Resolució 2370 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Identificador de llei o regulació | S/RES/2370 | ||
---|---|---|---|
Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:8017) 15, 0 , 0 | ||
Data de publicació | 2 agost 2017 | ||
← 2369
2371 → | |||
Tema | Mesures contra el terrorisme | ||
Obra completa a | undocs.org… |
La Resolució 2370 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, elaborada per Egipte, fou adoptada per unanimitat el 2 d'agost de 2017. El Consell va demanar als països que fessin més per evitar que els terroristes adquirisquen armes.[1]
El director de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte va dir que els terroristes obtenien armes arreu del món a través de dipòsits d'armes mal administrats, febles controls fronterers i tràfic d'armes a través d'Internet.[2]
Opinions
[modifica]El representant egipci considerava entregar les armes als terroristes un delicte igualment greu com el propi terrorisme. Segons aquesta resolució, tots els països havien d'evitar que els terroristes obtinguessin armes que i el Consell de Seguretat intervingués si no ho feien.[1]
El representant britànic va dir que el terror implacable planteja un desafiament sense precedents a la comunitat internacional. A la ciutat iraquiana de Mosul es pot veure què passava quan les armes acabaven en mans equivocades. Estat Islàmic havia destruït la ciutat i l'havia deixat ple de trampes bomba. Demanava a tots els països que signessin el Tractat sobre el Comerç d'Armes. El seu col·lega suec va dir que li hagués agradat que la resolució demanés a tots els països que s'adherissin a aquest tractat.[1]
El representant rus va dir que un atac terrorista com el de l'ambaixada de Rússia a Damasc el 2 d'agost de 2017 amb granades de morter,[3] només era possible amb el suport directe d'un país. Alguns països estaven en contra de les limitacions financeres i els controls fronterers, i així no es veiés a quines mans anaven a parar les armes. Les entregues d'armes als terroristes en alguns casos eren organitzats pels serveis secrets de determinats països.[1]
El representant estatunidenc va esmentar Iemen i Somàlia, on les armes seguien vessant malgrat els embargaments d'armes. També veia que l'Iran sortia com a país que recolzava els grups terroristes a Iraq i Síria, i Hesbol·là, recolzat pels iranians, es preparava per a la guerra al Líban.[1]
Contingut
[modifica]El tràfic d'armes de foc lleugeres continuava costant moltes vides i inestabilitat al món. Van condemnar el subministrament d'armes, equipament militar, vehicles aeris no tripulats i parts per bombes improvisades a Estat Islàmic i Al Qaeda. En el context de la Resolució 1373, segons la qual els països havien d'assegurar-se no donar suport als terroristes, es va instar als països a que desmantellessin aquestes xarxes.
Cada vegada s'utilitzaven més bombes improvisades en atacs terroristes. Per tant, era important que els grups terroristes no poguessin obtenir detonants, fusibles i substàncies químiques per fabricar bombes.
Els països havien d'assegurar-se que tenien control sobre la producció i el comerç d'armes de foc lleugeres. Els ciutadans que subministraven armes als terroristes havien de ser perseguits. També havien de treballar junts per evitar que els terroristes adquirisquen armes.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Nacions Unides. «SC urges greater collective effort to prevent terrorists from acquiring weapons, unanimously adopting r.2370», 02-08-2017.
- ↑ Associated Press. «UN urges all countries to keep weapons from terrorist groups». Stars and Stripes, 2 agost 2017 2017. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2017. [Consulta: 26 març 2018].
- ↑ Het Laatste Nieuws. «Russische ambassade in Damascus bekogeld met mortiergranaten», 02-08-2017.