Rita Süssmuth

Rita Süssmuth
	(2014)
Biografia
Naixement	(de) Rita Kickuth ; 17 febrer 1937 (87 anys); Wuppertal (Alemanya)
Substituta de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Alemanya; 25 gener 1999 – 27 gener 2003
Membre del Bundestag
	26 octubre 1998 – 17 octubre 2002 ; Legislatura: catorzena legislatura del Bundestag
Membre del Bundestag
	10 novembre 1994 – 26 octubre 1998 ; Legislatura: tretzena legislatura del Bundestag ; Electa a: eleccions federals alemanyes de 1994
Membre del Bundestag
	20 desembre 1990 – 10 novembre 1994 ; Legislatura: dotzena legislatura del Bundestag ; Electa a: eleccions federals alemanyes de 1990
President del Bundestag
	25 novembre 1988 – 26 octubre 1998 ; ← Philipp Jenninger – Wolfgang Thierse →
Membre del Bundestag
	18 febrer 1987 – 20 desembre 1990 ; Legislatura: onzena legislatura del Bundestag ; Circumscripció electoral: Göttingen (en) ; Electa a: eleccions federals alemanyes de 1987
Ministeri Federal de Família, Tercera Edat, Dones i Joventut
	1985 – 1988
Dades personals
Formació	Emsland Gymnasium (en) - Abitur (–1956); Universitat de Münster ; Universitat de Tübingen
Activitat
Lloc de treball	Bonn ; Neuss
Ocupació	política, sociòloga, professora d'universitat, psicòloga
Ocupador	Universitat de Dortmund (1973–) ; Universitat del Ruhr a Bochum (1969–1982)
Partit	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (1981–)
Membre de	Limbach Commission (en) (2002–)
Participà en
23 maig 1999	eleccions presidencials alemanyes de 1999
Família
Cònjuge	Hans Süssmuth (1964–2020)
Premis
	(29 octubre 2019) Ehrenring des Rheinlandes (en) ../... 26+ ;

Rita Süssmuth (?·pàg.), nascuda Kickuth el 17 de febrer de 1937 a Wuppertal, és una política alemanya membre de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU); ha estat ministra i presidenta del Bundestag alemany.^[1]

Després d'haver estat nomenada ministra federal de Joventut, Família i Salut per Helmut Kohl a la seva coalició negra-groga l'any 1985, fou elegida presidenta del Bundestag l'any 1988 per a un període de deu anys. L'any 1990 va anunciar el desig de succeir Ernst Albrecht en el mandat com a ministre-president de la Baixa-Saxònia. La derrota d'aquest últim a les eleccions regionals la forçà a renunciar.^[1]

Biografia

Formació

Superà la secundària l'any 1956 a Rheine i emprengué a continuació estudis superiors de filologia romànica i d'història, que realitzà a diverses universitats a Münster, Tübingen i finalment París. L'any 1961 obtingué el primer diploma pedagògic d'Estat i completà llavors el seu cursus per a Ciències de l'educació, Sociologia i Psicologia. Tres anys més tard, es va doctorar en filosofia, amb la tesi Estudis sobre antropologia infantil en la literatura francesa contemporània.^[1]

Rita Süssmuth és membre d'honor del Club de Budapest.^[2]

Carrera

Ajudant d'investigació des de 1963 a l'Escola Superior de Pedagogia del Ruhr, hi esdevingué ensenyant tres anys més tard. A continuació fou contractada l'any 1969 per la universitat del Ruhr a Bochum per impartir-hi els cursos de ciències de l'educació internacionals comparades. L'any següent tornà a l'Escola Superior de Pedagogia, tot quedant la seva plaça universitària, com a professora de ciències de l'educació. Ha dirigit d'altra banda l'Institut Dones i Societat a Hannover, de 1982 a 1985.

Després de la seva retirada del poder l'any 1998, ha format part sobretot d'una comissió independent carregada de reflexionar en el cas d'una nova llei federal sobre la immigració, posada en marxa per Otto Schily el setembre de 2000, que es completà el juliol de 2001. El 2002 es va convertir en membre de la Comissió Limbach, que actua com a mediadora en qüestions relacionades amb l'art saquejat pels nazis. Ha ocupat a continuació, de 2005 a 2010, la presidència de la universitat privada OTA de Berlín, reconeguda per l'estat, avui SRH Hochschule Berlin.^[2]^[3]

Vida personal

Rita Süssmuth, casada amb el professor universitari Hans Süssmuth, és mare d'un fill, àvia de diversos nets, i de confessió catòlica.

Vida política

Com a membre de la CDU

Militant de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) des de 1981, hi ha presidit la comissió federal de política familiar a partir de 1983. De 1986 a 2001 va ser presidenta nacional de la Unió de Dones. Del 1987 al 1998 va ser membre del Presidium de la CDU.^[3]

El gener de 2021 es va pronunciar a favor d'Armin Laschet com a nou president de la CDU, que abans havia treballat per a ella com a membre del Parlament. Tres anys més tard, va ser escollida presidenta federal de la Frauen-Union (FU), el moviment de dones del partit, i es va incorporar a la presidència federal el 1987. La va deixar el 1998 i va renunciar a la presidència de la FU el 2001.^[3]^[1]

Al nivell institucional

Ministra federal de Joventut, Família i Salut

Fou nomenada ministra federal de Joventut, Família i Salut el 26 de novembre de 1985 a la coalició groga-negra d'Helmut Kohl.^[3]^[1]

Gairebé desconeguda en el moment de la seva nominació, es forjà en aquest càrrec una reputació de liberal amb les seves posicions en la lluita contra la SIDA, en la mesura que defensava una política fundada en la informació i no en l'exclusió, i també per la seva negativa a veure modificada la llei federal de la interrupció voluntària d'embaràs, en què mai va deixar de defensar que la decisió final havia de recaure en la dona. En les eleccions de 1987 fou elegida diputada federal per la Baixa-Saxònia; poc després les seves competències van ser ampliades a les problemàtiques relacionades amb les dones.^[1]^[3]

Presidenta del Bundestag

El 25 de novembre de 1988, Rita Süssmuth és elegida desena presidenta del Bundestag, després de la dimissió de Philipp Jenninger, qüestionat després d'un discurs incòmode sobre la commemoració de la Nit dels vidres trencats.^[4] Dos anys més tard, durant la campanya per a les eleccions regionals a la Baixa Saxònia, va anunciar que tenia la intenció de succeir Ernst Albrecht, encara aleshores en el càrrec de ministre-president, fet que va provocar les crítiques dels socialdemòcrates per tal com la presidenta del Bundestag està obligada tradicionalment a un deure de discreció en l'àmbit polític. La derrota de la coalició negra-groga posà fi a aquesta ambició.^[3]

Dos afers van fer baixar la seva popularitat. El 1991 es trobà al centre d'un mini-escàndol en relació amb el seu marit, que va fer servir un dels tres cotxes de l'empresa de la seva dona i va rebre el reemborsament dels quilòmetres recorreguts per anar a la feina. La comissió de control dels comptes no hi trobà finalment res a objectar-hi i va establir la legalitat de la seva actuació. L'any 1995 va criticar les mesures d'austeritat decidides pel govern federal que van portar, sobretot, a augmentar l'edat de jubilació de les dones i a reduir-los les prestacions socials. Acusada l'any 1996 d'haver utilitzat avions de la Bundeswehr per fer un viatge privat a Suïssa, el Bundestag va tornar a descartar tota sospita.^[3]

Després de les eleccions al Bundestag de 1998, va correspondre a l'SPD ocupar la presidència, en la figura de Wolfgang Thierse, que la succeí en el càrrec el 26 d'octubre de 1998. Rita Süssmuth es va retirar de la vida política quatre anys després.^[3]^[1]

Premis i reconeixements

1988 - Elegida dona de l'any 1987 per l'Associació de Ciutadans Alemanys
1989 - Medalla Leibniz de l'Acadèmia de Ciències i Literatura de Magúncia
1990 - Gran Creu de l' Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
1997 - Medalla d'Or Avicenna de la UNESCO
1997 - Premi Frankfurt Walter Dirks
2004 - Brúixola agulla de la xarxa gai NRW (pel seu compromís amb la prevenció de la sida, especialment en el sector gai)
2006 - Medalla Magnus Hirschfeld per a la Reforma Sexual
2007 - Premi Theodor Heuss (juntament amb Mustafa Cerić)
2007 - Medalla de l'Estat de Baixa Saxònia
2007 - Goldenes Lot, en honor a l'Associació d'Enginyers Topogràfics Alemanys
2008 - Premi Viadrina de la Universitat Europea Viadrina Frankfurt (Oder)
2010 - Segell d'honor del municipi de Wadersloh
2011 - Orde del Mèrit de l'Estat de Renània del Nord-Westfàlia
2012 - Premi Adam Mickiewicz pels serveis a la cooperació germano-francesa-polonesa (Triangle de Weimar)
2013 - Premi Edith Stein
2014 - Leibniz-Ring-Hannover
2015 - Premi Reinhard Mohn
2015 - Premi Winfried
2016 - Membre d'honor de la German AIDS Aid
2016 - Orde del Mèrit de l'Estat de Brandenburg
2016 - Medalla Dorothea Schlözer de la Universitat de Göttingen
2018 - Premi Humanisme
2019 - Senador honorari de la Universitat Tècnica de Berlín
2019 - Membre d'honor de la LSU
2019 - Anell d'honor de Renània

Doctorats Honoris Causa

1988 - Universitat de Ciències Aplicades de Hildesheim
1990 - Universitat del Ruhr de Bochum
1994 - Universitat Veliko Tarnovo, Bulgària
1995 - Universitat de Temesvar, Romania
1996 - Universitat de la Sorbona Nouvelle-Paris III, França
1998 - Johns Hopkins University, Baltimore, Estats Units
1998 - Universitat Ben Gurion del Negev Beer Sheva, Israel
2002 - Universitat d'Augsburg
2018 - Universitat de Rzeszów, Polònia^[1]^[3]

Notes i referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Gray, Andreas. «Rita Süssmuth (nee Kickuth)» (en alemany). Konrad-Adenauer-Stiftung. [Consulta: gener 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 «Rita Süssmuth | Club of Budapest Poland» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2022-01-08. [Consulta: 8 gener 2022].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 ^3,7 ^3,8 Zündorf, Irmgard. «Rita Süssmuth» (en alemany). LeMO-Biografien, Lebendiges Museum Online, Foundation House of the History of the Federal Republic of Germany. [Consulta: 7 gener 2022].
↑ Krauel, Torsten «Philipp Jenninger ist tot: Ein Nachruf» (en alemany). DIE WELT, 06-01-2018.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Gray, Andreas. «Rita Süssmuth (nee Kickuth)» (en alemany). Konrad-Adenauer-Stiftung. [Consulta: gener 2022].

[:2-2] 2,0 ^2,1 «Rita Süssmuth | Club of Budapest Poland» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2022-01-08. [Consulta: 8 gener 2022].

[:1-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 ^3,7 ^3,8 Zündorf, Irmgard. «Rita Süssmuth» (en alemany). LeMO-Biografien, Lebendiges Museum Online, Foundation House of the History of the Federal Republic of Germany. [Consulta: 7 gener 2022].

[4] Krauel, Torsten «Philipp Jenninger ist tot: Ein Nachruf» (en alemany). DIE WELT, 06-01-2018.

[1]

[2]

[3]

[4]