Riera de Sant Quintí (Ripollès)
|
Per a altres significats, vegeu «Riera de Sant Quintí». |
| Tipus | curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 975 m | |||
| Entitat territorial administrativa | les Llosses (Ripollès) | |||
| Localització | Santa Maria de les Llosses | |||
| Final | ||||
| Cota final | 659 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Ripollès (Catalunya) | |||
| Localització | Ripoll | |||
| Desembocadura | Ter | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Ter | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 13,14 ( ) m | |||
| Superfície | 459,9 km² | |||
La riera de Sant Quintí (o riera de les Llosses) és un riu de muntanya calcària afluent[1] del marge esquerre (oest) del riu Ter en el que desemboca al sud de Ripoll, a l'alçada del trencant entre la C-17 i la C-26. El seu curs està als municipi de les Llosses i de Ripoll.
El riu té el número 2000070 i és considerat riu de muntanya mediterrània calcària (MMC) a l'annex 1:Llistat de les masses d'aigua, tipologies i condicions de referència del Pla de gestió de la conca fluvial de Catalunya.[1]
Naixement
[modifica]La riera de Sant Quintí neix a la Collada del Forn, al terme municipal de les Llosses.[2]
Curs
[modifica]La riera passa per lo Mas, Cal Buxader, Sabatés, Molí de Sabatés i l'Hostal Cremat en el terme de la parròquia de Santa Maria de les Llosses; per Buxassa, l'Atalaya, Franquesa i Arenyas a Sant Esteve de Vallespirans i finalment, a la parròquia de Ripoll passa per Can Rampí, Casa Nova dels Bruchs i les Planas del Corral.[2]
Desembocadura
[modifica]La riera de sant Quintí desemboca al riu Ter al costat de l'ertmita del Remei de Baix al sud de Ripoll,[2] a prop del trencant de les carreteres C-17 i C-26 (de Berga a Ripoll).
Longitud i àrea
[modifica]Segons la base de dades de la xarxa de conques principals de Catalunya, a la longitud màxima des de la seva desembocadura és de 13.14 quilòmetres i la seva àrea total és de 45.99 km².[3]
Afluents
[modifica]La riera de sant Quintí té dos afluents que són de corrent permanent. A la vora dreta hi té la riera del Grau i a l'esquerra la riera de Carnalets.[2] El seu afluent principal és la riera de Vilardell i té un total de 25 cursos d'aigua subsidiaris.[3]
Riera del Grau
[modifica]La riera del Grau neix al peu de la muntanya en la que hi ha l'ermita de sant Nicolau al terme parroquial de Sant Sadurní de Sovelles. Travessa el terme de la parròquia i l'Hostal de Sovelles abans de desaiguar a l'indret de l'Atalaya, a Sant Esteve de Vallespirans.[2]
Riera de Carnalets
[modifica]La riera de Carnalets neix al Coll de Sant Jaume, al terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, el Berguedà (tot i que la font el situa a la província de Girona). En aquest terme municipal passa per la Caseta d'en Coll de sant Jaume, Casellas, el molí de la Riba, la Riba i Serra de la Riba. A Ripoll passa per les cases Puig dels Bruchs, Matacà, la Caseta de les Arenyes i les Planes del Corral que és el lloc en el que desaigua.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Annex 1». Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, pàg. 7-9 [Consulta: 17 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gomis, Cels «Hidrografía de la part de la conca del Ter compresa entre la unió del Freser ab lo Ter (Ripoll) y la desembocadura del Gés (Sant Feliu de Torelló)». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya [Barcelona], 1, 1891, pàg. 69-70 [Consulta: 17 novembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Cartografia-fitxes». Departament de Medi Ambient i Habitatge, gencat.cat. Arxivat de l'original el 30 de gener 2014. [Consulta: 17 novembre 2014].