Ricard de Chichester

sant Ricard de Chichester
	Pintura mural medieval anglesa
Biografia
Naixement	Richard of Wych; 1197 ; Droitwich Spa (Anglaterra) (en)
Mort	3 abril 1253 (55/56 anys); Dover (Anglaterra)
Sepultura	Catedral de Chichester (West Sussex); restes destruïdes en 1538
Bisbe de Chichester
	1245 – ; ← Ralph Neville – John Climping (en) → ; Diòcesi: bisbat de Chichester
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat d'Oxford
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1245–), sacerdot catòlic
Ocupador	Universitat d'Oxford
Consagració	Innocenci IV
Bisbe
	sant ;
Celebració	Església Catòlica, Anglicanisme
Pelegrinatge	Chichester
Festivitat	3 d'abril (catòlics), 16 de juny (anglicans)
Iconografia	Robes de bisbe
Patró de	Sussex; Cotxers (a Anglaterra)

Sant Ricard de Chichester o de Wych (Droitwich, Worcestershire, Regne d'Anglaterra, 1197 - Dover, Kent, 3 d'abril de 1253) fou un bisbe de Chichester. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

Nascut a Wyche (actual Droitwich, Worcestershire) fou membre d'una família noble, però amb pocs recursos. Orfe, treballà a la finca del seu germà gran, que li oferí terres i un matrimoni avantajtós, però refusà per dedicar-se a l'estudi i la vida religiosa. Estudià a les universitats d'Oxford, Universitat de París i Bolonya. En 1237 fou canceller de l'arquebisbe de Canterbury, que llavors treballava per a la reforma del clergat anglès. En 1242 s'ordenà sacerdot i fou rector a Charing i Deal (Kenten) fins que en 1245 fou nomenat bisbe de Chichester, a la mort del bisbe Ralph Neville. El rei Enric III d'Anglaterra, però, s'oposà al nomenament, ja que volia col·locar-hi l'ardiaca de la diòcesi, Robert Passelewe, amic seu. Ricard demanà el suport del papa Innocenci IV i mentre aquest no arribà, hagué de viure de la caritat, ja que el rei li confiscà els béns i recursos i es negà a pagar-li res. Mentrestant, vivia a la casa del rector de Tarring (Sussex), anant a peu fins a Chichester i conreant la terra. Finalment, dos anys després arribà la carta papal, amençant el rei amb l'excomunió, i Ricard fou reconegut com a bisbe.

El nou bisbe visqué molt austerament, dedicant els ingressos de la diòcesi a la caritat i l'almoina. Va reformar la vida del clergat, posant-ne per escrit els reglaments que l'havien de regular. En 1250 fou nomenat recaptador de l'impost establert per finançar les Croades, i dos anys més tard el rei l'encarregà que prediqués la croada.

Morí mentre la predicava, el 3 d'abril de 1253, anant cap a Dover a consagrar l'església de Sant Edmund.

Veneració

La fama de la seva santedat fou tan gran que només nou anys després de mort fou canonitzat per Urbà IV, el 22 de gener de 1262, a Viterbo. El 16 de juny de 1276, en presència d'Eduard I d'Anglaterra, bisbes i nobles, el seu cos fou posat en un reliquiari a l'altar major de la catedral de Chichester. S'hi venerà fins que fou destruït per Enric VIII d'Anglaterra, el 20 de novembre de 1538 i se'n perderen les relíquies. Fins llavors, els pelegrinatges fins a la seva tomba foren populars, especialment el dia de la seva festa litúrgica, el 3 d'abril.

És venerat com a protector dels cotxers, ja que quan treballava a la granja pairal conduïa els carros.