Riffraff
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | J. Walter Ruben |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Cedric Gibbons |
| Producció | David Lewis i Irving Thalberg |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Frances Marion, H.W. Hanemann i Anita Loos a partir d'una història de Frances Marion |
| Música | Edward Ward |
| Fotografia | Ray June |
| Muntatge | Frank Sullivan |
| Vestuari | Dolly Tree |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1936 |
| Durada | 94 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
       
| |
Riffraff és una pel·lícula estatunidenca dirigida per J. Walter Ruben el 1936.
Argument
[modifica]Un pescador holandès es casa amb Hattie, una treballadora d'una fàbrica de conserves. Després ell és expulsat del sindicat i l'acomiaden de la feina, i deixa que Hattie robi diners per a ell i la tanquin a la presó. Aconsegueix una feina nova, i promet esperar Hattie.
Rebuda
[modifica]Les crítiques contemporànies van ser generalment positives, tant per la pel·lícula i el nou aspecte "natural" de Harlow amb una perruca morena per la funció.[1] Franc S. Nugent de The New York Times va elogiar els moments de "comèdia robusta", però lamentava els moments que es tornava seriosa i una "sorollosa patinada de broma en els pendents de rutina melodramàtica."[2] Variety va fer una ressenya positiva, elogiant el "repartiment excel·lent" i el diàleg que era "vigorós i ben escrit."[3] Film Daily va ser també positiu, definint-la com una "pel·lícula saludable, plena d'acció i comèdia", amb "actuacions bones" de Harlow i Tracy.[4] El Prescott Evening Courier va escriure que "Jean Harlow mai ha mostrar millor versatilitat."[5] El Milwaukee Sentinel va escriure que hi havia "molta comèdia hilarant i acció que treu l'agulló de massa patetisme", i que Tracy fa una "feina excel·lent."[6] John Mosher del The New Yorker va escriure una ressenya negativa, lamentant que la pel·lícula "deixa Harlow en el fons força estona ... Diria de la cinta que no hi ha prou Harlow."[7]
Repartiment
[modifica]- Jean Harlow: Hattie
- Spencer Tracy: Dutch
- Una Merkel: Lil
- Joseph Calleia: Nick
- Victor Kilian: 'Flytrap'
- Mickey Rooney: Jimmy
- J. Farrell MacDonald: 'Brains'
- Roger Imhof: 'Pops'
- Juanita Quigley: Rosie
- Vince Barnett: Lew
- Dorothy Appleby: Gertie
- Judith Wood: Mabel
- Arthur Housman: 'Ratsy'
- Wade Boteler: Bert
- Joe Phillips: Al
- Helene Costello: Maizie
Box Office
[modifica]Segons la MGM, la pel·lícula va guanyar 717.000$ als EUA i 330.000$ a la resta del món resultant una pèrdua de 63.000$.[8]
Referències
[modifica]- ↑ McLean, Adrienne L. Rutgers University Press. Glamour in a Golden Age: Movie Stars of the 1930s, 2011, p. 190–191. ISBN 9780813549040.
- ↑ Nugent, Frank S. «Movie Review – Riffraff», 1936.
- ↑ «Riffraff». Variety [Nova York], 15-01-1936, pàg. 18.
- ↑ «Reviews of the New Films». Film Daily. Wid's Films and Film Folk, Inc. [Nova York], 1935, pàg. 7.
- ↑ «Jean Harlow Dynamic in "Riffraff" At Elks». Prescott Evening Courier [Prescott, Arizona], 1936, pàg. 4.
- ↑ Herzog, Buck «The New Films». Milwaukee Sentinel [Milwaukee], 1936, pàg. 19.[Enllaç no actiu]
- ↑ Mosher, John (11 de gener de 1936).
- ↑ The Eddie Mannix Ledger, Los Angeles: Margaret Herrick Library, Center for Motion Picture Study.
