Vés al contingut

Robert Antelme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert Antelme
Biografia
Naixement5 gener 1917 Modifica el valor a Wikidata
Sartène (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1990 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHemiplegia
SepulturaCementiri de Montparnasse 
Altres nomsRobert Leroy[1] (pseudònim durant la Resistència)
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióIntel·lectual, escriptor, membre de la Resistència
Família
CònjugeMarguerite Duras (1939-1947) i Monique Régnier (1953) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrédéric Antelme Modifica el valor a Wikidata
ParesJoseph Antelme i Marie Françoise Rosalie de Rocca Serra
GermansMarie-Louise i Alice Modifica el valor a Wikidata
Formulari de registre de Robert Antelme com a presoner al camp de concentració nazi de Buchenwald.[2]

Robert Antelme (Sartène, 5 de gener de 1917 – districte de París, 26 d'octubre de 1990) va ser un intel·lectual, escriptor i membre de la Resistència francesa.[3] Deportat als camps de concentració de Buchenwald, Gandersheim i Dachau, és especialment conegut per ser l'autor de L'espèce humaine (1947), un llibre sobre la seva experiència en aquests camps de concentració.

Biografia

[modifica]

Nascut el 1917 al sud de Còrsega, la seva mare provenia d'una família de l'alta burgesia i el seu pare era subprefecte de policia. Tenia dues germanes, Marie-Louise i Alice.[4] El 1936 es matricula a la Facultat de Dret de París i, a través d'un amic comú, Jean Lagrolet, coneix a Marguerite Duras. Tres anys més tard, el 23 de setembre de 1939 es casaran a París. El seu primer fill, un nen, va morir al néixer el 1942. Aquest mateix any Marguerite Duras coneix a Dionys Mascolo, que es convertiria en el seu amant.[4]

Durant l’Ocupació, Marguerite Duras i Robert Antelme van entrar a la Resistència. El seu grup va caure en una emboscada, i tot i que Marguerite Duras va aconseguir escapar ajudada per Morland (un dels noms en la clandestinitat de François Mitterrand),[5] Robert Antelme, la seva germana Marie-Louise i Paul Philippe, van ser arrestats l’1 de juny de 1944, al carrer Dupin de París.[6] Primer va estar a la presó de Fresnes, enviat des d’allà amb camió al Camp de Royallieu[7] (Compiègne) des d’on surt amb tren el 17 d’agost de 1944[8] cap a Buchenwald. Arriba al camp de concentració el 21 d'agost de 1944. Estarà a Buchenwald fins al 2 d'octubre de 1944 quan és traslladat a Gandersheim, un kommando dependent de Buchenwald situat a l’antiga església del monestir de Brunshausen a les proximitats de la fàbrica Ernst Heinkel AG de peces d'avions.[4] Segons el propi Antelme, el 4 d’abril de 1945 surt de Gandersheim, en les anomenades marxes de la mort, cap a Dachau on arriba el 27 d’abril de 1945.[4]

Al final de la guerra, François Mitterrand va trobar Robert Antelme al camp de Dachau, esgotat, debilitat i malalt de disenteria per mesos de captiveri i va organitzar el seu retorn a París.[9] Els seus amics Georges Beauchamp i Dionys Mascolo amb moltes dificultats, disfressats i amb documents falsificats, aconsegueixen treure’l de Dachau el 9 de maig de 1945.[9] Els dies del seu retorn es poden reconstruir mitjançant els llibres de Dionys Mascolo Autour d'un effort de mémoire: sur une lettre de Robert Antelme (literalment, En torno a un esfuerzo de memoria: sobre una carta de Robert Antelme)[10] i La douleur[11] de la pròpia Marguerite Duras.[12][13] Després d’una lenta recuperació, Robert Antelme va publicar un llibre sobre el que va viure als camps de concentració, L'espèce humaine, el 1947 a l'editorial que havia fundat el 1945 amb Marguerite Duras, Éditions de la Cité Universelle.[14] El llibre està dedicat a la seva germana Marie-Louise, morta durant la seva repatriació. El mateix any de la publicació del seu llibre es va divorciar de Marguerite Duras.[12]

Robert Antelme va reprendre la seva activitat política, incorporant-se al Partit Comunista Francès la primavera de 1946.[4] Al mateix temps, va participar al Grup d'Estudis Marxistes en el qual van participar alguns dels seus amics més propers: aquest grup de reflexió, força allunyat de l’ortodòxia comunista, va reunir, a més de Marguerite Duras i Dyonis Mascolo, personalitats com Edgar Morin, Elio Vittorini, Claude Roy o, més ocasionalment, Georges Bataille.[15] Aquestes diferències van acabar amb la successiva expulsió del PCF dels seus diversos membres: aquest va ser el cas per a Robert Antelme el març de 1950, així com per a Monique Régnier, amb qui es va tornar a casar i amb qui va tenir un fill, Frédéric, el 1951. El mateix any, Robert Antelme es va unir a l'Editorial Gallimard com a lector i corrector de l’Encyclopédie de la Pléiade, on va treballar fins a l’any 1981. És a Gallimard que es torna a publicar el seu llibre L'espèce humaine, l’any 1957.[4]

El 1960 va ser un dels signants de la "Declaració sobre el dret a la insubordinació a la guerra d'Algèria", coneguda com a Manifest dels 121, publicada a la revista Vérité-Liberté.[3] El 1968 va ser membre del Comitè d'acció d'estudiants i escriptors.[16] L’any 1983 va patir una hemiplegia i va morir el 26 d’octubre de 1990.[16]

Marxa de la mort: De Bad Gandersheim a Dachau

[modifica]

Davant de l’avenç dels aliats, els alemanys prenen la decisió d’evacuar els camps de concentració pròxims a la línia del front. Aquestes evacuacions es coneixen com les: marxes de la mort. En aquest cas, la marxa de la mort des de Bad Gandersheim es va iniciar el 4 d’abril de 1945. Abans de marxar del camp van matar a 40 presoners entre els malalts i els que no podien caminar.[17] El trajecte es va realitzar, majoritàriament a peu, amb tractor alguns trams, amb barca per travessar el riu Saale a Halle i amb tren des de Bitterfeld a Dachau. Dels 450 homes que van començar la marxa, van arribar a Dachau uns 150 vius, el 27 d’abril de 1945, dos dies abans que arribessin les tropes d’alliberament americanes.[18] Els principals llocs per on van passar van ser:[19]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Schyns, Désirée. “Une Autotraduction Éblouissante: La Douleur (1985) De Marguerite Duras, Lecture Croisée Avec Cahiers De Guerre Et Autres Textes (1943-1949).” Littératures D’ailleurs Et D'aujourd'hui : Liber Amicorum Offert à Ieme Van Der Poel. París: Ed. Fouad Laroui & Sabine van Wesemael, 2014, p. 29-43. ISBN 9782914773621 [Consulta: 11 agost 2021].  Arxivat 11 August 2021[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. ↑ «Arolsen Archives». [Consulta: 7 agost 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Larousse, Éditions. «Robert Antelme - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 9 agost 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Morán, Inés Valle «El delirio de la palabra: el retorno de la vida de Robert Antelme» (en castellà). Revista de Filología Románica, 33, 2016, pàg. 223–233. DOI: 10.5209/RFRM.55851. ISSN: 1988-2815.
  5. ↑ Kègle, Christiane «Écrire la douleur de la disparition. Marguerite Duras à propos de Robert Antelme» (en francès). Frontières, 27, 1-2, 2015. DOI: 10.7202/1037078ar. ISSN: 1916-0976.
  6. ↑ GUYER, SARA «Before "The Human Race": Robert Antelme's Anthropomorphic Poetry». Critical Survey, 20, 2, 2008, pàg. 31–42. ISSN: 0011-1570.
  7. ↑ «Mémorial de l'internement et la déportation - Camp de Royallieu» (en francès). [Consulta: 2 agost 2021].
  8. ↑ «Transport parti de Compiègne le 17 août 1944 (I.265.)». [Consulta: 11 agost 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 Dobbels, Daniel. On Robert Antelme's The Human Race: Essays and Commentary (en anglès). 2003. Evanston, Illinois: The Marlboro Press, 10-09-2003, p. 216. ISBN 0-8101-6064-1. 
  10. ↑ Mascolo, Dionys. En torno a un esfuerzo de memoria. Sobre una carta de Robert Antelme (en castellà). 2005. Madrid: Arena Libros. ISBN 84-95897-32-6. 
  11. ↑ Duras, Marguerite. El Dolor. 2019. Fontclara: LaBreu Edicions. ISBN 978-84-949702-5-2. 
  12. ↑ 12,0 12,1 «La douleur | Drupal». [Consulta: 9 agost 2021].
  13. ↑ M. P. Connon. "La Douleur" by Marguerite Duras. Macquarie University, School of Modern Languages, 1988. 
  14. ↑ Antelme, Robert. La especie humana (en castellà). 2001. Madrid: Arena Libros, 05-01-2001. ISBN 84-930708-6-6. 
  15. ↑ «Le Maitron» (en francès). [Consulta: 7 agost 2021].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Robert Antelme o la verdad en literatura» (en castellà). [Consulta: 9 agost 2021].
  17. ↑ «KZ-Außenlager Bad Gandersheim: Todesmarsch und Gerichtsurteil» (en alemany). [Consulta: 14 agost 2021].
  18. ↑ Antelme, Robert. La especie humana (en castellà). 2001. Madrid: Arena Libros, 05-01-2001, p. 221-300. ISBN 84-930708-6-6. 
  19. ↑ «De Bad Gandersheim a Dachau de Google My Maps». [Consulta: 14 agost 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Antelme&oldid=34050062»