16 de juny
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 198 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1802 - Menorca: en nom d'Espanya, el capità general de Mallorca, Joan Miquel Vives, pren possessió de l'illa després de la darrera ocupació britànica.
- 1808 - Montgat (Maresme): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Montgat de 1808 durant la guerra del Francès.
- 1937 - Barcelona: Andreu Nin és detingut davant de la seu del seu partit a La Rambla de Barcelona. Dies més tard fou torturat i assassinat per agents de la policia soviètica per ordre del General Aleksandr Orlov a la presó d'Alcalá de Henares.[1]
- 1938 - Castelló (la Plana Alta): les tropes franquistes ocupen la ciutat.
- 2009 - Al Prat de Llobregat s'inaugura la terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona.
- 2017 - El València Basket guanya la Lliga ACB per primera vegada en la història en imposar-se al Reial Madrid en el quart partit de la final.[2]
- Resta del món
- 1755 - Sackville (Nova Brunswick, Canadà): els anglesos obtenen la seva primera victòria durant la Guerra Franco-Índia en la batalla de Fort Beauséjour.
- 1815 - Ligny (Província de Namur, Bèlgica): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Ligny tot i que estaven en inferioritat numèrica contra l'exèrcit prussià durant la Setena Coalició de les Guerres Napoleòniques.[3]
- 1846 - Roma: Pius IX és elegit papa de l'Església Catòlica.
- 1903 - Detroit (Michigan, Estats Units d'Amèrica): es funda la Ford Motor Company.[4]
- 1904 - Dublín, (Irlanda): Bloomsday, data on succeeixen tots els esdeveniments de la novel·la Ulisses de James Joyce.
- 1960 - Mueda (Moçambic): Massacre de Mueda, acte considerat com l'aixecament de la població autòctona envers els colonitzadors portuguesos.
- 1963 - Valentina Tereixkova s'enlaira en la càpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona cosmonauta.[5]
- 1999 - Atenes (Grècia): Maurice Greene bat el rècord mundial dels 100 metres llisos amb un temps de 9.79. El rècord es mantindrà fins al 2008.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1575 - Olot, Garrotxa: Benet Fontanella, abat del Monestir de Sant Pere de Besalú i President de la Generalitat de Catalunya.
- 1816 - Asp: Jenaro Alenda y Mira, escriptor i bibliotecari espanyol (m. 1893).
- 1869 - Les Masies de Roda, Osona: Lluís Gonzaga Jordà i Rossell, músic compositor i empresari musical (m. 1951).[6]
- 1913 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (m. 2008).[7]
- 1915 - Lleidaː Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana (m. 1954).[8]
- 1918 - Barcelona: Ramon Bech i Taberner, escriptor i periodista català (m. 1995).[9]
- 1936 - Barcelonaː Mercedes Vilanova Ribas, historiadora contemporània catalana. També pionera de l'escafandrisme.[10]
- 1957 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat: Jordi Hurtado i Torres, presentador i actor de doblatge català.
- 1965 - Girona: Cristina Cervià Sancho, actriu i directora teatral catalana (m. 2019).[11]
- 1973 - Canet de Mar: Sandra Morro Latorre, portera d'hoquei sobre patins catalana.[12]
- 1978 - Arenys de Munt, Maresme: Daniel Brühl, actor catalano-alemany.
- 1986 - Alcalà de Xivert, Baix Maestratː Marta Sorlí Fresquet, política valenciana, ha estat diputada al Congrés espanyol.[13]
- Resta del món
- 1797 - Dijon: Sophie Rude, pintora francesa i model d'artista (m. 1867).[14]
- 1829 - Parísː Henriette Browne, pintora orientalista francesa (m. 1901).[15]
- 1867 - Tirano: Rosa Genoni, modista, dissenyadora de moda italiana (m. 1954).[16]
- 1871 - Jacksonville, Florida (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (m. 1938).[17]
- 1874 - Perth South (Canadà): Arthur Meighen, polític canadenc. Va exercir dues vegades com a Primer Ministre del Canadà (m. 1960).[18]
- 1885 - Berlín: Lilly Reich, dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores dones de la Bauhaus.[19]
- 1891: Mława, Polònia: Eva Kotchever, escriptora feminista polonesa (m. 1943).
- 1892 - València: Luisa Puchol Butier, actriu espanyola (m. 1965).[20]
- 1894 - El Caire: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrabs (m. 1973).[21]
- 1897 - Berlín (Imperi Alemany): Georg Wittig, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 1987).[22]
- 1900 - Uncastilloː Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (m. 1930).[23]
- 1902 - Hartford (els EUA): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (m. 1992).[24]
- 1907 - Malden (Massachusetts): Jack Albertson, actor estatunidenc.
- 1909 - Nova Yorkː Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca.[25]
- 1910 - Piura (Perú): Juan Velasco Alvarado, president del Perú (m. 1977)
- 1915 - Vicenza, Itàlia: Mariano Rumor, primer ministre d'Itàlia (m. 1990)[26]
- 1917 - Nova Yorkː Katharine Graham, editora periodística nord-americana, propietària i editora de The Washington Post (m. 2001).[27]
- 1920 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004).[28]
- 1925 -
- París (França): Jean d'Ormesson, filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa (m. 2017).[29]
- Minneapolisː Bebe Barron, compositora i enginyera de so nord-americana de música electrònica (m. 2008).[30]
- 1934 -
- Boston, Massachusetts (EUA): William Forsyth Sharpe, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990.[31]
- Clapton, Londres: Eileen Atkins, actriu anglesa de teatre, cinema i televisió.[32]
- 1937 - Sofia (Bulgària): Simeó Borisov Sakskoburggotski anomenat també Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica.[33]
- 1938 - Lockport, Nova York: Joyce Carol Oates, escriptora estatunidenca.[34]
- 1942 - Brescia, Itàlia: Giacomo Agostini, pilot de motociclisme de velocitat, és qui ha guanyat més títols mundials d'aquesta especialitat de la història.[35]
- 1952 - Saint Paul (Minnesota), EUA: Georgios Andreas Papandreu, primer ministre de Grècia.
- 1957 - Lviv, Ucraïna: Aleksandra Marínina, escriptora i novel·lista russa, autora de moltes obres de ficció detectivesca.[36]
- 1962 - Sena-Saint Denis, París, França: Cathy Ytak, escriptora i traductora.[37]
- 1965 - Nova Yorkː Andrea Mia Ghez, astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020.[38]
- 1967 - Toulon: Maylis de Kerangal, escriptora francesa.[39]
- 1971 - East Harlem, Nova York, (EUA): Tupac Shakur, raper estatunidenc, considerat com l'artista del seu gènere amb major quantitat de discos venuts de rap a nivell mundial (m. 1996).[40]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 2013 - Girona, Gironès: Tomàs Mallol i Deulofeu, promotor i director de cinema català (n. 1923).
- 2018 - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Rovira Belloso, sacerdot i teòleg català.[41]
- 2022 - Girona: Josep Pau Garcia Castany, futbolista català (n. 1948).
- Resta del món
- 1216, Perusa, Estats Pontificis): Innocenci III, papa (n. 1160).[42]
- 1858, York (Anglaterra): John Snow, metge anglès, precursor de l'epidemiologia (n. 1813).[43]
- 1909, Ronneby: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.
- 1944, Saint-Didier-de-Formans, França: Marc Bloch, historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales.
- 1958, Budapest (Hongria): Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (n. 1896).[18]
- 1963, Lausana, Suïssa: Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural (n. 1881).[44]
- 1967, Richmond upon Thames, Surrey, Anglaterra: Reginald Denny, actor britànic.
- 1970, Saint-Arnoult-en-Yvelines (França): Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus, Premi Goncourt 1944 (n. 1896).[45]
- 1977, Alexandria, Virgínia (EUA): Wernher von Braun, una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica (n. 1912).[46]
- 1979:
- Oklahoma (EUA): John Joseph Matthews, un dels més importants escriptors i portaveus osages.
- Nova York (EUA): Nicholas Ray, director de cinema estatunidenc (n .1911).[47]
- 1986, Madridː Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (n. 1923).[48]
- 1990, Londres: Eva Turner, soprano anglesa (n. 1892).[49]
- 2000, Tòquio (Japó): Emperadriu Kōjun, consort de l'emperador Hirohito (n. 1903).[50]
- 2004, Bangkok, Tailàndia: Thanom Kittikachorn, dictador de Tailàndia (n. 1911).[51]
- 2008, Los Angeles, EUA: Cyd Charisse, actriu de cinema i ballarina estatunidenca.[52]
- 2010, Toronto, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (n. 1930).[53]
- 2017:
- Ludwigshafen, Alemanya: Helmut Kohl, polític alemany, canceller d'Alemanya entre els anys 1982 i 1998.[18]
- Los Angeles, Califòrnia (EUA):John G. Avildsen, director de cinema estatunidenc (n. 1935).[54]
- 2019, Arieja, França: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (n. 1933).[55]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa Local a Calella, a la comarca del Maresme.
- Bloomsday, dia en què tenen lloc els homenatges a James Joyce
- Santoral
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):[56]
- Sant Quirze i Santa Julita, màrtirs;
- Ferriol i Ferruci de Besançon,
- Ticó d'Amathus, bisbe (403);
- Similià de Nantes, bisbe (s. V);
- Auri, Justina i companys màrtirs (s. V);
- Aurelià d'Arle, bisbe (551);
- Benó de Meissen, bisbe (1106);
- Lutgarda d'Aywières, cistercenca (1246);
- Domènec Nguyen i companys màrtirs (1862).
- Beats: Cecard de Luni, bisbe (ca. 860);
- Thomas Reding, cartoixà màrtir (1537);
- Antoine-Constant Auriel, màrtir (1794);
- Maria Theresa Scherer, fundadora (1888).
- Sants Griciniana i Actinea de Volterra, màrtirs (s. IV);
- Cunegunda de Rapperswil, verge i cristiana (s. IV);
- Cethagh d'Oran, bisbe (s. V);
- Bertold de les Ardenes (ca. 540);
- Elpidi del Gavaldà, màrtir;
- Legunci i Fromici de Metz, bisbes;
- Colman MaRoi, abat de Reachrain (s. VI);
- Curig de Llandabarn, bisbe (s. VI);
- Fèlix i Maur, pelegrins (s. VI);
- Ismael de Menèvia, bisbe (s. VI);
- Paleri de Telese, bisbe;
- Elidà de Glwyd, anacoreta;
- Joan Francesc Regis, jesuïta (1640, en alguns calendaris locals; festa oficial: 31 de desembre);
- translació de les relíquies de Ricard de Chichester i de Guillem de París.
- Beats Guillem de Monferrato, dominic;
- Guiu Vignotelli, prevere (ca. 1245);
- Limbània de Gènova, verge.
- Servent de Déu Benito Latras y Loriz, Cosan, abat de Santa Maria d'Alaó.
- beat Gaspare Burgherre, venerat a l'Orde de la Mercè:
- venerats a l'Orde Caputxí: beats Anicet Koplinski i companys màrtirs: Heinrich Krzysztofik, Florian Stepniak, Fidelis Chijnacki, Sympronianus Ducki (1942)
- Església Copta
- 9 Baoni: partença de Samuel el Profeta; martiri de Lucilià i companys màrtirs; translació de les relíquies de Sant Mercuri a Egipte.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 29 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen al 3 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Lucià, Julià i Maximià de Beauvais, màrtirs (81-96);
- Lucilià, Claudi, Hipaci, Pau, Dionís i Paula de Bizanci, màrtirs (270-275);
- Aquil·les d'Alexandria, bisbe;
- Hièria de Mesopotàmia, vídua (320);
- Bàrsab d'Ixtar i companys màrtirs (342);
- Clotilde de Borgonya, reina;
- Kevin de Glendalough, eremita;
- Atanasi de Cilícia, taumaturg (s. X);
- Pappos, monjo; Demetri de Priluki, monjo (1392);
- translació de les relíquies del príncep Demetri de Moscou (1606);
- Josep de Tesalònica, metropolità màrtir (1821);
- Cebrià, monjo màrtir (1934);
- Miquel, prevere màrtir (1938).
- Església de Geòrgia
- David de Gaderja, monjo.
- Església d'Anglaterra
- Sants Ricard de Chichester, bisbe;
- Joseph Butler, bisbe de Durham, filòsof (1752)
- Església Episcopal dels Estats Units
- George Berkeley (1753) i Joseph Butler, bisbes i teòlegs.
Notes
[modifica]- ↑ Ángel Viñas Un agente estalinista, cerebro del asesinato de Nin (El País, 22-04-07)
- ↑ «El València Basket guanya la lliga per primera vegada i fa història davant el Madrid», 16-06-2017. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.
- ↑ «Ford Motor Company | History & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Huguet, Guiomar. «Valentina Tereshkova, la primera mujer en el espacio» (en castellà). National Geographic, 16-06-2019. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «Lluís Gonzaga Jordà i Rossell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Andreu Colomer i Munmany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Cèlia Viñas Olivella». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Ramon Bech i Taberner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Mercè Vilanova Ribas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «Cristina Cervià». TMDB. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «Sandra Morro Latorre | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Marta Sorlí Fresquet - XII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «Décès de Sophie Rude, peintre» (en francès). Académie des Sciences, Arts et Belles-lettres de Dijon. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ King, Julie. «Henriette Browne». A: Delia Gaze. Dictionary of women artists. London ; Chicago : Fitzroy Dearborn Publishers, 1997. ISBN 978-1-884964-21-3.
- ↑ Paulicelli, Eugenia. «GENONI, Rosa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ «James Weldon Johnson | American writer» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Lilly Reich». Werkbundarchiv - Museum der Dinge. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Luisa Puchol Butier (1894-1965)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Maḥmūd Taymūr | Egyptian author» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1979» (en anglès americà). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Ino Alcubierre (1900-1930) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1983» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Schaefer, Maureen. «Mulheres na Tipografia: Edna Beilenson (EUA, 1909-1981) - Teoria do Design» (en portuguès), 11-08-2023. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «RUMOR, Mariano in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-06-11. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Katharine Graham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «José López-Portillo y Pacheco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «BEBE BARRON // 1956» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1990» (en anglès americà). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ SensaCine. «Eileen Atkins». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Simeon Saxecoburggotski | prime minister and former king of Bulgaria» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Joyce Carol Oates | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Agostini, Giacomo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Los crímenes del balneario, Alexandra Marínina». Biblioblog – Fora del prestatge. Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Les écrivains / adhérents: Cathy Ytak» (en francès). Maison des écrivains et de la littérature (MEL). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Vargas, Montserrat Valle. «Ella es Andrea Ghez, la cuarta mujer en conseguir el Nobel de Física» (en castellà). Tec Review, 06-10-2020. Arxivat de l'original el 2021-04-25. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Kerangal, Maylis de (1967-....)». BnF. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Tupac Shakur | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Mor Rovira Belloso, el teòleg de referència». Catalunya Religió, 16-06-2018 [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ «INNOCENZO III, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-05-16. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «John Snow | British physician» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Josep Pijoan i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «La casa de Elsa Triolet y Louis Aragón». Cuba nuestra, 28-09-2014. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Wernher von Braun | Biography, Quotes, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Nicholas Ray | Biography, Movies, Assessment, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Luisa Sala, actriz». El País, 17-06-1986. [Consulta: 16 juliol 2014].
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 524. ISBN 978-0-19-280028-2.
- ↑ «Dowager Empress Nagako, Hirohito's Widow, Dies at 97» (en anglès). The New York Times, 17-06-2000. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «Thanom Kittikachorn | prime minister of Thailand» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Bergan, Ronald «Obituary: Cyd Charisse» (en anglès). The Guardian, 18-06-2008. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Maureen Forrester | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «John G. Avildsen | American director and cinematographer» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Nos a quitats Rosina de Pèira» (en occità). Jornalet, 18-06-2019.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 de juny.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 de juny