Robert de Courçon
_(attributed_to)_-_Cardinal_Robert_de_Curzon_(d.1218)_-_109118_-_National_Trust.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1160 Kedleston (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 1218 (57/58 anys) Damiata (Egipte) |
.svg){kind=small} Cardenal prevere Santo Stefano al Monte Celio | |
| 18 febrer 1212 – 6 febrer 1219 ← Giovanni di Salerno (en) – Nicolas de Bec-Crespin → | |
| Canceller de la Universitat de París | |
| 1212 (Gregorià) – | |
| Cardenal | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Anglesos |
| Religió | Cristianisme |
| Formació | Universitat d'Oxford Universitat de París |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Professors | Pere Cantor |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Cinquena Croada |
Robert de Courçon (també escrit Courson, Curson, o Curzon;[1] c. 1160/1170 – 1219) va ser un erudit de la Universitat de París i més tard cardenal i legat papal.
Biografia
[modifica]Robert de Courçon va néixer a Anglaterra entre 1160 i 1170. Poc se sap sobre la seva família o la seva vida primerenca.[2] Pot ser que fos membre d'una família anglo-normanda originària del poble de Notre-Dame-de-Courson, a la Normandia.[3] Robert va ser estudiant del teòleg parisenc Pere Cantor; una referència a la mort de Pere el 1197 a l'obra de Robert de Couçon Summa indica que devia de ser el seu estudiant cap al final de la seva carrera als anys 1190.[2]
Segons Cessari d'Heisterbach, Robert va ensenyar teologia a la Universitat de París des d'abans de l'any 1200, i ho va fer fins que es va convertir en cardenal sacerdot de Sant Esteve del Mont Celio, a Roma, l'any 1212. Abans d'aquell moment havia servit com a jutge delegat a París.[4] El 1213, quan Innocenci III va anunciar la celebració del Quart Concili del Laterà, que tindria lloc finalment el 1215, Robert va ser nomenat legat papal a França per ajudar a preparar-lo. En aquesta capacitat, Robert va convocar una sèrie de concilis locals i va predicar una nova croada a Terra Santa.[5]
Robert també va ordenar noves regles per a la seva antiga universitat l'agost de 1215,[6] prohibint certs tractats d'Aristòtil i les sabates punxegudes de pigache que estaven de moda en aquell moment.[7] A més, va intentar mediar entre el rei Joan d'Anglaterra i Felip August de França per tal de dissuadir Joan d'intentar reconquerir les possessions angleses perdudes davant França, cosa que finalment va portar a una pau el 1215.[8] Robert també podria haver participat breument a la croada albigesa el 1214.[9] Robert no era popular com a legat a França i el 1215 el clergat francès es va negar a assistir a un concili que havia convocat a Bourges, després del qual Robert va intentar excomunicar-los.[10]
El mandat de Robert com a legat va acabar amb el Quart Concili del Laterà el 1215, després del qual va ser enviat a Roma. Moltes de les seves decisions com a legat papal van ser negades pel papa Innocenci III o el seu successor el Honori III. El 1218, Robert va ser nomenat predicador papal a la Cinquena Croada a Egipte, on hi va morir durant el setge de Damiata el 6 de febrer de 1219.[11]
Referècies
[modifica]- ↑ Bellenger i Fletcher, 2001, p. 173.
- ↑ 2,0 2,1 Baldwin, 1970, p. 19.
- ↑ Sayers, Jane E. (2004). "ODNB". Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press. doi:10.1093/ref:odnb/6956
- ↑ Baldwin, 1970, p. 19–20.
- ↑ Baldwin, 1970, p. 20-21.
- ↑ Heinrich Seuse Denifle: Chartularium Universitatis Parisiensis tomus I. Paris 1889.
- ↑ «Rules of the University of Paris» (en anglès). medieval.ucdavis.edu, s. XIII. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ Baldwin, 1970, p. 21–22.
- ↑ Baldwin, 1970, p. 21.
- ↑ Baldwin, 1970, p. 22–23.
- ↑ Baldwin, 1970, p. 23.
Bibliografia
[modifica]- Baldwin, John W. Masters, Princes, and Merchants: The Social Views of Peter the Chanter and his Circle (en anglès). Princeton University Press, 1970, p. 662. ISBN 978-0691051789.
- Bellenger, Dominic Aidan; Fletcher, Stella. Princes of the Church: A History of the English Cardinals (en anglès). Sutton Pub Ltd, 2001, p. 224. ISBN 978-0750926300.