Rentat a la pedra
El rentat a la pedra és un procediment en la manufactura tèxtil utilitzat per a donar una aparença desgastada a teixits nous.[1] A més d'un aspecte de moda o d'estètica, pot fer teixits rugósos i rígids com denim i llenç més suaus i flexibles.
Es procedeix en afegir pedres de pumicita al teixit en una rentadora industrial, així com productes químics. Diverses empreses pretenen haver inventat el procediment. Segons la Levi Strauss & Co., ha sigut un empleat de la manufactura Great Western Garment Co, posteriorment adquirida per la mateixa Levi's. L'inventor Claude Blankiet també reclama la paternitat[2] així com l'empresa japonesa de distribució de texans Edwin.[3]
La tècnica va rebre crítiques de moviments ecologistes quan les volums de pumicitat necessitats per la indústria cada vegada més van amenaçar paisatges a Itàlia, Grècia i Turquia, així com les muntanyes sagrades dels pobles indígenes d'Amèrica a Califòrnia, Arizona i Nou Mèxic.[4][5]
Es van desenvolupar noves tècniques per a obtenir el mateix efecte visual. Es va utilitzar clor, (també lleixiu, sobretot utilitzat de manera casanera per a vellir texans pel moviment punk) o amb enzims com la cel·lulasa i d'altres que metabolitzen les fibres de cel·lulosa, originalment utilitzades en la indústria paperera i alimentària.[6] Com procediments mecànics es va utilitzar el sorrejat[7] per obtenir un aspecte molt usat amb forats, segons quina era la moda del moment. Aquesta tècnica també queda controvertida, per les condicions de treball molt dolents i les malalties pulmonàries (silicosi) com a conseqüència de la pols i de la poca protecció dels treballadors.[8]
Enllaços externs
[modifica]- Tupesa, manufactura catalana de rentadores a la pedra establerta a Cornellà del Terri.
Referències
[modifica]- ↑ «rentat a la pedra». És a dir,El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, s.d.. [Consulta: 27 març 2015].
- ↑ Humphreys, Darren. «The Insider’s Napa» (en anglès). Wine Travel. Travelsommelier.com, 2011. Arxivat de l'[original el 2011-09-01. [Consulta: de març 2015].
- ↑ «History» (en anglès). Web oficial d'Edwin, s.d.. Arxivat de l'original el 2011-11-12. [Consulta: 27 març 2015]. «In the 1980’s Edwin invented ‘stone washing’ which revolutionised the entire denim industry and was a pivotal moment in the evolution of denim manufacturing, thus influencing, every denim company in existence today.»
- ↑ Ghioto, Gary «Mining the Sacred Mountains» (en anglès). The Environmental Magazine, 11, 2000, pàg. 15.
- ↑ Hattam, Jennifer «Sacred, Not Stonewashed» (en anglès). Sierra 84e, 4, 1999, pàg. 70.
- ↑ Aguilar, Xavi «Cosmocaixa viu la ‘tecnorevolució'». El Punt Avui, 27 abril 2012. «Si algú creia que l'efecte dels texans desgastats que es venen en qualsevol botiga de roba s'obté amb el rentat a la pedra com sol dir l'etiqueta, va mal encaminat: s'aconsegueix gràcies a l'aplicació d'uns enzims modificats genèticament.»
- ↑ «La tècnica del sandblasting». Ciència, natura, vida... un món. Zillahh, 5 març 2011. [Consulta: 27 març 2015].
- ↑ «¿Qué es el sandblasting?» (en castellà). Campaña Roba Limpia. Arxivat de l'original el 2015-04-04. [Consulta: 27 març 2015]. «El sandblasting es un proceso de tratamiento de la tela vaquera que la blanquea y le aporta un aspecto de tela desgastada. Consiste en la aplicación de un chorro de arena a presión que, normalmente, se realiza de forma manual y sin protección. [...] Informes médicos revelan que algunos trabajadores del sector de sandblasting han desarrollado formas agudas de silicosis, una enfermedad pulmonar incurable que, en mucho casos, provoca la muerte. Existen otras técnicas para desgastar vaqueros que no amenazan la salud de las personas que los producen, pero no son tan baratas.»