Richard Price
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 febrer 1723  Llangeinor (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Mort | 19 abril 1791 (68 anys) Newington Green (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Sepultura | Cementiri de Bunhill Fields 51° 31′ 24″ N, 0° 05′ 23″ O / 51.52345252°N,0.08983216°O | ||
| Religió | Protestantisme | ||
| Formació | Fund Academy (1740–1744) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof, escriptor, matemàtic, teòleg, actuari, clergue | ||
| Ocupador | Família Streatfield (1744–1757) | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Sarah Blundell | ||
| Pares | Rice Price i Catherine Richards | ||
| Germans | Sarah Price | ||
| Premis | |||
Signatura .png){kind=small} | |||
 | |||
Richard Price (Llangeinor, 23 de febrer de 1723 - Newington Green, 19 d'abril de 1791) va ser un filòsof moral, predicador, matemàtic i panfletista polític gal·lès.
Vida i obra
[modifica]Price va néixer a la próspera granja familiar de Tynton al municipi de Llangeinor al sud de Gal·les, fill del propietari i de la seva segona esposa, Catherine Richards.[1] Va estudiar primer a casa seva amb tutors privats i després a les escoles de Bridgend, Neath i Pentwyn, fins al 1740[2] quan, en menys d'una any van morir el seu pare i la seva mare.[3] El 1740, amb l'ajut econòmic del seu mig-germà John, es va instal·lar a Londres per estudiar per a clergue en una acadèmia no-conformista a Moorfields,[4] anomenada Fund Academy o Coward's Academy. [5] Probablement en aquesta època va conèixer Thomas Bayes.[6]
.jpg)
En graduar-se el 1744 va esdevenir clergue dissident i, com a tal, crític polític i reformista social.[7] Va començar la seva carrera com capellà de la rica família Streatfield i com assistent a Old Jewry (on va guanyar certa fama com predicador).[8] El 1757, en morir el seu oncle i el senyor Streatfield, va rebre un llegat que li va proporcionar estabilitat financera, al mateix temps que es casava amb Sarah Blundell.[9]
El 1758 va publicar els seu primer llibre: A Review of the Principal Questions and Difficulties in Morals, en el qual defensa que les idees morals no son objectes dels sentits, sinó de l'enteniment.[10]
El 1758 es va traslladar a Stoke Newington, un barri molt més tranquil, on va fer de predicador a l'església unitària de Newington Green[11] durant més de trenta anys.[12]
El 1761, en morir el seu amic Thomas Bayes, va recollir els seus manuscrits sobre estadística per a publicar-los. El resultat va ser An Essay towards solving a problem in the Doctrine of Chances (1763) que contenia una introducció i un apèndix escrits per Price, així com algunes notes al peu del text original de Bayes.[13]
Continuant aquests treballs d'estadística, el 1771 va publicar Observations on reversionary payments que es va convertir ràpidament en el principal fonament de l'industria de les assegurances a la Gran Bretanya i el primer tractat de ciència actuarial pròpiament dita.[14]
Actiu en les causes radicals,[15] republicanes i lliberals, com la Revolució Americana[16], qua va defensar dels dels seus inicis el 1776 (Observations on Civil Liberty),[17] o la Revolució Francesa.[18] Va fomentar les connexions entre un gran nombre de persones, incloent autors de la Constitució dels Estats Units com Benjamin Franklin amb qui va tenir una forta amistat.[19] Va ser molt crític amb la visió negativa de la Revolució Francesa d'Edmund Burke feta des d'un punt de vista lliberal conservador.[20] Va tenir una gran influència sobre la feminista Mary Wollstonecraft,[21] estenent les idees sobre la igualtat inherent en l'esperit de la Revolució Francesa per abastar els drets de les dones també.
Referències
[modifica]- ↑ Frame, 2015, p. 8.
- ↑ Cone, 2014, p. 9.
- ↑ Frame, 2015, p. 13.
- ↑ Frame, 2015, p. 15.
- ↑ Cone, 2014, p. 12.
- ↑ Stigler, 2018, p. 117.
- ↑ Cone, 2014, p. 15.
- ↑ Frame, 2015, p. 20-21.
- ↑ Cone, 2014, p. 19.
- ↑ Zebrowski, 1994, p. 20.
- ↑ Frame, 2015, p. 25.
- ↑ Cone, 2014, p. 28.
- ↑ Stigler, 2018, p. 118.
- ↑ Zebrowski, 1994, p. 17.
- ↑ Zebrowski, 1994, p. 21.
- ↑ Frame, 2015, p. 109.
- ↑ Zebrowski, 1994, p. 18.
- ↑ Frame, 2015, p. 205.
- ↑ Frame, 2015, p. 81.
- ↑ Frame, 2015, p. 231-232.
- ↑ Cone, 2014, p. 31.
Bibliografia
[modifica]- Cone, Carl B. Torchbearer of Freedom: The Influence of Richard Price on 18th Century Thought (en anglès). University Press of Kentucky, 2014. ISBN 9780813162546.
- Frame, Paul. Liberty's Apostle - Richard Price, His Life and Times (en anglès). University of Walles Press, 2015. ISBN 978-1-78316-216-1.
- Stigler, Stepehn M. «Richard Price, the First Bayesian» (en anglès). Statistical Science, Vol. 33, Num. 1, 2018, pàg. 117-125. DOI: 10.1214/17-STS635. ISSN: 0883-4237.
- Zebrowski, Martha K. «Richard Price: British Platonist of the Eighteenth Century» (en anglès). Journal of the History of Ideas, Vol. 55, Num. 1, 1994, pàg. 17-35. DOI: 10.2307/2709951. ISSN: 0022-5037.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Richard Price» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Thomas, D.O. «Price, Richard» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 27 desembre 2024].