Vés al contingut

Cronista oficial de la ciutat de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El títol de cronista oficial de la ciutat de Barcelona es concedeix a persones rellevants de la cultura barcelonina, per designació municipal, sempre a títol personal i no per representació, amb caràcter honorífic, vitalici i no remunerat.[1] El títol és atorgat pel ple de l'Ajuntament de Barcelona a persones que s'hagin distingit en la seva activitat professional en qualsevol tipus d'estudis, recerques, publicacions o treballs, o divulgació sobre temes relacionats amb la ciutat de Barcelona.[2]

El primer cronista oficial de la ciutat va ser Víctor Balaguer i Cirera, nomenat el 1852, i el darrer, Joan Olivé i Vagué. Des de la mort d'Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs el 2006, no hi ha hagut cap cronista oficial de Barcelona, per bé que el Consistori barceloní proposés el títol a personalitats com Lluís Permanyer i Lladós o Josep Maria Huertas Clavería, que el van rebutjar.[1]

Llista de Cronistes Oficials de la Ciutat de Barcelona (1852-2006)

[modifica]
Data de nomenament Cronista Oficial de la Ciutat Període com a cronista
1852 Víctor Balaguer i Cirera 1853-1901[3]
1919 Gabriel Miró i Ferrer 1919-1922[4]
1950 Tomàs Caballé i Clos 1950-1961[5]
1952 Joaquim Maria de Nadal i Ferrer 1953-1972[6]
1952 Ricard Suñé i Álvarez pòstum[7]
1972 Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs 1972-2006[8]
1972 Josep Tarín Iglesias 1973-1996[9]
1973 Joan Olivé i Vagué 1973-1980[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Martínez Pauné, Meritxell; Colomé, Sílvia «Una década sin cronista oficial de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 02-07-2016.
  2. ↑ «Reglament de concessió dels títols de cronista oficial de la ciutat de Barcelona [1979]». Ajuntament de Barcelona, 16-03-1979.
  3. ↑ Víctor Balaguer i el seu temps. L'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 978-84-8415-584-3. 
  4. ↑ Fernando Vierna dice. «VI. CRONISTAS OFICIALES DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE: CANTABRIA. CATALUÑA. EXTREMADURA Y GALICIA (ESPAÑA)» (en castellà). [Consulta: 18 gener 2020].
  5. ↑ Roig i Llop, Tomàs. El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 214-215. ISBN 978-84-8415-719-9 [Consulta: 19 gener 2020]. 
  6. ↑ «Joaquim Maria de Nadal i Ferrer». GEC. [Consulta: 18 gener 2020].
  7. ↑ Theros, Xavier «Duelos milagrosos» (en castellà). El País [Madrid], 28-08-2012. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ Amiguet, Teresa «Sempronio, cronista de pluma y pincel» (en castellà). La Vanguardia, 06-12-2017.
  9. ↑ «José Tarín Iglesias, periodista» (en castellà). El País [Madrid], 11-09-1996. ISSN: 1134-6582.
  10. ↑ Permanyer, Lluís «Els cronistes oficials de Barcelona». Revista de Catalunya, Núm. 280, 2012, pàg. 59-73.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cronista_oficial_de_la_ciutat_de_Barcelona&oldid=28329574»