Vés al contingut

Rhea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Reid)
No s'ha de confondre amb Rea o Raïformes.
Infotaula d'ésser viuRhea Modifica el valor a Wikidata

nyandú comú Modifica el valor a Wikidata
Dades
Mitjà de locomocióbipedisme Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries27,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou6 setmanes Modifica el valor a Wikidata
Període
Plistocè-actualitat
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreRheiformes
FamíliaRheidae
GènereRhea Modifica el valor a Wikidata
Brisson, 1760
Nomenclatura
EpònimRea Modifica el valor a Wikidata
Espècies
Distribució
Endèmic de

Rhea és un gènere que inclou dos o tres espècies de nyandús vius i una espècie extinta: Rhea nana, tot i que d'aquesta última no se'n podria assegurar la seva presència en aquest gènere.

Morfologia

[modifica]

Els animals d'aquest gènere són grossos, que comparteixen amb la resta d'estrucioniformes la característica de no-voladors i que tenen el coll i les cames llargs; similars als estruços. Poden mesurar fins a 1,70 m i pesar més de 40 kg. Les seves ales són llargues per ser un no-volador, les quals estén quan corre usant-les com si fossin veles de vaixell. A diferència de la majoria d'ocells, disposa de tres dits a cada peu.

Taxonomia

[modifica]

Segons Howard and Moore, hi ha dues espècies de nyandús que formen la família dels reids (Rheidae), única de l'ordre dels reïformes (Rheiformes).[1] Altres autors inclouen la família rheidae a l'Ordre Struthioniformes, juntament amb estruços i kiwis.[2]
Aquestes dues espècies vives de nyandús, pertanyen a un únic gènere (Rhea) segons uns autors, mentre que altres han considerat un segon gènere: Pterocnemia Gray, 1871.[3] Ha hagut controvèrsia sobre el nombre d'espècies. Actualment el Congrés Ornitològic Internacional, versió 13.1, 2023 [4] dues espècies vives:

Fins fa poc alguns autors consideraven que la segona d'elles són en realitat dues espècies de ple dret:: [5]

Comportament

[modifica]

Alimentació

[modifica]

Són omnívors i principalment prefereixen branquillons amb algunes fulles, però també mengen llavors, arrels, fruita, llangardaixos, escarabats, i carronya.

Reproducció

[modifica]

Són polígams; els mascles s'aparellen entre dues i dotze femelles. Després d'aparellar-se, el mascle construeix un niu, en el qual cada dona pon els seus ous a canvi. El niu consta d'una raspadura simple en la terra, omplerta per herba i fulles. El mascle incuba de deu a seixanta ous. Utilitzen un sistema de cimbell i ponen alguns ous a fora del niu i els sacrifiquen a predadors, de manera que no n'intentin aconseguir cap de dins del niu. El mascle pot utilitzar un altre mascle subordinat per incubar els seus ous, mentre comença un segon niu amb una altra de les seves femelles. Els pollets surten dintre de 36 hores els uns dels altres. Les femelles, mentrestant, poden continuar i aparellar-se amb uns altres mascles. Mentre, es preocupa per als joves; els mascles els defensaran de qualsevol amenaça percebuda que s'acosti als pollets, incloent-hi femelles i humans. Al cap de sis mesos, el pollet ja és adult, però fins als dos anys no pot criar

Referències

[modifica]
  1. AVIBASE
  2. ITIS
  3. AVIBASE
  4. Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1.
  5. Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1