Reichsmusikkammer
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | RMK  |
| Tipus | agència governamental |
| Història | |
| Creació | 15 novembre 1933 |
| Fundador | Joseph Goebbels |
| Data de dissolució o abolició | 1945 |
| Governança corporativa | |
| Gestor/operador | Ministeri del Reich per la Il·lustració Pública i la Propaganda |
| Presidència | Richard Strauss (1933–) Peter Raabe (1935–) |
| Entitat matriu | Reichskulturkammer |
La Reichsmusikkammer o RMK (Cambra de música del Reich) era una institució del govern nacionalsocialista del 1933 al 1945 amb l'objectiu de promoure la música pura völkisch, germànica, ària conforme a la ideologia totalitària, organitzar la professió dels músics i combatre l'anomenada «música degenerada», els seus compositors i executants. El seu primer president va ser Richard Strauss.
Va ser creada el 15 de novembre del 1933 per Joseph Goebbels, per «netejar la música alemanya d'influències jueues i forasteres».[1] Era el departament més gros de la Reichskulturkammer.[2] Tenia un paper de propaganda per ensenyar al món la superioritat de la gran cultura alemanya. També havia d'unificar (Gleichschaltung) el món musical sota criteris racials i polítics. Era una eina de repressió, com que cap instrumentista, cantant, compositor, constructor d'instruments podia exercir la seva professió si no era inscrit a la cambra. En perdre la feina, als músics crítics amb el règim, jueus o «degenerats» només els quedava callar i afrontar els problemes econòmics de l'atur o l'exili.[3]
Com ho van fer per les arts plàstiques, van crear una exposició itinerant per explicar a la població la música degenerada. El comissari de l'exposició era el director de teatre i funcionari nazi Hans Severus Ziegler (1893-1978). Va ser estrenada a Düsseldorf el 24 de maig del 1938.[4]
Música bona i música dolenta
[modifica]Entre els músics bons hi ha sobretot els grans clàssics com Ludwig van Beethoven, Richard Wagner, Johann Sebastian Bach, W.A. Mozart, Joseph Haydn, Johannes Brahms, Anton Bruckner i similars. Els músics jueus, com ara Gustav Mahler, Felix Mendelssohn, Arnold Schoenberg, Irving Berlin o George Gershwin eren prohibits automàticament, així com, per exemple, Debussy, que s'havia casat amb una jueva. Paul Hindemith i Ígor Stravinski van ser proscrits per massa sensuals o sexuals. El jazz i el swing, anomenats «música de negres» en l'argot nazi, eren considerats nocius per a l'esperit moral del poble alemany.
Referències
[modifica]- ↑ Hoor, Christina. «Die Reichskulturkammer» (en alemany). Deutsches Historisches Museum, 18-08-2015. [Consulta: 1r març 2017].
- ↑ «Reichskulturkammer and Reichsmusikkammer» (en anglès). Music and the Holocaust. Londres: Holocaust Music - ORT. [Consulta: 1r març 2017].
- ↑ Levi, Erik. Censorship & cultural regulation in the modern age (en anglès). Amsterdam: Rodopi, 2004, p. 76. ISBN 978-90-420-0988-2.
- ↑ «"Degenerate Music": Title Page of the Exhibition Guide (1938)» (en anglès, alemany). Nazi Germany (1933-1945). German History in Documents and Images.
Bibliografia
[modifica]- Levi, E. Music in the Third Reich (en anglès). Londres: Macmillan, 1994.
- Meyer, M. The Politics of Music in the Third Reich (en anglès). Nova York: Peter Lang, 1993.
- Petit, Elise; Giner, Bruno. Entartete Musik. Musiques interdites sous le IIIe Reich (en francès). París: Bleu Nuit, 2015, p. 176. ISBN 2358840475.