Vés al contingut

Resolució 2393 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 2393 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
La governació d'Idlib al nord-oest de Síria. Juntament amb el nord-est de Latakia, l'oest d'Alep i al nord d'Hama, forma una de les zones d'escalada. Modifica el valor a Wikidata
Identificador de llei o regulacióS/RES/2393 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:8141)
 12Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 3Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació19 desembre 2017 Modifica el valor a Wikidata
2392 Modifica el valor a Wikidata
2394 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació a Síria

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 2393 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 19 de desembre de 2017. El Consell va tornar a autoritzar a les organitzacions d'ajuda a enviar combois d'ajuda a través de les zones de conflicte sirianes per proporcionar ajuda humanitària a la població.[1]

Observacions

[modifica]

La resolució va ser patrocinada per Suècia i Egipte. El representant suec va dir que el permís per enviar combois d'ajuda a través de Síria segurament salvaria vides. Tanmateix, l'espantosa situació humanitària continuaria empitjorant fins que sorgís una solució política del conflicte.[1]

Xina, Bolívia i Rússia es van abstenir. El representant xinès va dir que les operacions transfrontereres haurien de respectar la sobirania de Síria i que es requeria la seva plena cooperació. Segons la Xina, es necessitava més temps per arribar a un consens sobre el text.[1]

Bolívia va afirmar que no s'havia tingut en compte la situació canviada a Síria, on s'havien creat zones segures per a la població. [1] Aquestes zones van arribar després de les negociacions iniciades a Astana per Rússia, Turquia i l'Iran. Estan sota el control dels rebels, són desmilitaritzades i no s'han de bombardejar.[2] Uns 2,5 milions de persones viuen a les quatre zones.[3]

Per a Rússia, la violació de la sobirania de Síria només era temporalment necessària per arribar a tots els sirians. Moltes objeccions i preguntes seves romanen sense resposta. Igual que altres països, Rússia considerava que el mecanisme que controlava els productes que es transportaven a Síria no era prou transparent.

Contingut

[modifica]

Més d'un quart de milió de persones, incloses desenes de milers de nens, havien mort a Síria. 13.1 milions de persones necessitaven urgentment ajuda humanitària. 2,9 milions d'aquestes a zones de difícil accés, i centenars de milers de persones estaven atrapades en àrees assetjades. Prop d'una quarta part de les persones que necessitaven ajuda l'havien rebut a través dels combois d'ajuda que travessaven les zones de conflicte a través de quatre passos fronterers. El permís concedit a les organitzacions d'ajuda a aquest efecte per la resolució 2165 es va ampliar fins al 10 de gener de 2019.

A més, 5,4 milions de persones havien fugit de Síria, molts dels quals van ser rebuts al Líban, Jordània, Turquia, Iraq i Egipte. Això anava acompanyat d'alts costos, i en alguns països amb problemes socials. La comunitat internacional havia contribuir massa poc a cobrir aquests costos. A l'abril de 2017, al voltant de cinc mil milions d'euros es va plantejar durant una conferència de donants a Brussel·les.[4]

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  •  PDF Text de la Resolució a UN.org