Richard Rado
Richard Rado (Berlín, 28 d'abril de 1906 - Henley-on-Thames, 23 de desembre de 1989) va ser un matemàtic britànic, nascut a Alemanya.
Vida i Obra
[modifica]Fill de pare hongarès, va haver de decidir de jove si es dedicava al piano o a les matemàtiques, escollint aquesta segona opció, tot i que sempre li va quedar el gust per la música. Va estudiar a la universitat de Berlín on va obtenir el doctorat el 1933 sota la direcció d'Issai Schur. Com que era jueu i no tenia cap futur amb el règim nazi, malgrat el suport de l'antisemita Ludwig Bieberbach,[1] va emigrar a Anglaterra aquest mateix any.[2] Va ingressar a la universitat de Cambridge en la qual va obtenir un segon doctorat[3] el 1935 sota la direcció de G.H. Hardy. A continuació va ser professor de la universitat de Sheffield fins al 1947 quan va passar a ser-ho al King's College de Londres.[4] Finalment, el 1954, va ser nomenat professor de la universitat de Reading en la qual es va jubilar el 1971. El curs següent encara va fer de professor visitant a la universitat de Waterloo, a Ontario (Canadà).[5]
El 1983 va patir un greu accident d'automòbil que li va afectar la salut i va deixar pràcticament invàlida la seva esposa.[6] Ambdós van morir uns anys després, amb poca diferència de temps.
Rado va publicar més d'un centenar d'articles científics[7] en diferents camps de treball. Els dos temes més notables en els que va treballar van de la teoria de Ramsey amb les seves relacions de partició[8] (bona part d'ells conjuntament amb Paul Erdős)[9] i el teorema de Hall amb la independència abstracta.[10] Altres camps en que va obtenir resultats notables van ser la convergència de sèries, les inequacions, la teoria de la mesura, la teoria de grafs i la teoria de nombres.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Segal, 2003, p. 416.
- ↑ Rogers, 1991, p. 413.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 114.
- ↑ Lenz, Aigner i Deuber, 1991, p. 128.
- ↑ Rogers, 1998, p. 185.
- ↑ Rogers, 1991, p. 414.
- ↑ Rogers, 1991, p. 422-426.
- ↑ Rogers, 1998, p. 189.
- ↑ Erdös, 1987, p. 67 i ss.
- ↑ Rogers, 1998, p. 188.
- ↑ Rogers, 1991, p. 414-416.
Bibliografia
[modifica]- Erdös, Paul. «My Joint Work with Richard Rado». A: C. Whitehead (ed.). Surveys in Combinatorics 1987 (en anglès). Cambridge University Press, 1987. ISBN 0-521-34805-6.
- Lenz, H.; Aigner, M.; Deuber, W. «Richard Rado 1906-1989» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 93, Num. 3, 1991, pàg. 127-146. ISSN: 0012-0456.
- Rogers, Claude Ambrose «Richard Rado, 28 April 1906 - 23 December 1989» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 37, 1991, pàg. 413-426. DOI: 10.1098/rsbm.1991.0021. ISSN: 0080-4606.
- Rogers, C. A. «Richard Rado» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 30, Num. 2, 1998, pàg. 185-195. DOI: 10.1112/S0024609397003512. ISSN: 0024-6093.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 978-0-691-00451-X.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
- Soifer, Alexander. The Mathematical Coloring Book (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-0-387-74640-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Richard Rado» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Rogers, C. Ambrose. «Rado, Richard». Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 17 novembre 2021]. (anglès)
- Jungic, Veselin. «Richard Rado». Simon Fraser University. [Consulta: 17 novembre 2021].[Enllaç no actiu] (anglès)
- Matemàtics del segle XX
- Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Professors del King's College de Londres
- Professors de la Universitat de Sheffield
- Professors de la Universitat de Reading
- Alumnes del Fitzwilliam College
- Morts a Anglaterra
- Membres de la Royal Society
- Matemàtics berlinesos