Vés al contingut

Riu Orbe

Plantilla:Infotaula indretRiu Orbe
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaVaud (Suïssa) i Jura (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLes Rousses Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaVaud (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióThielle Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 29′ 31″ N, 6° 03′ 31″ E / 46.492°N,6.0587°E / 46.492; 6.0587
46° 44′ 15″ N, 6° 33′ 48″ E / 46.7374°N,6.5633°E / 46.7374; 6.5633
Afluents
Conca hidrogràficaconca del Rin Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud444 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió61,84 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica488 km² Modifica el valor a Wikidata

El riu Orbe és un riu de curta longitud (67 km) que discorre per França i Suïssa. És un afluent del riu Aar, pertanyent per tant a la conca del Rin. Neix a la regió francesa del Jura, on desemboca en el llac de Joux al costat de la frontera amb Suïssa, la qual travessa de forma subterrània per aparèixer a la regió de Vallorbe i, més tard, a través de diferents llacs i canals, desemboca en el riu Aar. En l'última part del seu curs (després de rebre al seu afluent el riu Talent), l'Orbe canvia de nom a Thièle o Thielle (Zihl en alemany). No s'ha de confondre amb un altre riu francès del mateix nom que és afluent del riu Arrats a la conca del riu Garona.

Hidronímia

[modifica]

El seu nom és relatiu a que el seu curs desapareix en alguns llocs, de fet s'hauria originat de la paraula llatina "urba" que significa "riu fosc".[1]

Geografia

[modifica]
Les Coves de Vallorbe, ressorgiment de l'Orbe després de la seva ruta subterrània.

El riu Orbe té la seva font a Les Rousses, i poc després el seu curs forma el llac des Rousses, d'on surt i desemboca en el llac de Joux, ja dins de Suïssa. A partir del llac de Joux, es submergeix en el terreny calcari del Jura i, després d'un recorregut subterrani de 4 km, reapareix a les Coves de Vallorbe (Suïssa). D'allà continua el seu recorregut pel cantó de Vaud. Poc després de passar per la ciutat d'Orbe, recull al seu principal afluent, el Talent, per prendre després el nom de Thièle. El riu travessa Yverdon-les-Bains per desembocar en el llac de Neuchâtel, i, a través del canal de "la Thièle", arriba al llac de Bienne per finalment sortir pel canal de Nidau, una sortida artificial del llac de Bienne al riu Aar.[2]

Afluents

[modifica]
  • Rierol des Epoisats
  • "La Jougnena"
  • El riu Talent, el seu principal afluent.

Història

[modifica]

Fins a finals del segle XIX, es tenien les coves de Vallorbe com la font de l'Orbe, però un esdeveniment va revelar per primera vegada la continuïtat de les aigües entre els llacs Brenet i de Joux amb les coves de Vallorbe, va tenir lloc el 1776, quan la destrucció d'una presa construïda entre aquests llacs, va pertorbar les aigües de la font.[2] Finalment, el 1894, un experiment amb tint abocat al llac de Joux va fer possible verificar la comunicació entre les aigües d'aquest llac (de Joux) i les coves de Vallorbe, fins aquell moment considerades com la font de l'Orbe.[3]

Al principi, l'Orbe era el principal tributari del llac de Neuchâtel formant una conca endorreica, sense sortida al mar. Les contínues avingudes del riu Aar, que des de temps històrics va exposar als habitants de la plana de Vaud a fortes inundacions, van arribar a convertir en un únic llac el conjunt dels llacs de Neuchâtel i Bienne. Des del Renaixement es va pensar en controlar el nivell dels citats llacs, però no va ser fins a finals del segle xix que es van construir canals i comportes entre els llacs i el riu Aar canalitzat artificialment, en el Pla hidrològic anomenat "Correcció de les aigües del Jura". Des de llavors l'Orbe és tributari del riu Aar en la conca del Rin.[4] Les gorges de l'Orbe han estat un parc natural des de 1970.[5]

Curs

[modifica]

A França

[modifica]

A Suïssa

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Kuenzi 2010, La Thièle
  2. 2,0 2,1 Dictionnaire géographique de la Suisse, Tome troisième, Attinger Frères Éditeurs, Neuchâtel, 1905, p. 603
  3. Maurice Zimmermann, Études météorologiques et hydrologiques, in. Annales de Géographie. 1895, p. 249
  4. Canal d'Entreroches en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.
  5. Orbe en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Producció elèctrica (francès)