Ricardo Llopesa
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 febrer 1948 Masaya (Nicaragua) |
Mort | 27 juliol 2018 (70 anys) València |
Activitat | |
Ocupació | crític literari, poeta |
Ricardo Llopesa (Masaya, Nicaragua, 13 de febrer de 1948 - València, 27 de juliol de 2018) fou un poeta i crític literari nicaragüenc.[1]
Fill d'una costurera, Justa López, que tingué també dues filles: Chepita, costurera com ella, i Mayra, que estudià la carrera de magisteri, amb el suport d'aquestes, ja que la relació amb son pare fou escassa i poc amable, viatjà el 1965 a Madrid a estudiar medicina, però desistí al poc temps de començar i se n'anà a París per aprendre francés. Allí travà amistat amb el cònsol general de Nicaragua a França, Luis Felipe Ibarra, que li descobrí Rubén Darío, i per mediació del qual es relacionà amb alguns poetes llatinoamericans, entre ells Pablo Neruda i Miguel Ángel Asturias, i descobrí la seua vocació literària. El 1967, el cònsol li facilità una beca per a estudiar literatura a Grenoble, però Llopesa no hi pogué suportar el clima fred i el tarannà poc comunicatiu de la gent, i als pocs mesos decidí tornar-se'n a Espanya. Per recomanació d'Ibarra, es dirigí a València, i en aquesta ciutat s'aclimatà de seguida, fins al punt que hi residí durant la resta de la seua vida. Començà d'estudiar filosofia, poc després ho deixà per començar periodisme, i finalment es matriculà en filologia, però mai no aconseguí compaginar aquestes disciplines amb la seua inclinació per la vida bohèmia. Es casà el 29 de setembre de 1974 amb Rosa Quilis, i tingueren dos fills, Mireya i Nacho. Aficionat a la gastronomia típica del seu país, obrí un restaurant nicaragüenc a València, llavors l'únic d'Europa en aquesta especialitat. Al mateix temps, escrivia els seus primers contes i poemes, alguns dels quals publicà en la revista Poesía Hispánica, i investigava la literatura modernista; arribà a ser considerat com un dels millors especialistes en l'obra de Rubén Darío, a la qual dedicà diversos estudis i edicions i en donà a conéixer textos inèdits.[2] El 1991 fundà la revista literària Ojuebuey, el 1993 l'Instituto de Estudios Modernistas (IEM) i les edicions de «La torre de papel», i a partir de l'any següent fou un dels animadors habituals de la nombrosa tertúlia literària que es reunia a la cerveseria Madrid. Des del 1997 fou membre corresponent de l'Academia Nicaragüense de la Lengua.[3]
Obres
[modifica]- Narrativa i poesia
- Vida breve. València: IEM, 1994.
- Hospital provincial. València: IEM, 1996.
- Homenajes. València: IEM, 1996.
- Cancionero. València: IEM, 1997.
- Murmullos. València: IEM, 1999.
- Paraíso terrenal. València: IEM, 2001.
- Oración fúnebre. València: IEM, 2003.
- Assaigs, estudis i antologies
- Nueve poetas contemporáneos de Nicaragua: antología. València: Ojuebuey, 1991.
- Primera antologia: La torre de papel (1990-1995). València: IEM, 1996.
- Rubén Darío en Nueva York. València: IEM, 1997.
- Poetas valencianos del 90: antología y diccionario. València: IEM, 2000.
- Modernidad y modernismo. València: IEM, 2000.
- Lectura de Azul. València: IEM, 2001.
- El ojo del sol: ensayo sobre literatura nicaragüense. València: IEM, 2004.
- Iluminados y perversos. València: IEM, 2007.
- Relaciones de Rubén Darío en Europa. València: IEM, 2010.
- Manual del escritor de relatos breves. València: IEM, 2015.
- Versos que cambiaron la poesía. València: IEM, 2016.
- Poesía antimodernista. València: IEM, 2016
- Edicions d'obres de Rubén Darío
- Poesías inéditas, Madrid, Visor, 1988.
- Prosas profanas, Madrid, Espasa Calpe, 1998.
- El canto errante, València: IEM, 2006.
- Azul, Madrid: Universitat d'Alcalà, 2008.
- Sonetos completos, Madrid: Visor, 2011.
Referències
[modifica]- ↑ «Murió el nicaragüense Ricardo Llopesa, especialista en la obra de Rubén Darío». Letralia, 28-07-2018.
- ↑ Urbina, Nicasio. Miradas críticas sobre Rubén Darío. Managua i Miami: Fundación Internacional Rubén Darío, 2005, p. 13. ISBN 9789992459478.
- ↑ González, Marta Leonor. «Los sonetos de Darío». La Prensa [Managua], 22-01-2011 [Consulta: 23 agost 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Tres poemas de Ricardo Llopesa, en Letralia, núm. 278 (18 febrer 2013).
- Josep Carles Laínez, «Ricardo Llopesa», Levante-EMV [València], 29-07-2018.