Richard Bergh
| |||
| Nom original | (sv) Johan Edvard Bergh  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Sven Richard Bergh 28 desembre 1858 ciutat d'Estocolm (Suècia) | ||
| Mort | 29 gener 1919 (60 anys) Nacka församling (Suècia) | ||
| Sepultura | Tyresö old cemetery (en)  , Tyresö kyrkogård Gravrätten har återgått till upplåtaren (1919–) | ||
| Director de museu | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Sueca | ||
| Formació professional | Reial Acadèmia Sueca de les Arts, Estocolm | ||
| Formació | Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts Académie Colarossi | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Retrat pictòric | ||
| Ocupació | professor d'art, pintor | ||
| Ocupador | Nationalmuseum | ||
| Membre de | |||
| Gènere | pintura | ||
| Moviment | paisatgista, retratista | ||
| Professors | Edward Perseus i Jean-Paul Laurens | ||
| Alumnes | Kaju von Koch, Hilding Nyman, Otto Johansson (en) , Helga Stenhammar (en) i Astrid Wahlstedt | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Gerda Ingeborg Winkrans | ||
| Fills | Kerstin Bergh-Bergman, Maja Bergh Holtermann | ||
| Pares | Johan Edvard Bergh i Amanda Helander | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Sven Richard Bergh[1] (28 de desembre de 1858 – 29 de gener de 1919) va ser un conegut pintor suec d'Estocolm. Les seves pintures sovint representen paisatges suecs i retrats.[2] El 1915, Bergh va esdevenir director del Museu Nacional suec.
Carrera
[modifica]Després d'estudiar a la Reial Acadèmia Sueca de les Arts d'Estocolm, va viatjar a França on freqüentment visitava la colònia d'artistes de Grez-sur-Loing.[3] Bergh es va interessar per la psicologia i la va incorporar al seu art, com s'evidencia a la seva obra Sessió Hipnòtica "amb la seva evocació de l'interès contemporani estès de la suggestió i la histèria".[3] Aviat es va establir com a pintor de retrat a Suècia, tot i que les seves pintures de paisatge van jugar una funció important en el desenvolupament del nacionalisme romàntic suec. Bergh va produir diverses pintures de paisatge a Varberg entre 1893 i 1896. El seu pare també hi havia estat un pintor de paisatge.[3]
Els retrats dels seus amics han esdevingut les seves pintures més perdurables. Un d'ells, Vespre d'estiu nòrdic (1889–1900), és el seva obra més freqüentment reproduïda. Va pintar retrats d'Ellen Clau, August Strindberg, Gustaf Fröding, Hjalmar Branting, i altres.[3] El seu Retrat d'August Strindberg, de 1905, és una de les seves pintures més famoses.[4][5][6] Bergh descrivia Strindberg com "el model més interessant que mai he tingut. Vaig llegir en la seva cara, amb les seves moltes línies de destí, com en un meravellós llibre."[6] Bergh Va conèixer Strindberg per primer cop el 1889 i aviat es van associar. Strindberg va enviar Bergh un total de vuitanta-una cartes durant la seva amistat que han estat trobades recentment.[3]
La dècada de 1890, Bergh va establir una escola d'art al seu taller a Estocolm. Va ser el director del Museu Nacional Suec el 1915.[3]
Galeria
[modifica]-
Sessió Hipnòtica (1887) -
Vespre d'Estiu Nòrdic (1889-1900) -
Visió: Motiv från Visby (1894) -
Retrat d'August Strindberg (1905) -
Retrat de Gustaf Fröding (1909) -
Retrat d'Hjalmar Branting
_av_Richard_Bergh.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Farthing, Stephen. 1001 Paintings You Must See Before You Die. Universe, 2007, p. 484. ISBN 978-0-7893-1524-3.
- ↑ Center for Great Plains Studies. Great Plains Quarterly. 5-6. University of Nebraska–Lincoln, 1985.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Robinson, Michael. Strindberg's Letters. 1. Continuum International Publishing Group, 1992. ISBN 978-0-485-11410-2.
- ↑ Bosse, Harriet; Strindberg, August. Letters of Strindberg to Harriet Bosse. T. Nelson, 1959, p. 183.
- ↑ Steene, Birgitta. The Greatest Fire: A Study of August Strindberg. Southern Illinois University Press, 1973.
- ↑ 6,0 6,1 Strindberg, August; Törnqvist, Egil; Steene, Birgitta. Strindberg on Drama and Theatre. Amsterdam University Press, 2007, p. 85. ISBN 978-90-5356-020-4.
Bibliografia
[modifica]
- Facos, Michelle. Nationalism and the Nordic imagination: Swedish art of the 1890s. University of California Press, 1998. ISBN 978-0-520-20626-7.
- Facos, Michelle, “Richard Bergh: Ciència Natural i Art Nacional dins Suècia,” Revisions de Ciència Interdisciplinària (March 2010) vol. 35, no. 1: 39-50