Ricard Suñé i Álvarez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r gener 1913  Barcelona | ||
| Mort | 9 setembre 1952 (39 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, historiador | ||
| Partit | Comunió Tradicionalista | ||
| Família | |||
| Parents | Samuel Suñé i Farando, oncle | ||
Ricard Suñé i Álvarez (Barcelona, 1913 - Barcelona, 1952) va ser un periodista català.[1][2]
Va estudiar dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando. Abans de la Guerra Civil Espanyola militava en el carlisme, i com a periodista s'especialitzà en periodisme de successos. Fou redactor d'El Correo Catalán, on començà a escriure durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, publicant articles i reportatges, i fins al 18 de juliol de 1936. Més endavant, publicà en dos volums, els anys 1943 i 1944, una sèrie d'articles titulats Estampas populares, en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa. D'aquests articles n'arribà a publicar més de mil. Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán (1946) i Nueva crónica de Barcelona (1945-46), aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda. Suñer va morir atropellat per un tramvia a la Ronda de Sant Pau, mentre s' acomiadava d'una persona que era en un balcó, després de baixar d'un taxi.[1][2] El 1952 l'Ajuntament de Barcelona li concedí el títol de cronista oficial de la ciutat de Barcelona.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Ricard Suñé i Álvarez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Roig i Llop, Tomàs. «Ricard Suñé i Álvarez». A: El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 223. ISBN 978-84-8415-719-9 [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Els últims cronistes oficials de la ciutat». B.MM - Quadern Central, Núm. 65, 2005, pàg. 60 [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ Theros, Xavier «Duelos milagrosos». El País, 28-08-2012 [Consulta: 18 gener 2020].