Reto Bezzola
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 setembre 1898  Celerina/Schlarigna (Suïssa) | ||
| Mort | 7 gener 1983 (84 anys) Samedan (Suïssa) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | professor d'universitat, romanista | ||
| Ocupador | Universitat de Zúric | ||
| Família | |||
| Fills | Clo Duri Bezzola | ||
Reto Raduolf Bezzola (Celerina/Schlarigna, 13 de setembre de 1898 - Samedan, 7 de gener de 1983) fou un romanista suís que treballà sobretot en temes de literatura medieval i de retoromànic.
Vida
[modifica]Bezzola va néixer a la zona de parla romanxa de Suïssa, concretament a l'Alta Engiadina, per la qual cosa la seva llengua materna era l'engiadinès o ladí, més específicament la varietat alt engiadinesa o puter. Va estudiar romanística a Ginebra, Zuric (amb Louis Gauchat i Jakob Jud), Florència i París. El 1922 va defensar la tesi doctoral a Zúric amb el títol Contributo alla storia dei gallicismi italiani nei primi secoli (750–1300). Saggio storico-linguistico (Zuric 1924) i dirigida per Jakob Jud.[1] També a Zuric va defensar el 1929 la tesi d'habilitació Spirito e forma nei canti di Giacomo Leopardi (Bolònia 1930). Des de 1938 fou docent, i, de 1946 fins a 1968, catedràtic de literatura francesa, italiana i retoromànica a la Universitat de Zuric. Del 1950 al 1952 fou degà de la Facultat.
La seva recerca es va centrar d'una banda en la literatura francesa medieval, on va contribuir amb obres importants com Les origines et la formation de la littérature courtoise en Occident (500–1200) o Le sens de l'aventure et de l'amour: Chrétien de Troyes.[2] I d'altra banda contribuí amb dues obres fonamentals en el seu moment a la valorització i coneixement de la seva llengua materna: va elaborar un diccionari ladí-alemany i alemany-ladí i una història de la literatura ladina.
Obra
[modifica]- Abbozzo di una storia dei gallicismi italiani nei primi secoli (750–1300). Saggio storico-linguistico, Heidelberg 1925
- Deutsch-romanisches Wörterbuch: Ladinisch, hrsg. von der Lia Rumantscha = Dicziunari tudais-ch–rumantsch-ladin, publichà da la Lia Rumantscha, Chur 1944, 2a ed. 1976, 3a ed. amb la col·laboració de Rudolf O. Tönjachen, 1982
- Les origines et la formation de la littérature courtoise en Occident (500–1200), París 1944, 1960, 1963; 3 volums
- Le sens de l'aventure et de l'amour: Chrétien de Troyes, París 1947
- Liebe und Abenteuer im höfischen Roman, Hamburg 1961
- Litteratura dals Rumauntschs e Ladins, Cuira 1979
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Orbis mediaevalis. Mélanges de langue et de littérature médiévales offerts à Reto Raduolf Bezzola à l'occasion de son quatre-vingtième anniversaire, éd. par Georges Güntert, Marc-René Jung, Kurt Ringger, Berne 1978 [miscel·lània d'homenatge amb una bibliografia]
- Marc Cruse, Bezzola, Reto Raduolf a Albrecht Classen (ed.) Handbook of Medieval Studies. Terms, methods, trends, Berlin, De Gruyter, 2010, p. 2186-2190
- Richard Traschler, Reto R. Bezzola, Ursula Bähler, Richard Traschler, Portraits de médiévistes suisses (1850-2000): une profession au fil du temps, Ginebra, Droz, 2009, p. 261-279 (amb una foto)
- Kurt Ringger in: Neue Zürcher Zeitung 13. September 1978
- Marc-René Jung in: Neue Zürcher Zeitung 15./16. Januar 1983
Enllaços externs
[modifica]- Lucia Walter, Bezzola, Reto Raduolf en el Diccionari històric de Suïssa (consultable en francès, italià i alemany)
- Obres de R. Bezzola al CCUC
- Inventari del llegat Bezzola