Vés al contingut

Jocs Olímpics d'Estiu de 2016

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rio 2016)
Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics d'Estiu de 2016
Cerimònia d'obertura5 d'agost de 2016
Cerimònia de clausura21 d'agost de 2016
Comitès participants127 classificats (205 esperats)
Esdeveniments306 en 28 esports
LemaViu la teva passió
(Del portugués: Viva sua paixão)
Estadi OlímpicEstadi Maracanã

Els Jocs Olímpics d'Estiu 2016 (en portuguès: Jogos Olímpicos de Verão de 2016), oficialment coneguts com els Jocs de la XXXI Olimpíada i popularment com Rio 2016, va ser un esdeveniment popular i cultural internacional celebrat en la tradició dels Jocs Olímpics, organitzats pel Comitè Olímpic Internacional (COI) a la ciutat de Rio de Janeiro entre el 5 i el 21 d'agost de 2016.

Hi van participar més d'11.000 atletes provinents de 205 Comitès Olímpics Nacionals, inclosos els debutants Kosovo, Sudan del Sud i l'Equip Olímpic de Refugiats.[1][2] Amb 306 lots de medalles, als jocs s'hi van celebrar 28 esports olímpics, incloent el rugbi a 7 i el golf, que van ser afegits al programa olímpic el 2009. Aquests esdeveniments es van celebrar en 33 emplaçaments situats a la ciutat de Rio, a més de cinc situats a les ciutats brasileres de São Paulo, Belo Horizonte, Salvador, Brasília i Manaus.

Van ser els primers Jocs Olímpics celebrats sota la presidència de Thomas Bach al COI.[2] La ciutat hoste, Rio de Janeiro, va ser anunciada durant la 121a sessió del COI, celebrada a Copenhaguen (Dinamarca), el 2 d'octubre de 2009. Rio es va convertir en la primera ciutat sud-americana en acollir uns Jocs Olímpics. També van ser els primers Jocs disputats en un país on el portuguès era la llengua majoritària, els primers en celebrar-se quan el país es trobava al seu hivern, els primers des dels Jocs del 1968 en celebrar-se a l'Amèrica llatina, i els primers des dels Jocs de Sidney en celebrar-se a l'hemisferi sud.[3]

La prèvia a la celebració dels Jocs va destacar per un seguit de controvèrsies, inclosa la inestabilitat política del govern federal del Brasil, la crisi econòmica del país, la preocupació per la seguretat i la salut dels visitants per l'aparició del virus del Zika, la contaminació existent a la badia de Guanabara, i l'escàndol de dopatge que va afectar Rússia, que va impedir la participació de molts dels seus atletes als Jocs.

Els Estats Units d'Amèrica van quedar en primera posició el medaller dels Jocs per cinquena vegada ens els darrers sis esdeveniments, aconseguint el major nombre de medalles d'or (46) i el major nombre total de medalles (121). A més, també van aconseguir superar el nombre de 1.000 de medalles d'or en el global de tots els Jocs Olímpics. El Regne Unit va quedar en segona posició i es va convertir en el primer país de la història dels Jocs Olímpics moderns en augmentar el seu nombre de medalles després d'haver estat hoste en els Jocs Olímpics de 2012. La República Popular de la Xina va quedar en tercera posició. Brasil, el país hoste, va aconseguir set medalles d'or, el seu rècord històric, acabant en tretzena posició. Bahrain, Fiji, Jordània, Kosovo, Puerto Rico, Singapur, Tadjikistan, Costa d'Ivori i Vietnam van aconseguir les seves primeres medalles d'or, així com el grup d'Atletes Olímpics Independents (un esportista de Kuwait).

Antecedents

[modifica]
Localització de les ciutats aspirants.
Membres de la candidatura de Rio de Janeiro.

El procés d'elecció pels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 s'inicià oficialment el 16 de maig de 2007.[4]

El primer pas per a cada ciutat fou presentar una sol·licitud inicial al Comitè Olímpic Internacional (COI) el 13 de setembre de 2007, confirmant la seva intenció de fer una oferta. Els expedients de l'oferta oficial final, que contenia les respostes a 25 preguntes del COI, havien de ser presentats per cada sol·licitant de la ciutat el 14 de gener de 2008. Quatre ciutats candidates van ser triades de la llista restringida el 4 de juny de 2008: Chicago, Madrid, Rio de Janeiro, i Tòquio (que ja va ser seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1964). El COI no acceptà la petició de Doha per a la fase de candidatures, tot i obtenir superior puntuació que la candidatura de Rio de Janeiro, a causa de la seva intenció d'acollir els Jocs Olímpics a l'octubre, fora del calendari esportiu del COI. Praga i Bakú tampoc no van passar el tall.[5]

Nawal El Moutawakel del Marroc encapçalà els 10 membres de la Comissió d'Avaluació que inspeccionaren in situ les quatre candidates durant el segon quart de l'any 2009. Aquests van emetre una avaluació tècnica integral per als membres del COI el 2 de setembre, un mes abans de l'elecció.[6] L'elecció final es realitzà pels 115 membres del COI amb dret a vot el 2 d'octubre de 2009, a Copenhaguen, Dinamarca.[7]

Els resultats de les votacions foren els següents:

Votacions per als Jocs Olímpics de 2016
Ciutat CON 1a ronda 2a ronda 3a ronda
Rio de Janeiro Brasil Brasil 26 46 66
Madrid Espanya Espanya 28 29 32
Tòquio Japó Japó 22 20
Chicago Estats Units Estats Units 18
Ciutats aspirants eliminades
Ciutat CON
Bakú Azerbaidjan Azerbaidjan
Doha Qatar Qatar
Praga Txèquia Txèquia

Símbols i marxandatge

[modifica]

Logotip

[modifica]

El logotip definitiu de Riu 2016 va ser elaborat per l'agència brasilera de disseny Tactil i va ser presentat en Copacabana abans del cap d'any de 2010, davant una gran multitud.[8][9]

El logotip representa tres figures antropomorfes (una verda, una altra groga i una altra blava) agafades de les mans, amb la forma reflectint la de la muntanya Pan de Azúcar. El logo està basat en quatre conceptes: energia contagiosa, diversitat harmoniosa, naturalesa exuberant i esperit olímpic. Jacques Rogge (expresident del COI) va expressar que el logo ressalta la visió de Rio de Janeiro i Brasil per a l'Olimpíada. El logo és una reminiscència de la pintura La Dansa (de Henri Matisse) al mateix temps que usa artísticament els colors de la bandera de Brasil.[10]

Mascotes

[modifica]
Vinicius en el Parc Olímpic en Barra da Tijuca

Les mascotes oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Rio de Janeiro 2016 van ser presentades el 24 de novembre de 2014:[11] la mascota olímpica, que representa la fauna brasilera, és un animal groc de braços blaus amb trets de mamífers com gats i micos. La història creada per a estos personatges estableix que ambdós nasqueren de l'alegria del poble brasiler sorgida quan el Comitè Olímpic Internacional trià a Rio com seu olímpica. Després de la presentació, els organitzadors realitzaren una votació per a decidir el nom de les mascotes. El 14 de desembre, es va anunciar que el públic trià Vinicius (mascota olímpica; en honor de Vinícius de Moraes) i Tom (mascota paralímpica; en honor de Tom Jobim) com els noms dels personatges.[12][13][14]

Torxa olímpica

[modifica]

La torxa olímpica fou encesa en el temple d'Hera a Olímpia el 21 d'abril de 2016. Després de recórrer diversos llocs de Grècia la torxa aplegà el 27 d'abril a l'Estadi Panathinaiko a Atenes. Posteriorment, la torxa visità les ciutats suïsses de Ginebra i Lausana abans de partir cap a Brasil.[15]

La part brasilera del recorregut començà el 3 de maig a Brasília, la capital del país. Després de visitar 329 poblacions de tot el país, la torxa aplega a Rio de Janeiro.[16] Més de 12,000 relleus portaren la torxa recorrent més de 22,000 quilòmetres.

A grans trets, la ruta de la torxa Olímpica va ser la següent:

Medalles

[modifica]

El 14 de juny de 2016 el president del Comitè Olímpic Internacional (COI) Thomas Bach, presentà en una cerimònia celebrada en el Parc Olímpic de Rio de Janeiro les medalles dels XXXI Jocs Olímpics i XV Jocs Paralímpics.[18] Les medalles d'estos Jocs Olímpicos compten amb un disseny especial, són les primeres medalles ecològiques en la història; i les dels Jocs Paralímpics compten amb dispositiu de so perquè els atletes no vidents la identifiquen.[19]

Peveter

[modifica]

En abril de 2016, el govern de la ciutat de Rio de Janeiro anuncià que el peveter no estarà ubicat dins de cap estadi durant els jocs.[20] Després de la cerimònia de inauguració, el peveter s'ubicà en el port de Rio de Janeiro, concretament en un projecte de reurbanització anomenat Porto Maravilha (Port Maravella). És la primera vegada en els Jocs Olímpics d'Estiu (en les Olimpíades d'hivern ja ha passat en Vancouver 2010 i Sotxi 2014) en que el peveter està ubicat a fora de l'estadi olímpic.[21]

Seus i infraestructures

[modifica]
Mapa de la ciutat de Rio de Janeiro que mostra els llocs que foren seus en la celebració dels Jocs Olímpics 2016.
Parc Olímpic de Rio de Janeiro

La candidatura de Rio de Janeiro proposà la realització de quasi la totalitat dels esdeveniments esportius dins de l'àrea urbana, concentrant-se en quatre zones:

L'única excepció foren el esdeveniment de futbol que es repartiren en São Paulo, Salvador de Bahía, Belo Horizonte i la capital Brasília. Totes estes ciutats ja havien sigut seus del Mundial 2014, que fou el principal examen per a la infraestructura brasilera, no només esportiva, sinó logística, hotelera, de seguretat i de transports.

L'estadi en què es realitzaren les cerimònies d'obertura i clausura fou l'Estadi Maracaná,[22] un dels més grans del món i que va ser restaurat per a albergar la Copa Mundial de Futbol. Maracaná va ser a més seu de les finals del torneig de futbol, però no albergà les competicions d'atletisme, que es realitzaren en l'Estadi Olímpic Engenhão.[23] Va ser així la primera ocasió en que l'atletisme no es realitzà en el recinte on s'inaugurà i es clausuraren els Jocs. En els voltants del Maracaná es realitzaren també els esdeveniments del voleibol en el Gimnàs de Maracanãzinho.

En aquest context, es va preveure la projecció d'una torre d'observació, en l'illa de Cotinduba, com un dels nous edificis més representatius del Complexe Olímpic, que complia amb les funcions pròpies d'un equipament esportiu i que també s'erigia com un símbol de benvinguda a tots aquells visitants que arriben a Rio de Janeiro, per via aèria o marítima. Amb este propòsit s'organitzà el Concurs Internacional d'Arquitectura per als Jocs Olímpics de 2016, la proposta seleccionada fou la Solar City Tower, presentada pel grup suec RAFAA, Arquitectura i Disseny, amb seu a Zúric, per constituir-se com un projecte ecològic que respon als objectius primordials que es persegueixen en la construcció de la Vila Olímpica de Rio de Janeiro 2016, i especialment, perquè podria aconseguir que, per primera vegada, la celebració de las olimpíades es realitzara sense la producció d'emissions de carboni.

En el sector de Barra de Tijuca es va ser seu no només de diversos esports, sinó que a més concentrà la vila olímpica i els centres de premsa, difusió i transmissions. En esta zona es troben diversos recints esportius creats per als Jocs Panamericans de 2007 com pot ser: La Ciudad de los Deportes, antiga seu de l'Autòdrom Internacional Nelson Piquet, que albergà el campionat del Món de Fórmula 1 en la dècada de 1980 i el Gran Premi de Brasil en deu ocasions; el Parc Aquàtic María Lenk a on es desenvoluparen els esports aquàtics. En els voltants de Barra tingueren lloc també els esports de piragüisme i rem en el llac Rodrigo de Freitas, sent la primera vegada que estos esports es van fer en un context urbà. També, als voltants de Barra de Tijuca es troba Riocentro una altra de les seues propostes, en els recintes del qual es disputaren competicions dels esports de bàdminton, boxa, aixecament de pes i lluita. Ja està confirmat que quatre dels seus sis pavellons seran utilitzats per a estes competicions olímpiques.

Alguns esports van ocupar llocs emblemàtics de Rio, com el volei platja, que va tenir la seua seu en les platges de Copacabana, un dels orígens d'eixe esport, mentre que el típic escenari del Sambòdrom va albergar el marató i la marxa atlètica.

Seus del futbol

Calendari

[modifica]

Aquest calendari està basat en les vendes d'entrades.[24]

OC Cerimònia d'inauguració Proves 1 Finals EG Gala d'exhibició CC Cerimònia de clausura
Agost 3
Dx
4
Dj
5
Dv
6
Ds
7
Dg
8
Dll
9
Dm
10
Dx
11
Dj
12
Dv
13
Ds
14
Dg
15
Dll
16
Dm
17
Dx
18
Dj
19
Dv
20
Ds
21
Dg
Finals totals
Cerimònies OC CC
Atletisme 3 5 4 5 5 4 6 7 7 1 47
Bàdminton 1 1 2 1 5
Bàsquet 1 1 2
Boxa 1 1 1 1 1 1 3 4 13
Ciclisme Ciclisme en ruta 1 1 2 18
Track cycling 1 2 2 1 1 3
BMX 2
Mountain bike 1 1
Equitació 2 1 1 1 1 6
Esgrima 1 1 1 1 2 1 1 1 1 10
Futbol 1 1 2
Gimnàstica Artística 1 1 1 1 4 3 3 EG 18
Rítmica 1 1
Trampolí 1 1
Golf 1 1 2
Handbol 1 1 2
Halterofilia 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 15
Hoquei herba 1 1 2
Judo 2 2 2 2 2 2 2 14
Lluita 2 2 2 3 3 2 2 2 18
Natació 4 4 4 4 4 4 4 4 1 1 34
Natació sincronitzada 1 1 2
Pentatló 1 1 2
Piragüisme Eslàlom 1 1 2 16
Esprint 4 4 4
Rem 2 4 4 4 14
Rugby 1 1 2
Salts 1 1 1 1 1 1 1 1 8
Taekwondo 2 2 2 2 8
Tennis 1 1 3 5
Tennis Taula 1 1 1 1 4
Tir 2 2 2 1 2 1 2 2 1 15
Tir amb arc 1 1 1 1 4
Triatló 1 1 2
Vela 2 2 2 2 2 10
Voleibol Voleibol platja 1 1 4
Voleibol indoor 1 1
Waterpolo 1 1 2
Finals totals 12 14 14 15 20 19 24 21 22 17 25 16 23 22 30 12 306
Total acumulatiu 12 26 40 55 75 94 118 139 161 178 203 219 242 264 294 306
Agost 3
Dx
4
Dj
5
Dv
6
Ds
7
Dg
8
Dll
9
Dm
10
Dx
11
Dj
12
Dv
13
Ds
14
Dg
15
Dll
16
Dm
17
Dx
18
Dj
19
Dv
20
Ds
21
Dg
Finals totals

Himne

[modifica]

El tema Rise de Katy Perry es va convertir en l'himne dels Jocs Olímpics de Rio.[25]

Medaller

[modifica]

Vietnam, Kosovo, Fiji, Singapur, Puerto Rico, Bahrein, Jordània, Tadjikistan i Costa d'Ivori van aconseguir les seves primeres medalles d'or de la història. A més, també van ser les primeres medalles de la història, de qualsevol tipologia, per Kosovo, Fiji i Jordània.[26][27][28][29][30][31][32][33][34][35] El tirador de Kuwait Fehaid Al-Deehani es va convertir, també, en el primer esportista en aconseguir una medalla d'or com a atleta independent,[36][37] tot i que d'altres esportistes, al llarg de la història, ja havien aconseguit aquesta fita sota la bandera olímpica, com ara l'Equip Unificat el 1992.

 Pos.  NOC Or Plata Bronze Total
1 USA Estats Units 46 37 38 121
2 GBR Regne Unit 27 23 17 67
3 CHN Xina 26 18 26 70
4 RUS Rússia 19 18 19 56
5 GER Alemanya 17 10 15 42
6 JPN Japó 12 8 21 41
7 FRA França 10 18 14 42
8 KOR Corea del Sud 9 3 9 21
9 ITA Itàlia 8 12 8 28
10 AUS Austràlia 8 11 10 29
11 - 78 Resta de CON 125 149 183 457
Total (87 CON) 307 307 360 974

Referències

[modifica]
  1. «Olympic Athletes». Arxivat de l'original el 21 agost 2016. [Consulta: 21 agost 2017].
  2. 2,0 2,1 «About Rio 2016 Summer Olympics». Rio 2016 Olympics Wiki. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2015. [Consulta: 31 octubre 2015].
  3. «Why Winter Olympics Bypass the Southern Hemisphere – Winter Olympics 2014».
  4. «2016 Bid Process Launched». International Olympic Committee, 16-05-2007.
  5. Four on 2016 Olympics short-list
  6. [enllaç sense format] http://www.olympic.org/uk/news/olympic_news/full_story_uk.asp?id=3110
  7. Bellandi, Deanna. «IOC rules mean change in Chicago's Olympic logo». USA Today, 16-05-2007. [Consulta: 19 maig 2007].
  8. «Río presentó su logotipo en Copacabana» (en mizo). Diario As, 02-01-2011. [Consulta: 2 gener 2011].
  9. «Marca dos Jogos Olímpicos Rio 2016 é lançada no Réveillon da Praia de Copacabana» (en portugués). Río 2016, 01-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-04. [Consulta: 2 gener 2011].
  10. «2016 Summer Olympics Logo» (en anglés). famouslogos.us. Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 8 maig 2016].
  11. «Presentan mascotas de Juegos Olímpicos y Paralímpicos de Río 2016». BBC Mundo, 24-11-2014. [Consulta: 11 setembre 2015].
  12. «Nombran a las mascotas de Río 2016: Vinicius y Tom». BBC Mundo, 15-12-2014. [Consulta: 11 setembre 2015].
  13. «Rio 2016 Olympic and Paralympic mascots named Vinicius and Tom by public vote» (en anglés). Comité Organitzador de Rio 2016, 14-12-2014. Arxivat de l'original el 2015-10-24. [Consulta: 15 desembre 2014].
  14. «Born out of an explosion of Brazilian joy... the Rio 2016 mascots – magical creatures with super powers» (en anglés). Comité Organitzador de Rio 2016, 23-11-2014. Arxivat de l'original el 2015-10-16. [Consulta: 15 desembre 2014].
  15. «El fuego Olímpico ya brilla sobre la antorcha de los Juegos Rio 2016» (en castellà). Comitè Organitzador dels Jocs de la XXXI Olimpíada, 21-04-2016. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2016. [Consulta: 3 maig 2016].
  16. «Río 2016: Comienza el relevo de antorcha olímpica en Brasil» (en castellà). VíveloHoy.com, 03-05-2016. [Consulta: 3 maig 2016].
  17. «Torcha olímpica de Río 2016 serà encesa el 21 d'abril (+infografía)» (en mizo). Carabobo: Noticias 24 Carabobo, 10-08-2015. Arxivat de l'original el 2016-04-24. [Consulta: 3 maig 2016].
  18. «Las medallas de Rio 2016 celebran el amor por la naturaleza». Arxivat de l'original el 2016-12-22. [Consulta: 15 juny 2016].
  19. «Cuánto vale una medalla de oro y por qué las de las Olimpiadas de Río 2016 son distintas - BBC Mundo» (en mizo). [Consulta: 21 agost 2016].
  20. «El 'secreto' del pebetero errante», 20-04-2016.
  21. Oliveira Castro, Carolina. «Confirmado: pira olímpica ficará no Porto do Rio» (en portuguès). Extra. Infoglobo Comunicação e Participações S.A, 27-04-2016. [Consulta: 3 maig 2016].
  22. «Estadio de Maracanã». Arxivat de l'original el 2016-08-06. [Consulta: 1r agost 2016].
  23. «Estadio Olímpico (Engenhão)». Arxivat de l'original el 2016-12-22. [Consulta: 26 juliol 2016].
  24. «Tickets». NOC*NSF, 31-03-2015. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2015. [Consulta: 6 maig 2015].
  25. «Will Katy Perry perform Olympic Games anthem Rise at the Rio Opening Ceremony?» (en anglès). The Mirror, 05-08-2016. [Consulta: 9 octubre 2016].
  26. «2016 Rio Olympics Medals Tally», 07-08-2016. Arxivat de l'original el 13 de gener 2018. [Consulta: 7 agost 2016].
  27. «Rio Olympics 2016: Vietnam win first ever Games gold». BBC.com, 06-08-2016 [Consulta: 7 agost 2016].
  28. «Majlinda Kelmendi wins gold for Kosovo's historic first Olympic medal». CNN.com, 07-08-2016 [Consulta: 7 agost 2016].
  29. «Fiji wins rugby sevens for nation's first Olympic gold». usatoday.com, 11-08-2016 [Consulta: 12 agost 2016].
  30. «Olympics: Joseph Schooling's coronation complete as he wins Singapore's first gold». [Consulta: 13 agost 2016].
  31. «Rio Olympics 2016: Monica Puig wins Puerto Rico's first ever gold medal». BBC.com, 13-08-2016 [Consulta: 13 agost 2016].
  32. «Jebet wins Bahrain's first ever gold». reuters.com, 15-08-2016 [Consulta: 15 agost 2016].
  33. «Ahmad Abughaush earns Jordan its first-ever gold in taekwondo 68kg». nbcolympics.com, 18-08-2016 [Consulta: 18 agost 2016]. Arxivat 22 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 29 agost 2016].
  34. «Nazarov wins men's hammer for Tajikistan's first gold». reuters.com, 19-08-2016 [Consulta: 19 agost 2016].
  35. «Olympics: Cisse wins first ever gold for Ivory Coast». straitstimes.com, 19-08-2016 [Consulta: 19 agost 2016].
  36. «Kuwaiti becomes first independent athlete to win gold with men's double trap win». stuff.co.nz, 10-08-2016 [Consulta: 10 agost 2016].
  37. «Veteran Deehani wins men's double trap gold – First-ever gold medal won by Kuwaiti at Olympics». Kuwait Times, 10-08-2016 [Consulta: 14 agost 2016].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]