Peter Raabe
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 novembre 1872 Frankfurt de l'Oder (Alemanya) |
Mort | 12 abril 1945 (72 anys) Weimar (Alemanya) |
Activitat | |
Lloc de treball | Aquisgrà |
Ocupació | director d'orquestra, professor d'universitat, musicòleg, polític, compositor |
Ocupador | Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà, professor honorari (1924–1934) teatre d'Aquisgrà, director musical (1920–1935) Reichsmusikkammer |
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
Premis | |
Peter Raabe (Frankfurt de l'Oder, 27 de novembre de 1872 - 12 d'abril de 1945, Weimar) fou un compositor i musicògraf alemany[1] i nazi convençut.
Va estudiar a l'Acadèmia Reial de Música de Berlín, i a partir del 1894 va ser director d'orquestra a diverses poblacions alemanyes. Va ser nomenat el 1899 primer director d'orquestra de l'Òpera d'Amsterdam. De 1903 a 1906 dirigí l'orquestra Kaim de Múnic i Mannheim, i des del 1907 s'encarregà de la direcció de la capella de la cort de Weimar.
El 1935 Joseph Goebbels va nomenar-lo president de la Reichsmusikkammer (Cambra de música del Reich) com successor de Richard Strauss, considerat per Hitler com massa tou.[2] Va començar la seva presidència amb l'expulsió de més de tres mil músics de la Cambra i prohibir que exerceixin la seva professió. Al seu llibre Kulturwille im deutsche Musikleben del 1936 va declarar obertament la seva pertinença al partit nazi i la ideologia völkisch.
Entre les seves obres hi figuren lieder i composicions per a piano, i ha publicat nombrosos treballs sobre música.
Referències
[modifica]- ↑ «Raabe, Peter». A: Enciclopèdia Espasa (en castellà). volum 49, p. 9. ISBN 84-239-4549-9.
- ↑ Hermand, Jost. Kultur in finsteren Zeiten: Nazifaschismus, Innere Emigration, Exil (en alemany). Köln Weimar: Böhlau Verla, 2010, p. 97-98. ISBN 9783412206048.