Ricardo Becerro de Bengoa

Ricardo Becerro de Bengoa

Biografia
Naixement	7 febrer 1845 Vitòria (Àlaba)
Mort	1r febrer 1902 (56 anys) Madrid
Sepultura	Sacramental de San Lorenzo y San José
Diputat al Congrés dels Diputats
14 d'abril de 1886 – 1 de juliol de 1895
← Sebastián de Abreu Cerain Enrique Ortiz de Zárate y Vázquez Queipo →
2 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
← Enrique Ortiz de Zárate y Vázquez Queipo José de Echanove y Martínez de Aragón →
Circumscripció	Vitòria
Senador per Àlaba
2 de juny de 1901 – 1 de febrer de 1902
Dades personals
Formació	Universitat de Valladolid Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, dibuixant, periodista d'opinió, periodista, professor
Ocupador	Institut San Isidro de Madrid
Partit	Partit Republicà Progressista
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1894–1902) Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Obra
Obres destacables El libro de Palencia (en) Descripciones de Álava (en) (1877) El libro de Álava (en) (1882) Antigüedades históricas y literarias de Alaba (en)
Família
Fills	Ricardo Becerro de Bengoa
Llista Diputat a Corts 14 abril 1886 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Vitòria Senador al Senat espanyol

Placa a la casa on va viure Ricardo Becerro de Bengoa a Palència.

Ricardo Becerro de Bengoa (Vitòria, 7 de febrer de 1845 - Madrid, 1 de febrer de 1902) va ser un científic i polític basc, diputat a Corts, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Biografia

Fill del militar Miguel Becerro Sánchez i de Francisca Cayetana de Bengoa y Ruiz de Azúa. Batxiller amb excel·lent i premi extraordinari (1863). Va estudiar Ciències Exactes, Físiques i Naturals a la Universitat de Valladolid. El 23 de juny de 1869 fou un dels signants del Pacte d'Eibar, que proposava un federalisme espanyol inspirat en els furs del País Basc. De 1867 a 1869 fou professor auxiliar de Física i Química a l'Institut de San Isidro de Vitòria, alhora col·laborà a La Ilustración Española y Americana. El 1870 obté la càtedra de Física i Química a l'Institut de Palència. Durant la seva estada a Palència va compilar la història de la ciutat i el 1871 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Va col·laborar, entre d'altres a les revistes Euskal Erria (1881), Revista de Vizcaya (1886), Antiguo Reino de Navarra (18889¡), Revista de las Provincias Euskaras (1879), Anunciador Vitoriano (1880) i Revista Euskara (1878),

Casat (1874) amb Isabel Antolín Antolín. Fou acadèmic de Belles arts a Valladolid, cronista de la ciutat de Vitòria i director de la revista científica "La Naturaleza". Va ocupar els càrrecs de Conseller d'Instrucció Pública i Agricultura del Regne. Fou elegit diputat per Àlaba pel Partit Republicà Progressista a les eleccions generals espanyoles de 1886, 1891, 1893 i 1898 i el 1901 fou escollit senador per Àlaba. Va ser membre permanent de la Comissió de Pesos i Mesures, Vocal del Consell d'Instrucció Pública (1900), membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, escriptor i conferenciant de mèrit. El 1890 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i en va prendre possessió el 1894 amb el discurs "Tendencias de la Química moderna".

Bibliografia publicada (selecció)

• Antonio de Trueba (1896)
• Recuerdos de Alava (1872)
• La sima de Urizarra (1873)
• Los Viciosos (1876)
• El Libro de Palencia (1874)
• El Libro de Álava (1877)
• Etimologias alavesas (1877)
• Romancero Alavés (1885)
• Descripciones de Alava (escrit el 1880 i publicat el 1918)
• Iparraguirre y el árbol de Guernica (1896).
• El Sacamantecas (1881)

Enllaços externs

• Biografia a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi

Premis i fites
Precedit per: Gumersindo Vicuña y Lazcano	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 1 1890-1902	Succeït per: José Rodríguez Mourelo