral mostra les elevacions majors, més o menys entre els 1.100 i els 1.700 metres d'altitud. La serralada Litoral té les alçades màximes entre els 500 i 700 metres.
Entre les dues serralades s'estenen dos corredors naturals: la depressió Prelitoral que compren el Penedès i la plana del Vallès, lleument separats per una petita elevació a l'alçada del marge esquerre del riu Llobregat. L'altre corredor és l'estreta depressió Litoral que presenta un petit eixamplament a la part central, on es troba la ciutat de Barcelona i conegut com el pla de Barcelona.
Els cursos fluvials en general respecten l'orientació de la depressió Prelitoral, com per exemple els rius l'Anoia, la Tordera i el Mogent, però la part centre del corredor és travessada per rius i rieres que travessen en direcció nord-sud, com per exemple Congost, Tenes, riera de Caldes, Ripoll, riera de Rubí i Llobregat que creen corredors transversals. La plana litoral es troba travessada per petits rius i rieres amb una marcada variabilitat en els seus cabals a causa de la proximitat del mar i de les característiques del clima que provoquen la seva aparició sobtada i irregular segons el nivell de precipitació.
Aquesta disposició ha representat una dificultat per a les comunicacions naturals entre el litoral i l'interior del país. L'existència del Llobregat i l'eix Congost-Besòs ha servit per trencar en part aquestes barreres naturals i ha permès la comunicació.
Mapa administratiu
[modifica]Al territori metropolità hi conviuen diverses entitats administratives. Aquesta coexistència permet atendre a les demandes ciutadanes des de diversos nivells de proximitat, però condiciona a la vegada el desenvolupament afectant, entre altres, al planejament territorial.
El mapa municipal
[modifica]
Actualment l'àmbit està comprès per 164 municipis amb una superfície mitjana de 19,7 quilòmetres quadrats: 27 de l'Alt Penedès, 30 del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès, 6 de Garraf, 30 del Maresme, 23 del Vallès Occidental i 43 del Vallès Oriental. El municipi més poblat és Barcelona, amb 1.595.110 habitants.[9] Hi ha un relatiu elevat nombre de municipis tot i les nombroses alteracions que hi ha hagut al llarg del temps. Això condiciona força el planejament territorial i l'existència de múltiples administracions locals amb competències d'elaboració del plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) representa un condicionat a l'hora de coordinar l'urbanisme municipal.
La divisió comarcal
[modifica]La principal funció de la comarca és donar suport a l'administració municipal en tots aquells afers en què, per insuficiència de recursos, incapacitat o limitació territorial, no puguin desenvolupar els mateixos ajuntaments.
L'àmbit metropolità de Barcelona comprèn cinc comarques de Catalunya. Les dades de població són de 2020:
| Comarca | Habitants |
|---|---|
| Baix Llobregat | 834.653 |
| Barcelonès | 2.314.620 |
| Maresme | 458.626 |
| Vallès Occidental | 937.508 |
| Vallès Oriental | 414.570 |
Les entitats metropolitanes
[modifica]
L'àrea metropolitana de Barcelona està composta per 36 municipis dels 164 de l'Àmbit metropolità de Barcelona.
El mateix paquet de lleis que l'any 1987 regulava els règims municipal, comarcal i provincial a Catalunya va comportar la supressió de l'únic ens administratiu amb un ampli ventall de competències pròpies que ha tingut l'àrea metropolitana de Barcelona: la Corporació Metropolitana de Barcelona. La Corporació, que abastava un territori format per Barcelona i els 26 municipis de la seva àrea d'influència més immediata, tenia naturalesa d'ens local i disposava, entre d'altres, en matèries com ara urbanisme o transport.
El buit en l'exercici de les seves competències que va provocar aquesta dissolució va ser ràpidament superat a partir de la transferència de les competències en matèria d'urbanisme a la mateixa Generalitat i a altres entitats metropolitanes. En total es van crear tres entitats dins l'àrea metropolitana de Barcelona:
- Mancomunitat de Municipis
- Entitat del Transport
- Entitat del Medi Ambient
Actualment està en procés de creació el Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB) que suposarà el retorn del govern metropolità.
Ocupació i ús del sòl
[modifica]Evolució del poblament
[modifica]En els darrers cinquanta anys es poden distingir tres fases diferenciades del procés de poblament de l'àmbit metropolità: creixement intensiu, redistribució sobre el territori i represa del creixement basat en la immigració estrangera.
A les dècades dels cinquanta, seixanta i primers dels setanta es produí una forta arribada de contingents migratoris procedents de la resta d'Espanya, que tendiren a instal·lar-se a les àrees més densament poblades com Barcelona i després als municipis més propers. La regió va créixer en 2.272.585 persones, duplicant-se la població de la zona.
En la dècada dels vuitanta i part dels noranta es va mantenir la població entre els 4.238.876 i els 4.228.048. En aquest període es produí força moviments de redistribució interna que es caracteritza per la sortida d'habitants de les àrees més poblades cap a àrees menys poblades de la primera i la segona corona. Això es deu a la major disponibilitat d'habitatge fora de les àrees més poblades i la recerca d'un entorn diferent per viure i a l'increment de l'accessibilitat d'aquestes àrees més llunyanes de Barcelona.
Entre el 1981 i el 1996 els cinc municipis més densos: l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Cornellà de Llobregat i Badalona encapçalen la major pèrdua de població. Aquesta pèrdua d'habitants serà en benefici de municipis generalment mitjans i petits. Alguns municipis del baix Maresme, el Vallès o el Garraf dupliquen i fins i tot tripliquen la seva població.
A partir de finals de la dècada de 1990 hi ha un repunt de la natalitat i la major incidència es deu a l'arribada d'importants contingents migratoris d'altres països. Entre el 2000 i el 2006 el nombre de ciutadans d'origen extracomunitari passa de 88.049 a 516.968.
Mapa d'ús del sòl
[modifica]- Àrees edificades: ciutats, zones residencials, zones industrials i infraestructures.
- Zones boscoses: reserves naturals i zones protegides com ara el Parc Natural del Garraf, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la Serra de Collserola i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor entre d'altres.
- Zones agrícoles i camps: sobretot vinyes i camps de regadiu.
Mobilitat i infraestructures de transport
[modifica]Autoritat del Transport Metropolità
[modifica]
L'Autoritat del Transport Metropolità està formada pels municipis del mateix àmbit metropolità lleugerament ampliat (abastant fins a 5.217.864 habitants l'any 2006),[10] i en regula el transport dividint-lo en corones de municipis.[11] Aquesta divisió és la següent:
| Població | Extensió | Densitat | |
|---|---|---|---|
| Barcelona | 1.595.110 | 101 | 15.793 |
| 1a corona | 1.555.270 | 532 | 2.923 |
| 2a corona | 1.456.937 | 1.362 | 1.070 |
| 3a corona | 747.810 | 2.273 | 329 |
| 5.355.127 | 4.268 | 1.255 |
- Primera corona: la forma l'Àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un continu urbà que inclou la mateixa ciutat de Barcelona a més d'altres com: L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet.
- Segona corona: es considera com l'àrea metropolitana adjacent i la conforma un cinturó de ciutats com: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró i les seves respectives àrees d'influència. Per unir aquest cinturó urbà amb una interconnexió ferroviària, la Generalitat de Catalunya projecta la línia orbital.[12]
- Tercera corona: considerada territori d'expansió consolidat, s'estén a través de corredors fluvials o depressions, com ara en el cas de Manresa, Igualada i Vic, o bé al llarg de la costa mediterrània, com en el cas de Blanes o El Vendrell. No formen part de l'Àmbit metropolità de Barcelona, però si de l'ATM.
Referències
[modifica]- ↑ «Pla territorial general de Catalunya». [Consulta: 28 novembre 2017].
- ↑ IDESCAT. Població a 1 de gener. Comarques i Aran, àmbits i províncies [1]
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Decret 177/1987 Arxivat 2009-06-08 a Wayback Machine., de 19 de maig, pel qual es despleguen la planificació i la coordinació d'àmbit regional previstes a la llei 7/1987, de 4 d'abril. (Catalunya)
- ↑ Població de les ciutats i unitats urbanes de més d'un milió d'habitants de la Unió Europea segons el INSEE (francès)
- ↑ "Si analitzem la situació actual comprovem que a l'interior de la ciutat de Barcelona, tenint en compte únicament els 3,1 milions de desplaçaments que s'hi produeixen diàriament, el transport públic té un percentatge d'utilització de quasi el 59%, és a dir, és el mitjà de transport més utilitzat."
Barcelona Metropolis Mediterrània Text de Xavier Casas - ↑ Informe Roca Arxivat 2009-12-29 a Wayback Machine. (PDF)
- ↑ Generalitat de Catalunya. Estatut d'Autonomia de Catalunya
- ↑ Generalitat de Catalunya. La Regió Metropolitana de Barcelona compta, per primera vegada, amb un Pla territorial que garantirà el seu desenvolupament ordenat i sostenible[Enllaç no actiu]
- ↑ IDESCAT. Barcelona. Indicadors demogràfics.
- ↑ «Àmbit geogràfic de l'Autoritat del Transport Metropolità». Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 13 març 2008].
- ↑ Xarxa ferroviària integrada de l'Autoritat del Transport Metropolità Arxivat 2005-12-25 a Wayback Machine.(PDF)
- ↑ El Departament de Política Territorial i Obres Públiques avança en la definició de l'eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital[Enllaç no actiu] (PDF)
Vegeu també
[modifica]Territori[modifica]
|
