Vés al contingut

Pablo Neruda

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPablo Neruda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto Modifica el valor a Wikidata
12 juliol 1904 Modifica el valor a Wikidata
Parral (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Santiago de Xile (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortenverinament Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIsla Negra Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de Xile a França
1971 – 1972
Senador de Xile
4 març 1945 – setembre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaComunisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Xile Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, diplomàcia i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, lletrista, autobiògraf, polític, diplomàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1922 Modifica el valor a Wikidata - 1973 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de Xile (1945–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enSurrealisme, realisme i notícies Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i prosa Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaPablo Neruda Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMatilde Urrutia (1965–1973)
Delia del Carril (1943–1966)
Marijke Antonieta Hagenaar Vogelzang (1930–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJosé del Carmen Reyes Morales Modifica el valor a Wikidata  i Rosa Neftalí Basoalto Opazo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0626291 TMDB.org: 1087597
Musicbrainz: 2311feee-0aac-410f-85ff-ec30a832943d Songkick: 328986 Discogs: 350481 IMSLP: Category:Neruda,_Pablo Allmusic: mn0000003069 Goodreads author: 4026 Find a Grave: 9265 Modifica el valor a Wikidata

Pablo Neruda (Parral, 12 de juliol de 1904 - Santiago de Xile, 23 de setembre de 1973), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè,[1] guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.[2]

Vida

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Va néixer el 12 de juliol de 1904 a la ciutat xilena de Parral, població situada a la província de Linares, fill d'un ferroviari i orfe de mare des del primer mes de vida.[3][4] El 1906, la seva família es traslladà a Temuco,[5] on el seu pare es casà amb Denise Rios, a qui el poeta esmenta amb el nom de Mamadre.[6] Realitza els seus estudis en el Liceu d'Homes d'aquesta ciutat, on també publica els seus primers poemes en el periòdic regional La Mañana.[7]

El 1919, obté el tercer premi en els Jocs Florals de Maule amb el seu poema Nocturno ideal i,[8] el 1920, comença a contribuir a la revista literària Selva Austral sota el pseudònim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda (1834-1891).[9][10]

El 1921, s'estableix a Santiago de Xile i estudia pedagogia en francès a l'Institut Pedagògic de la Universitat de Xile, on obté el primer premi de la festa de la primavera amb el poema La canción de fiesta, publicat posteriorment en la revista Juventud.[5] El 1923, publica Crepusculario, que és reconegut amb elogis d'escriptors xilens com Alone, Raúl Silva Castro i Pedro Prado.[11][12]

El 1924, publica la seva obra més famosa Veinte poemas de amor y una canción desesperada, en la qual encara es nota una influència del modernisme.[13] Posteriorment, manifesta un propòsit de renovació formal d'intenció avantguardista en tres breus llibres publicats el 1926: El habitante y su esperanza; Anillos (en col·laboració amb Tomás Lagos) i Tentativa del hombre infinito.[12]

Carrera diplomàtica

[modifica]
Pablo Neruda l'any 1966

El 1927, comença la seva llarga carrera diplomàtica a Yangon, Birmània.[14] Posteriorment, fou nomenat cònsol a Sri Lanka, l'illa de Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid.[15][16] En els seus múltiples viatges, coneix Federico García Lorca a Buenos Aires i Rafael Alberti a Barcelona.[17][18] El 1935, Manuel Altolaguirre li lliura la direcció de la revista Caballo verde para la poesía, en la qual és company dels poetes de la Generació del 27.[19]

Commogut per l'esclat de la Guerra Civil espanyola i el posterior assassinat de García Lorca, es compromet amb el moviment republicà, primer a Espanya i després—ja desplaçat del seu càrrec diplomàtic—a França, on inicia l'escriptura d'España en el corazón (1937).[20] Aquell mateix any, retornà al seu país,[21] i la seva poesia durant el període següent es caracteritzarà per una orientació cap a qüestions polítiques i socials, cosa que reforça les seves grans vendes de llibres.[22]

L'any 1939, és designat cònsol especial per a la immigració espanyola a París, on destaca desenvolupant el projecte Winnipeg, vaixell que portaria uns 2.000 immigrants espanyols des de França a Xile.[23] Posteriorment, fou assignat cònsol general a Mèxic, on reescriu Canto general de Chile, transformant-lo en un poema del continent sud-americà. Aquesta obra, titulada Canto general, fou publicada a Mèxic el 1950, i també clandestinament a Xile. Composta d'uns 250 poemes en quinze cicles literaris, constitueix (segons el parer del mateix Neruda) la part central de la seva producció artística.[24][25]

Retorn a Xile

[modifica]

El 1943 retornà a Xile, i el 1945 li fou concedit el Premi Nacional de Literatura de Xile.[26] El 4 de març del mateix any, fou escollit senador de la república, i s'uní al Partit Comunista de Xile, en què militaven els seus principals rivals poètics, Pablo de Rokha i Vicente Huidobro, amb els quals protagonitzaria llargues discussions.[27][28]

En les eleccions presidencials xilenes del 1946, triomfà la coalició Aliança Democràtica, integrada pel Partit Radical de Xile, els comunistes i demòcrates, i dugué al poder Gabriel González Videla. La repressió desencadenada per aquest últim contra els treballadors miners en vaga durà Neruda a protestar vehementment al Senat. La persecució deslligada pel govern de González Videla contra els seus antics aliats comunistes, que culminarà en la prohibició del partit el 3 de setembre del 1948, forçarà Neruda primer a la clandestinitat en el seu propi país, i després a l'exili. Fuig cap a l'Argentina creuant a cavall els Andes l'any 1949, i es dirigí a Europa. No retornarà a Xile fins al 1952, i desenvoluparà una activitat literària centrada en les seves activitats polítiques.[27][29][30][31] El 1953, fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.[32]

Últims anys

[modifica]
Casa de Neruda a Isla Negra, expropiada durant la dictadura d'Augusto Pinochet i actual museu en honor de Pablo Neruda

Neruda va establir forts vincles amb altres escriptors llatins d'esquerra, com ara el colombià Gabriel García Márquez o els brasilers Jorge Amado o Thiago de Mello.[33][34]

El 1969, el Partit Comunista l'escollí precandidat a president de la república, però renuncià en favor de Salvador Allende com a candidat únic de la Unidad Popular, que triomfà en les eleccions del 1970.[35] El govern de la Unitat Popular el designà ambaixador a França, d'on retornà al seu país el 1972.[15] L'octubre del 1971, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per una poesia que amb l'acció d'una força elemental porta viu el destí i els somnis d'un continent».[36]

Morí el 23 de setembre del 1973 a la clínica Santa Maria de Santiago de Xile, a conseqüència oficialment d'un "càncer de pròstata", després de les anàlisis rere l'exhumació del cadàver, queda en evidència que fou assassinat pocs dies després del cop d'estat perpetrat per Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende.[37][38]

Violació

[modifica]

En la seva obra pòstuma "Confieso que he vivido" s'hi troba un extracte en què l'autor confessa haver violat a una dona, mentre era cònsol de Ceilan el 1929.[39][40][41]

Obra

[modifica]
  • Crepusculario. Santiago, Ediciones Claridad, 1923.
  • Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Santiago, Nascimento, 1924.
  • Tentativa del hombre infinito. Santiago, Nascimento, 1926.
  • El habitante y su esperanza. Novel·la. Santiago, Nascimento, 1926. (prosa)
  • Residencia en la tierra (1925-1931). Madrid, Ediciones del Arbol, 1935.
  • España en el corazón. Himno a las glorias del pueblo en la guerra: (1936-1937). Santiago, Ediciones Ercilla, 1937.
  • Tercera residencia (1935-1945). Buenos Aires, Losada, 1947.
  • Canto general. México, Talleres Gráficos de la Nación, 1950.
  • Todo el amor. Santiago, Nascimento, 1953.
  • Las uvas y el viento. Santiago, Nascimento, 1954.
  • Odas elementales. Buenos Aires, Losada, 1954.
  • Nuevas odas elementales. Buenos Aires, Losada, 1955.
  • Tercer libro de las odas. Buenos Aires, Losada, 1957.
  • Estravagario. Buenos Aires, Losada, 1958.
  • Cien sonetos de amor. Santiago, Ed. Universitaria, 1959.
  • Navegaciones y regresos. Buenos Aires, Losada, 1959.
  • Poesías: Las piedras de Chile. Buenos Aires, Losada, 1960.
  • Cantos ceremoniales. Buenos Aires, Losada, 1961.
  • Memorial de Isla Negra. Buenos Aires, Losada, 1964. 5 volums.
  • Diez Odas, amb gravats de Roser Bru. Barcelona, El Laberint, 1965.
  • Arte de pájaros. Santiago, Ediciones Sociedad de Amigos del Arte Contemporáneo, 1966.
  • Una casa en la arena, amb fotografies de Sergio Larrain, 1966 [42]
  • Fulgor y muerte de Joaquín Murieta. Bandido chileno injusticiado en California el 23 de julio de 1853. Santiago, Zig-Zag, 1967. (obra teatral)
  • La Barcaola. Buenos Aires, Losada, 1967.
  • Las manos del día. Buenos Aires, Losada, 1968.
  • Fin del mundo. Santiago, Edición de la Sociedad de Arte Contemporáneo, 1969.
  • Maremoto. Santiago, Sociedad de Arte Contemporáneo, 1970.
  • La espada encendida. Buenos Aires, Losada, 1970.
  • Discurso de Stockholm. Alpigrano, Italia, A. Tallone, 1972.
  • Invitación al Nixonicidio y alabanza de la revolución chilena. Santiago, Empresa Editora Nacional Quimantú, 1973.
  • Libro de las preguntas. Buenos Aires, Losada, 1974.
  • Jardín de invierno. Buenos Aires, Losada, 1974.
  • Confieso que he vivido. Memòries. Barcelona, Seix Barral, 1974. (autobiografia)
  • Para nacer he nacido. Barcelona, Seix Barral, 1977.
  • El río invisible. Poesia i prosa de joventut. Barcelona, Seix Barral, 1980.
  • Obras completas. 3a. ed. augmentada. Buenos Aires, Losada, 1967. 2 volums.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pablo Neruda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Pablo Neruda». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 abril 2024].
  3. ↑ «La vida del poeta. Cronología» (en castellà). Pablo Neruda. Universitat de Xile. [Consulta: 23 abril 2024].
  4. ↑ «Se cumplen 80 años desde la llegada del Winnipeg al puerto de Valparaíso, cargado de refugiados republicanos» (en castellà). Euskal Kultura, 04-09-2019. [Consulta: 23 abril 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Pablo Neruda (1904-1973)» (en castellà). Memoria Chilena. [Consulta: 23 abril 2024].
  6. ↑ Darconza, Gianni. «“La mamadre” y otros poemas de Pablo Neruda» (en castellà), 31-07-2023. [Consulta: 23 abril 2024].
  7. ↑ García, Ángeles «115 cartas de amor de Neruda, expuestas por primera vez al público en Madrid» (en castellà). El País [Madrid], 06-09-1983. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ «Pablo Neruda» (en castellà). Redbioética UNESCO, 25-02-2016. [Consulta: 23 abril 2024].
  9. ↑ «Intemporales: Pablo Neruda "sucede que soy y que sigo"» (en castellà). Museos de Tenerife. Cabildo de Tenerife, 20-09-2013. [Consulta: 23 abril 2024].
  10. ↑ Bernatek, Carlos. «Pablo Neruda (1904-1973) - El enigma de un nombre» (en castellà). Diario Perfil, 25-03-2007. Arxivat de l'original el 2012-01-03. [Consulta: 23 abril 2024].
  11. ↑ Morón, Alejandra. «Pablo Neruda: el poeta chileno que le escribía al amor» (en castellà). Caras, 12-07-2020. [Consulta: 23 abril 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 de Rokha, Pablo. «Pablo Neruda, poeta a la moda» (en castellà). Litoral Poeta y de las Artes, 23-12-2022. [Consulta: 23 abril 2024].
  13. ↑ Costa, Claudia. «Os 95 anos do amor desesperado cantado em versos por Neruda» (en portuguès brasiler). Jornal da USP. Universitat de São Paulo, 14-06-2019. [Consulta: 23 abril 2024].
  14. ↑ «Tras los pasos de Pablo Neruda en el Rangún colonial» (en castellà). El Día, 11-04-2013. [Consulta: 25 abril 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Pablo Neruda diplomático (1927-1973)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile. [Consulta: 25 abril 2024].
  16. ↑ Moya, Dixon. «El itinerario diplomático de Pablo Neruda». A: Residencia en la Tierra de Letras (en castellà). Letralia, juliol 2004. 
  17. ↑ Dieguez, Celeste. «Las aventuras porteñas de García Lorca y Neruda: el día que “torearon” juntos y la noche que uno encubrió el amorío del otro» (en espanyol europeu). Infobae, 29-09-2023. [Consulta: 25 abril 2024].
  18. ↑ Dalmau, Andreu. «Con Neruda en Barcelona, por Carme Riera» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-01. [Consulta: 25 abril 2024].
  19. ↑ García, Carlos. «Alrededor de Caballo verde para la poesía (1935-1936)» (en castellà). Zenda, 10-12-2020. [Consulta: 25 abril 2024].
  20. ↑ «España en el corazón de Pablo Neruda: el "paraíso perdido"» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 25 abril 2024].
  21. ↑ «3 LA CASA DE PABLO NERUDA (VALPARAÍSO, CHILE)» (en castellà). Expansión, 01-08-2023. [Consulta: 25 abril 2024].
  22. ↑ Schidlowsky, David «Extractos de un racconto biográfico:» (en castellà). Políticas de la Memoria, 15, 2015, pàg. 205–2013. ISSN: 2683-7234.
  23. ↑ «Winnipeg. El poema que cruzó el Atlántico» (en castellà). Nuestro, 01-09-2004. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 25 abril 2024].
  24. ↑ Gutierrez, Raquel. «La primera edición de Canto general de Pablo Neruda, patrimonio documental de la humanidad» (en espanyol de Mèxic). Asociación Mexicana de Archivos y Bibliotecas Privados, 28-03-2017. [Consulta: 25 abril 2024].
  25. ↑ Walters, D. Gareth. The Cambridge Introduction to Spanish Poetry: Spain and Spanish America. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-79122-9. 
  26. ↑ «Pablo Neruda: Premio Nacional de Literatura» (en castellà). Análisis crítico a la obra nerudiana. Universitat de Xile. [Consulta: 25 abril 2024].
  27. ↑ 27,0 27,1 Goldfarb, Marcos «Neruda: El poeta comunista». Revista de Crítica Literaria Latinoamericana, 11, 21/22, 1985, pàg. 101–107. DOI: 10.2307/4530206. ISSN: 0252-8843.
  28. ↑ Manuel, Bermúdez «Nuestro poeta Pablo Neruda» (en castellà). Semanario Universidad. Universidad de Costa Rica, 26-09-2023.
  29. ↑ Feinstein, Adam. Pablo Neruda: A Passion for Life (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2005-08-08. ISBN 978-1-58234-594-9. 
  30. ↑ Fajre, Paola «Listo filme sobre huida de Pablo Neruda : El poeta fugitivo volvió a Futrono» (en castellà). El Diario Austral [Consulta: 25 abril 2024].
  31. ↑ Lizama Murphy, Fernando. «EL EXILIO DE NERUDA» (en castellà), 07-07-2022. [Consulta: 25 abril 2024].
  32. ↑ «Pablo Neruda. Biografía.» (en castellà). Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 25 abril 2024].
  33. ↑ Olave, Ricardo. «Peluches, bistec y risas: la entrevista de García Márquez a Pablo Neruda» (en castellà). La Tercera, 17-04-2020. [Consulta: 19 gener 2022].
  34. ↑ «Falleció poeta brasileño Thiago de Mello, amigo y traductor de Neruda» (en castellà). El Mostrador, 17-01-2022. [Consulta: 19 gener 2022].
  35. ↑ «Unidad Popular» (en castellà). Partidos, movimientos y coaliciones:. Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. Arxivat de l'original el 2024-02-14. [Consulta: 25 abril 2024].
  36. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1971» (en anglès americà). The Nobel Prize. [Consulta: 25 abril 2024].
  37. ↑ «Neruda fue envenenado» (en castellà). La Jornada, 14-02-2023. [Consulta: 25 abril 2024].
  38. ↑ «Nuevo informe pericial confirmaría que Neruda fue envenenado» (en castellà). Deutsche Welle, 14-02-2023. [Consulta: 25 abril 2024].
  39. ↑ «El día que Pablo Neruda violó a una mujer Dalit» (en castellà). mqltv.com. Arxivat de l'original el 2018-05-30. [Consulta: 22 abril 2018].
  40. ↑ «El espeluznante relato donde Pablo Neruda confiesa haber violado a una mujer» (en castellà). cronicachile.cl, 01-09-2017. Arxivat de l'original el 23 d'abril 2018. [Consulta: 22 abril 2018].
  41. ↑ «“Confieso que he violado” ¿Sabes que Neruda violó a una joven tamil?» (en castellà). elplural.com, 10-12-2016. [Consulta: 22 abril 2018].
  42. ↑ Una casa en la arena

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo Neruda
  • «Pablo Neruda» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
  • (castellà) Poemes de Pablo Neruda.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pablo_Neruda&oldid=33896507»