Vés al contingut

Richard Rado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRichard Rado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1906 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1989 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Henley-on-Thames (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cambridge (1933–1935)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (–1933)
Fitzwilliam College (1933–1935) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmica:
Linear transformations of bounded sequences  (1935)
Dissertació presentada a: Universitat de Cambridge.
Director de tesi: Godfrey Harold Hardy
Studien zur Kombinatorik  (1933)
Dissertació presentada a: Universitat Frederic Guillem de Berlín.
Director de tesi: Issai Schur Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCombinatòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Waterloo (1971–1972)
Universitat de Reading (1954–1971)
King's College de Londres (1947–1954)
Universitat de Sheffield (1936–1947) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1978–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralKenneth Gravett, Eric Milner, David Daykin i Gabriel Andrew Dirac Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeLuise Zadek Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold Rado
Premis


Richard Rado (Berlín, 28 d'abril de 1906 - Henley-on-Thames, 23 de desembre de 1989) va ser un matemàtic britànic, nascut a Alemanya.

Vida i Obra

[modifica]

Fill de pare hongarès, va haver de decidir de jove si es dedicava al piano o a les matemàtiques, escollint aquesta segona opció, tot i que sempre li va quedar el gust per la música. Va estudiar a la universitat de Berlín on va obtenir el doctorat el 1933 sota la direcció d'Issai Schur. Com que era jueu i no tenia cap futur amb el règim nazi, malgrat el suport de l'antisemita Ludwig Bieberbach,[1] va emigrar a Anglaterra aquest mateix any.[2] Va ingressar a la universitat de Cambridge en la qual va obtenir un segon doctorat[3] el 1935 sota la direcció de G.H. Hardy. A continuació va ser professor de la universitat de Sheffield fins al 1947 quan va passar a ser-ho al King's College de Londres.[4] Finalment, el 1954, va ser nomenat professor de la universitat de Reading en la qual es va jubilar el 1971. El curs següent encara va fer de professor visitant a la universitat de Waterloo, a Ontario (Canadà).[5]

El 1983 va patir un greu accident d'automòbil que li va afectar la salut i va deixar pràcticament invàlida la seva esposa.[6] Ambdós van morir uns anys després, amb poca diferència de temps.

Rado va publicar més d'un centenar d'articles científics[7] en diferents camps de treball. Els dos temes més notables en els que va treballar van de la teoria de Ramsey amb les seves relacions de partició[8] (bona part d'ells conjuntament amb Paul Erdős)[9] i el teorema de Hall amb la independència abstracta.[10] Altres camps en que va obtenir resultats notables van ser la convergència de sèries, les inequacions, la teoria de la mesura, la teoria de grafs i la teoria de nombres.[11]

Referències

[modifica]
  1. Segal, 2003, p. 416.
  2. Rogers, 1991, p. 413.
  3. Siegmund-Schultze, 2009, p. 114.
  4. Lenz, Aigner i Deuber, 1991, p. 128.
  5. Rogers, 1998, p. 185.
  6. Rogers, 1991, p. 414.
  7. Rogers, 1991, p. 422-426.
  8. Rogers, 1998, p. 189.
  9. Erdös, 1987, p. 67 i ss.
  10. Rogers, 1998, p. 188.
  11. Rogers, 1991, p. 414-416.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Richard Rado» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Rogers, C. Ambrose. «Rado, Richard». Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 17 novembre 2021]. (anglès)
  • Jungic, Veselin. «Richard Rado». Simon Fraser University. [Consulta: 17 novembre 2021].[Enllaç no actiu] (anglès)