Regne Quitxé de Q'umarkaj

Q'umarkaj (Utatlan)

[[segle xiii]] – 1524
Informació
Capital	Q'umarkaj
Idioma oficial	Quitxé
Període històric
Establiment	segle xiii
Conquesta	1524
Política
Forma de govern	Monarquia
Ajpop
• ~1225–~1250:	B'alam Kitze
• ~1250–1275:	K'ok'oja
• ~1275–~1300:	Tz'ikin
• ~1300–~1325:	Ajkan
• ~1350–~1375:	K'onache
• ~1375–~1400:	K'otuja
• ~1400–~1435:	Q'uq'umatz
• ~1435–~1475:	K'iq'ab'
• ~1475–~1500:	Vahxak' i-Kaam
• ~1500–1524:	Oxib-Keh

El Regne Quitxé era un estat a l'altiplà de Guatemala, construït pels Maia quitxés a inicis del segle xiii. Al segle xv el regne Quitxé era un dels estats més poderosos de Mesoamèrica en el període postclàssic. El 1524 va ser conquerit per les forces aliades dels espanyols, nahuas i kaqtxikels, sota el comandament de Pedro de Alvarado.

El poder del Regne Quitxé va tenir el seu apogeu durant el regnat de K'iq'ab, que governava des del poble fortificat de Q'umarkaj. Durant el seu regnat, els quitxés van subjugar altres pobles maies com els tz'utujils, kaqtxikels i mams, i el poble nahues pipils. Van controlar extenses àrees a l'altiplà, la costa sud de Guatemala, així com zones al sud-occident de Mèxic.

Fonts històriques

La història del Regne Quitxé es descriu en una sèrie de documents en diferents idiomes indígenes com ara el quitxé clàssic i el kaqtxikel que daten de l'època colonial. Posteriorment van ser traduïts al castellà. Inclouen fonts importants com el Popol Vuh i el Títol de Totonicapán que, a més de la mitologia quitxé, també contenen una història i genealogia dels llinatges. La informació continguda en aquests documents pot ser comparada i corroborada amb altres documents com els Annals dels Kaqtxikels que narra la història dels kaqtxikels, els antics vassalls i posteriorment els enemics dels quitxés. Alguns altres manuscrits com ara els títols de Sacapulas, de C'oyoi, de Nijaib, i de Tamub, recompte de la història dels quitxés des del punt de vista dels diferents llinatges quitxés. Altres fonts històriques inclouen documents escrits pels conquistadors espanyols i eclesiàstics, així com documents de l'administració colonial.

Història

Mapa del sud de Guatemala en el període postclàssic mostrant la ubicació d'importants centres urbans quitxés (en negre) i altres grups ètnics (en blanc)

Origen

Encara que els quitxés establir la seva presència a l'altiplà de Guatemala cap al 600 aC, la història documentada dels quitxés comença al voltant de l'any 1200, amb l'arribada d'un poble invasor provinent de la costa del Golf de Mèxic, penetrant a les terres altes via la conca del riu Pasión. Als documents històrics, aquests invasors són anomenats els ancestres dels quitxés, ja que van fundar els tres llinatges governants del regne Quitxé.

Els invasors estaven organitzats en set clans o llinatges: els tres llinatges quitxés (els nima quitxés, els tamubs i els ilok'abs), els ancestres dels pobles kaqchikel, Rabinal, tz'utujil, i un setè llinatge anomenat Tepew yaqui.

No se sap gaire sobre l'origen ètnic dels invasors: fonts etnohistòriques afirmen que es deien yaquis, és a dir que parlaven náhuatl, i que inicialment no van poder comunicar amb els indígenes quitxés que van trobar quan van arribar a l'altiplà. Thompson pensa que es tractava de comerciants putuns. No obstant això, Carmack (1968) diu que no van arribar com a comerciants, sinó com conqueridors. També és de l'opinió que eren probablement oradors bilingües en náhuatl i maia chontal, i que van ser influenciats per la cultura tolteca.

Durant aquest període es produeix una influència del Nahuan sobre la llengua quitxé, i el nom dels avantpassats s'entén millor provinent del Chontal i nàhuatl que del quitxé. Els avantpassats quitxés van aportar el seu déu tribal Tohil el déu del cel, principal déu dels quitxés.

Fundació (ca. 1225-1400)

Els avantpassats van conquerir als pobles indígenes de l'altiplà i van fundar la capital a Jakawitz, probablement situada a la vall de Chujuyup.Plantilla:Lovell Durant aquest període, els clans kaqchikel, Rabinal i tz'utujil eren aliats dels quitxés i subordinats seus. En aquests dies els idiomes dels quatre pobles eren molt semblants. No obstant això, mentre el contacte entre els clans va disminuir i finalment es va convertir en enemistat, els idiomes es van desenvolupar en direccions divergents, el que va resultar en les diferents llengües que s'observen en l'actualitat.

El clan dels quitxés estava compost per tres llinatges: quitxés, tamub i ilok'ab. Cada llinatge tenia una funció diferent. Els nima quitxés eren la classe governant, els tamubs eren probablement els comerciants, i els ilok'abs eren els guerrers. Cada llinatge estava dividit en subllinatges, que també tenien les seves funcions específiques. Els sublinatges quitxés eren Ajaw k'iche, kaweq, nijaib i sakiq. Els tamubs estaven compostos per ekoamak i kakoj, els ilok'abs pels subllinatges siq'a i wanija.

Després de l'establiment de Jakawitz durant el regnat de Kitz B'alam, els quitxés, ara governats per Tz'ikin, van expandir llur territori cap a Rabinal i subjugar els poqomams amb l'ajuda dels kaqchikels.

Després es van dirigir al sud-oest per a fundar Pismachi on van construir un gran centre ritual. A Pismachi van governar K'oqaib i K'onache, però van sorgir conflictes interns entre els llinatges i, finalment el clan dels Ilok'ab va sortir de Pismachi' per assentar-se en un poble proper anomenat Mukwitz Chilok'ab. Durant el regnat del ajpop («home de la catifa» - el títol del rei quitxé) K'otuja, els ilok'abs es van revoltar contra el lideratge dels nima quitxés i van ser derrotats. K'otuja va reeixir expandir la influència dels quitxés i enfortir el control polític sobre els kaqchikels i els tz'utujils amb matrimonis entre membres del seu llinatge i líders dels llinatges governants d'ambdós pobles.

Q'uq'umatz i K'iq'ab (ca. 1400-1475)

Durant el regnat de Q'uq'umatz-el fill de K'otuja- els nima quitxés van sortir de Pismachi i es van assentar en un lloc proper anomenat Q'umarkaj («lloc de la canya vella»). Q'uq'umatz era conegut com el gran rei nahual dels quitxés i segons es diu era capaç de transformar-se en serps, àguiles, jaguars, i podia volar pel cel o visitar l'inframón Xibalbá.

L'altiplà de Guatemala, centre de l'extens Regne Quitxé.

Durant el seu regnat hi va haver una important expansió del regne. Amb l'ajuda dels kaqchikels va expandir el territori quitxé cap al nord on van subjugar el poble k'oja, un poble maia assentat a les muntanyes Cuchumatan, entre Sacapulas i Huehuetenango.Plantilla:Carmack Per enfortir el seu control polític sobre els k'oja, Q'uq'umatz va enviar la seva filla perquè es casés amb el rei k'oja. Però, en comptes d'això Tekum Sik'om, el rei K'oja, la va matar i Q'uq'umatz va jurar destruir el seu gendre i va sortir amb un exèrcit de només quatre cents guerrers. Q'uq'umatz va ser mort en aquesta batalla i el seu fill K'iq'ab el va succeir com a rei dels quitxés. La seva primera acció va ser la venjança del seu pare. Dos anys més tard va liderar l'aliança quitxé-kaqtxikel contra els seus enemics, juntament amb Ajpop K'amha (el rei electe).

El seu exèrcit va arrasar la ciutat k'oja, va matar el seu líder i va capturar el seu fill.

K'iq'ab va recuperar les despulles del seu pare i va tornar a Q'umarkaj amb molts presoners i tot el metall i el jade que posseïa K'oja. Durant aquesta mateixa campanya, les forces de K'iq'ab van conquerir els pobles al voltant de Sacapulas i van subjugar als Mams a Zaculeu.Plantilla:Lovell Durant el regnat de K'iq'ab, particularment bel·licós, el regne Quitxé es va expandir fins Rabinal, Cobán i Quetzaltenango, i cap a l'oest fins al riu Okos, prop de l'actual frontera entre la costa de Chiapas a Mexico i la costa del pacífic de Guatemalat. L'expansió del Regne Quitxé va continuar cap al sud-oest guanyant control sobre la vall d'Antigua i la costa del Pacífic fins a Escuintla.

Al voltant del 1470 va tenir lloc una important revolta contra el lideratge de K'iq'ab, Els dos fills de K'iq'ab amb alguns dels seus vassalls es van rebel·lar contra el seu rei, i assassinaren molts dels nobles d'alt rang, guerrers Kaqchikel i membres del llinatge Kaweq. Els rebels van intentar matar el mateix K'iq'ab però els seus fills lleials el van defensar a Pakaman, als afores de la ciutat . K'iq'ab va poder sobreviure, però, es va veure obligat a atorgar nous privilegis a la classe guerrera, va haver de compartir les seves riqueses amb els seus fills, i va perdre molt del seu poder polític. Els nobles empobrits es van rebel·lar contra els al·liats Kaqchikel, que es van veure obligats a fugir de Q'umarkaj i fundar la seva pròpia capital a Iximché.

Declivi i conquesta

En el període després de la mort de K'iq'ab, els quitxés es van veure contínuament embolicats en guerres contra els kaqtxikels, tz'utujils, rabinals, i pipils. Sota la direcció de Tepepul els quitxés van tractar de llançar un atac sorpresa contra els kaqtxikels a Iximché, els habitants estaven debilitats per la fam. Els kaqchikels van ser avisats de l'atac i van derrotar l'exèrcit quitxé. Els atacs constants van continuar fins a una treva inestable el 1522.

Tot i que els quitxés també van obtenir alguns èxits militars en aquest període, com la submissió dels Rabinal i la dels pobles de la regió de la costa del Pacífic de Chiapas (Soconusco), els quitxés no van aconseguir arribar mai més al mateix nivell d'hegemonia que havien tingut amb anterioritat.

Al voltant de 1495 l'imperi asteca, que era al seu apogeu el centre de Mèxic, va començar a afermar la seva influència en la costa del Pacífic i l'altiplà de Guatemala. Durant el regnat del rei asteca Ahuitzotl la província de Soconusco a Chiapas, que pagava tributs als quitxés, va ser conquerida pels asteques. Quan comerciants asteca «pochteca» van visitar Q'umarkaj, el rei quitxé Wuqub' Noj estava tan enfadat per la pèrdua de Soconusco que els va ordenar a abandonar el seu regne per mai més tornar al territori quitxé. No obstant això, en 1510, quan emissaris de Moctezuma II es van presentar a Q'umarkaj per exigir la submissió dels quitxés i el pagament de tributs, els quitxés es van veure obligats a acceptar el vassallatge als asteques.

De 1510-1521 va augmentar la influència asteca sobre Q'umarkaj. El rei quitxé Wuqub'Noj es va veure obligat a casar-se amb dues filles del governant asteca, tornant a ser el seu gendre i afirmant així la supremacia asteca. És també durant aquest període que Q'umarkaj era conegut com a Utatlán, la traducció en nàhuatl del lloc.

El 1521, quan els asteques van ser derrotats pels conqueridors espanyols, van enviar missatgers al governant quitxé avisant de preparar per a la guerra contra els espanyols. No obstant això, abans de l'arribada dels espanyols, els quitxés havien estat afectats i debilitats per les malalties que els europeus havien portat a les Amèriques. D'altra banda, els kaqchikels es van aliar amb els espanyols el 1520, ja abans que envaïssin al Regne Quitxé, i van demanar suport contra els seus enemics quitxés. Hernán Cortés va enviar missatgers a Q'umarkaj que van exigir la submissió pacífica del Regne Quitxé i un cessament de les hostilitats contra els kaqchikels. Els k'iche's es van negar a aquestes demandes i van preparar la guerra.

Estàtua de Tecun Uman a Quetzaltenango.

El 1524 el conqueridor Pedro de Alvarado va arribar a Guatemala amb 135 homes muntats, 120 soldats i 400 aliats asteques, tlaxcalteques i txolulteques. Poc després, els kaqtxikels van ajuntar les seves forces a les d'Alvarado. Els quitxés comptaven amb una xarxa d'informants que vigilaven els moviments de les forces espanyoles. Quan l'exèrcit espanyol va arribar a la ciutat de Xelajú Noj (Quetzaltenango), l'administrador quitxé de la ciutat de seguida va enviar missatgers a Q'umarkaj. Els quitxés van nomenar Tekum Uman, un noble de Chwimeq'ena '(Totonicapan), com a comandant de les forces quitxés per a la batalla contra els espanyols i es preparen ritualment per a l'enfrontament.

Tots dos exèrcits van xocar a la vall de Pinal, al sud de Quetzaltenango. En una intensa i sagnant batalla l'exèrcit quitxé va ser derrotat per les forces conjuntes dels espanyols, asteques, i kaqchikeles. Tekum Uman i 8400 (?) dels seus guerrers hi van perdre la vida. Després d'haver sofert diverses derrotes posteriors, els quitxés van oferir el seu vassallatge als espanyols i els van convidar a Q'umarkaj. En arribar a la capital del Regne Quitxé, Alvarado va ser advertit que seria traït, pel que abans havien capturar al rei i els nobles de Q'umarkaj i va ordenar cremar-les vius. Alvarado va instal·lar dos líders quitxés menors com governants titella i va continuar amb la submissió d'altres comunitats quitxés a la zona. Q'umarkaj va ser arrasat i destruït per impedir que els quitxés poguessin restablir i tornar a utilitzar el lloc fortificat. La poblacíon supervivent de Q'umarkaj va haver de traslladar-se al poble proper de Santa Cruz del Quiché.

Organització social

S'estima que la zona de Q'umarkaj tenia una població d'aproximadament 15.000 habitants en el postclàssic Tardà.Plantilla:Fox> En termes socials, la població de Q'umarkaj estava dividida en la noblesa i els seus vassalls. Els nobles eren anomenats Ajaw, mentre que els vassalls eren anomenats al k'ajol. La noblesa estava conformada pels descendents per línia paterna dels cabdills fundadors, que semblen haver penetrat a l'altiplà com conqueridors des de la costa del Golf de Mèxic al voltant de l'any 1200, i que van perdre el seu idioma original i van adoptar el dels seus súbdits. Els nobles portaven atributs reals i eren considerats sagrats. Els seus vassalls van servir com a soldats i estaven subjectes a les lleis establertes per la noblesa, encara que poguessin rebre títols militars com a resultat de les seves proeses en el camp de batalla.

Les divisions socials eren profundes i van ser observades de manera molt estricta, en un esquema semblant al de castes. Els comerciants formaven una classe privilegiada, tot i que tenien obligacions tributàries davant de la noblesa. A més d'aquestes classes, hi havia treballadors rurals i artesans. La classe més baixa era la d'esclaus i incloïa tant als criminals condemnats com també als presoners de guerra.

Hi havia 24 llinatges (o nimja) importants en Q'umarkaj, tots estretament vinculat a les conglomeracions de palaus on la noblesa exercia els seus càrrecs. Nimja, que significa "casa gran" en quitxé, es refereix als palaus ocupats pels llinatges. Les seves funcions incloïen negociacions de matrimonis, banquets i conferències cerimonials. Aquests llinatges eren estrictament patrilineal i eren agrupats en quatre nimja més grans i poderosos, que van triar als governants de Q'umarkaj. Cap a l'època de la Conquesta, els quatre nimja governants eren els Kaweq, els Nijaib, els Saqik i els Ajaw Quitxé. Els Kaweq i els Nijaib eren conformats de nou llinatges principals cadascun, els Ajaw K'iche' eren conformats de quatre i els Saqik de dos llinatges. A l'una d'elegir el rei i el rei electe, la dinastia governant dels Kaweq també incloïa un llinatge que va triar els poderosos sacerdots del temple de Q'uq'umatz, la funció secular pogués haver estat la de servir com a administradors de la ciutat.

Bibliografia

• van Akker, Ruud «Authors of the Popol Vuh» (en anglès). Ancient Mesoamerica, 14, 2003, pp.237-256. ISSN: 0956-5361.
• Bancroft, Hubert H. «History of Central America» (en anglès). Bancroft & Co, 1883.
• Carmack, Robert M. The Quiché Maies of Utatlán (en anglès). Norman: Universitat de Oklahoma Press, 1981. ISBN 0-8061-1546-7. 
• Carmack, Robert M. Historia social de los k'iche's = Kik'aslemaal le k'iche'aab'. 1. ed. Guatemala: Cholsamaj, 2001. ISBN 99922-56-19-2. 
• Carmack, Robert M. Quiché Civilization: The Ethnohistoric, Ethnographic and Archaeological sources. Berkeley, Los Angeles, Califòrnia: Universitat de Califòrnia Press, 1973. ISBN 0-520-01963-6. (anglès)
• Carmack, Robert M.; Mondloch, James L. «Títol de Totonicapán: text, traducció i comentari» (en anglès). UNAM, Institut d'Investigacions Filològiques, Centre d'Estudis Maies, 1983.
• Carmack, Robert M. Evolución del reino k'iche' = Kik'ulmatajem le k'iche'aab'. 1a ed. Guatemala: Cholsamaj, 2001. ISBN 99922-56-22-2. 
• Coe, Michael D. The Maya (en anglès). 9a ed. Londres i Nova York: Thames & Hudson, 2015, p. 320 (Ancient peoples and places sèries). ISBN 978-0-500-29188-7. 
• Christenson, Allen J. «Prehistory of the K'iche People». Texas Notes on Precolumbian Art, Writing, and Culture, 75, 1997. Arxivat de l'original el 2006-01-17 [Consulta: 5 gener 2009]. Arxivat 2006-01-17 a Wayback Machine.
• Edmonson, Munro S. (ed.) «The Book of Counsel: The Popol-Vuh of the Quiche Maya of Guatemala» (en anglès). Middle American Research Institute, Tulane University, 1971.
• Fox, John W. Maya Postclassic State Formation: Segmentary Lineage Migration in Advancing Frontiers (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1987. ISBN 0521321107. 
• Fox, John W. «On the Rise and Fall of Tuláns and Maya Segmentary States» (en anglès). American Anthropologist, 91, 3, 1989, pàg. 656–681. DOI: 10.1525/aa.1989.91.3.02a00080. ISSN: 1548-1433.
• Fox, John W. «The Lords of Light Versus the Lords of Dark: The Postclassic Highland Maya Ballgame». A: Vernon Scarborough and David R. Wilcox (eds.). The Mesoamerican Ballgame (en anglès). Tucson: Universitat de Arizona Press, 1991, p213-238. ISBN 0-8165-1360-0. 
• Lovell, William George. Conquest and Survival in Colonial Guatemala: A Historical Geography of the Cuchumatán Highlands, 1500-1821 (en anglès). McGill-Queen's Press, 2005. ISBN 0-773-52741-9. 
• Sharer, Robert J. «The Maya Highlands and the Adjacent Pacific Coast». A: Richard EW Adams and Murdo J. Macleod (eds.). The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas (en anglès). Vol II Mesoamerica. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2000, p. 449-499. ISBN 0-521-35165-0. 
• Sharer, Robert J.; Traxler, Loa P. The Ancient Maya (en anglès). 6a. Stanford, CA: Stanford University Press, 2006. ISBN 0-8047-4817-9. 
• Stephens, John L. Incidents of Travel in Central America, Chiapas, and Yucatan (pdf) (en anglès). Vol 2. Nova York: Dover Publications, 1969, p. 169-180. 
• Tedlock, Dennis (trad.). Popol Vuh: the Definitive Edition of the Mayan Book of the Dawn of Life and the Glories of Gods and Kings (en anglès). Nova York: Simon & Schuster, 1985. ISBN 0-671-45241-X. 
• Weeks, John M. «Las ruinas de Utatlán: 150 años después de la publicación de incidents of Travel in Central America, Chiapas, and Yucatan, de John L. Stephens,» (en castellà). Apuntes arqueológicos, 5, 1, 1997, pàg. 7-26.