Rina Celi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1920  Barcelona |
| Mort | 5 novembre 1966 (46 anys) Asunción (Paraguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, actriu, actriu de veu |
Honoria Alcano Alconchel, coneguda com a Rina Celi (Barcelona, 4 de febrer de 1920 – Asunción, Paraguai, 5 de novembre de 1996) va ser una de les cantants més populars de la Barcelona jazzística dels anys 40, en ple franquisme. Es va erigir en una referent del hot jazz i també del bebop i el swing i, al capdavall, va ser una renovadora de la música lleugera a Espanya. També va fer carrera cinematògrafica com a actriu.[1][2][3][4]
Cantant de jazz
[modifica]Va debutar el novembre de 1940 al teatre Tívoli de Barcelona, i al febrer de 1941 participava, a l’anomenat Palacio del Jazz (el Teatre Circ Olympia), en un acte organitzat per l’obra sindical d'Educación y Descanso: un gran festival de jazz hot. Al novembre de 1941 es presentava com a cantant de jazz al Circo Price de Madrid, on actuaria unes quantes vegades.[5][6][4][7]
En aquells primers anys quaranta va ser vocalista de les millors orquestres de l’època, com les de Ramon Evaristo, Sebastià Albalat o Josep Casas Augé, l'Orquestra Demon, l'Orquestra Casablanca, l'Orquestra Gran Casino o l'Orquestra Plantació, fins que al 1944 va formar la seva pròpia orquestra, dirigida per Casas Augé, i sembla que va ser la primera cantant a fer servir micròfon en les actuacions en directe. A finals de la dècada va evolucionar cap al gènere de revista i va estrenar amb companyia pròpia l'espectacle ¡Escándalos!, anunciat com a «genuïna revista jazzística», amb una orquestra amb quatre trombons i quartet vocal.[3][7][4]
Actriu de cinema
[modifica]En la seva carrera cinematogràfica va participar en llargmetratges com Las tinieblas quedaron atrás (Miquel Iglesias, 1947), La casa de las sonrisas (Alejandro Ulloa, 1948), Sabela de Cambados (Ramon Torrado, 1948) o Alas de juventud (Antonio del Amo, 1949). També va intervenir en programes radiofònics i treballà com a actriu de doblatge, en concret en les versions espanyoles de pel·lícules com Little Women (Donetes, 1949), o Mary Poppins (1964).[3][4]
Va marxar al Paraguai l’any 1953 i no en va tornar fins al 1962. Va participar aleshores, al febrer de 1965, al programa «L'hora de Mary Santpere» de Ràdio Barcelona.[4]
Llegat i memòria
[modifica]Havent estat força oblidada, diversos cantants han redescobert la seva música en els primeres dècades del segle XXI. Així, la companyia de música i teatre La Copla de Wisconsin ha estudiat i recuperat la seva figura, en especial amb l’espectacle «El mal del jazz: quan Barcelona era Hot».[2]
També Pía Tedesco homenatjà Rina Celi en l’espectacle «La Reina del Swing», representat a Madrid l’any 2016.[8]
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Pujol Baulenas, Jordi. Jazz en Barcelona: 1920-1965. Barcelona: Almendra Music, 2005. ISBN 8492388439.
- ↑ 2,0 2,1 «RINA CELI, LA REINA DEL 'HOT' A LA BARCELONA DELS ANYS 40». Ajuntament de Barcelona. Casa Golferichs, 2024. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Barreiro, Javier. «Honoria Alcano Alconchel» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Enciclopedia del Cine Español: Rina Celi» (en castellà). Enciclopedia del Cine Español, jueves, 9 juliol 2020. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ Grooveman, Manu. «El jazz en el franquismo: paradojas y contradicciones» (en castellà). La música es mi amante, 21-05-2014. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ «Los actos organizados por la obra sindical «Educación y Descanso»». La Vanguardia Española, 28-02-1941, pàg. 2.
- ↑ 7,0 7,1 Benito, José. «Divas del swing en la España de Posguerra: Rina Celi» (en castellà). Me encanta el swing, 21-04-2018. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ Otheguy Riveira, Horacio. «Pía Tedesco en magnífico homenaje a Rina Celi, "La Reina del Swing"» (en castellà). Culturamas, 06-10-2016. [Consulta: 28 desembre 2024].