Vés al contingut

Roberta Alexander

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoberta Alexander
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Lynchburg (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Michigan
Universitat Estatal Central
Reial Conservatori de La Haia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsica, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPhilips Records
Etcetera Records (en) Tradueix
Teldec
Philips Classics Records Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrobertaalexander.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 059372e4-d920-4a0b-9226-970cf9a27cc5 Discogs: 862836 Allmusic: mn0001215920 Modifica el valor a Wikidata

Roberta Alexander és una soprano estatunidenca nascuda el 3 de març de 1949 en Lynchburg, Virgínia.

Molt apreciada com a soprano lírica en personatges de Mozart, Puccini, òpera contemporània i com a Jenůfa de Leoš Janáček, la cantant afroamericana és una distingida recitalista de cambra i en oratoris i obres simfòniques, i es valora la seva labor amb Nikolaus Harnoncourt.

Va participar en el projecte discogràfic "Entartete Musik" (música degenerada), que va rescatar composicions prohibides pel Tercer Reich. Va estudiar a la Universitat de Michigan d'Ann Arbor (1969 - 1971) i es perfeccionà amb Herman Woltman al Royal Conservatory of Music de l'Haia, Holanda.

Canta habitualment al Glyndebourne Festival, Metropolitan Opera, Royal Opera House Covent Garden i Berlín, Hamburg, Viena, Zuric i Venècia.

Des de 1975 viu en Amsterdam.

Vida i carrera

[modifica]

Nascuts a Lynchburg, Virgínia, els pares d'Alexander van estudiar música al "Virginia State College", on van ser alumnes d'Undine Smith Moore. La seva mare era soprano i el seu pare era director de coral. Va créixer a Yellow Springs, Ohio, després que la seva família es traslladés allà quan tenia dos anys. El seu pare va dirigir cors com la Universitat de Wilberforce. Va estudiar música a la "Central State University", a la Universitat de Michigan a Ann Arbor i al "Royal Conservatory of The Hague" (amb Herman Woltman).[1][2]

Alexander es va traslladar als Països Baixos als 23 anys.[2] Va fer el seu debut a l'Òpera dels Països Baixos el 1975 com Fanny a La cambiale di matrimonio.[3] Més tard aquell any va crear el paper de Bubikopf a l'estrena mundial de Der Kaiser von Atlantis de Viktor Ullmann. Altres papers primerencs amb aquesta casa van incloure la princesa Ninetta a L'Amour des trois oranges de Prokófiev, la segona Woodnymph a Rusalka i la cinquena minyona a Elektra de Strauss. Va fer diverses aparicions com a convidada com a heroïnes de Mozart amb l'Òpera Estatal de Berlín i l'Òpera de Zuric, incloent els papers de Fiordiligi a Così fan tutte, Elettra a Idomeneo i la comtessa Almaviva a Les noces de Fígaro.[4]

El 1980 Alexander va fer el seu debut americà com a Pamina a La flauta màgica amb la Houston Grand Opera. Aquell mateix any va debutar a l'Òpera de San Francisco com la bruixa/Anne Sexton a Transformations de Conrad Susa. Va ser aprenent de cantant a l'Òpera de Santa Fe, i va debutar amb el paper principal amb l'Òpera de Santa Fe sota el director John Crosby en el paper principal de Daphne de Strauss el 1981.[5] El seu debut al Metropolitan Opera va ser el 1983 com Zerlina a Don Giovanni.[6] Més tard va tornar al Met com a Bess a Porgy and Bess (1985), el paper principal a Jenůfa (1985, 1986), Vitellia a La clemenza di Tito (1987, 1991), Mimì a La bohème (1987), Antonia a Les Contes d'Hoffmann (1987), Comtessa Almaviva (1988, 1989), Donna Elvira a Don Giovanni (1990) i la cinquena minyona a Elektra (2016).[4]

El 1982, Alexander va debutar a la Komische Oper de Berlín com a Mimì de Puccini, un paper que va tornar a cantar per als seus debuts a la Royal Opera de Londres el 1984 i a l'Òpera Nacional Anglesa el 1992.[4] El 1985 va fer la seva primera de diverses actuacions al "Theater an der Wien" com Cleopatra a Giulio Cesare de Händel, i va cantar Donna Elvira per al seu debut a l'Òpera Estatal de Viena el 1986.[4] El 1989 va fer una interpretació elogiada del paper principal a Jenůfa al Festival de Glyndebourne, i hi va tornar com a Vitellia el 1995.[4] Va interpretar i gravar diverses obres amb Nikolaus Harnoncourt i el "Concentus Musicus Wien", incloent el paper principal a Theodora de Handel el 1990 i el paper de Daphne a Apollo e Dafne del mateix Handel el 1992.[7] El 1994 va interpretar el paper principal a Beatrice Cenci de Berthold Goldschmidt a l'Opernfest de Berlín.[8] El 1997 va interpretar Donna Elvira a la "Gran Òpera de Florida". El 2004 va interpretar a Hannah Pitt i altres personatges a l'estrena mundial dÀngels in Amèrica de Péter Eötvös al "Théâtre du Châtelet" de París.[9]

Alexander ha gravat per al segell holandès "Etcetera Records", a més d'enregistraments seleccionats per a segells com "Philips". Les orquestres amb les quals ha actuat inclouen les Filharmòniques de Viena, Londres i Royal Philharmonics; Royal Concertgebouw, Filadèlfia, Cleveland i les orquestres de la ràdio bavaresa; i les orquestres simfòniques de Cincinnati, Atlanta, Boston i Dallas. Els directors amb els quals ha treballat inclouen Vladímir Aixkenazi, Andrew Litton, Bernard Haitink, Sir Colin Davis, Nikolaus Harnoncourt, James Levine, Zubin Mehta, Carlo Maria Giulini, Leonard Slatkin, Jesús López Cobos, Seiji Ozawa, André Previn, Sir Simon Rattle, i David Zinman.

Alexandre s'ha casat dues vegades. El seu primer matrimoni va ser amb Edo de Waart a principis de la dècada de 1970 i va acabar en divorci. Es va casar amb el seu segon marit, el director d'orquestra Siebe Riedstra, el 1975.[2]

Discografia de referència

[modifica]

Recitals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ John Henken (April 3, 1988). "A Pair of Firsts for Roberta Alexander". Los Angeles Times. Retrieved April 4, 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ineke Jungschleger (October 3, 1997). "De Nederlandse badkamer is mij een raadsel Roberta Alexander, diva tussen twee continenten". De Volksrant. Retrieved April 4, 2015.
  3. ↑ The Concise Oxford Dictionary of Music, p. 13, Michael Kennedy, Joyce Bourne – 2004 "Alexander, Roberta (b Lynchburg, Va., 1949). Amer. soprano. Eur. début Netherlands Opera 1975. CG début 1980; NY Met début 1983; Salzburg Fest. 1986 ..."
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Goodwin, Noël (2001). "Alexander, Roberta (Lee)". In Stanley Sadie; John Tyrrell (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (2nd ed.). London: Macmillan.
  5. ↑ Donal Henahan (August 3, 1981). "Santa Fe Troupe Gives Strauss's Daphne". The New York Times. Retrieved April 4, 2015.
  6. ↑ Bernard Holland (November 5, 1983). "Mozart's Don Giovanni in an Old Met Production". The New York Times. Retrieved April 4, 2015.
  7. ↑ Shirley Fleming (June 1993). Handel: Apollo e Dafne. (Roberta Alexander, Thomas Hampson, Concentus Musicus Wien, Nikolaus Harnoncourt). Opera News. Vol. 57. p. 43.
  8. ↑ James Helme Sutcliffe (March 1995). In review: Berlin. Opera News. Vol. 59. p. 42.
  9. ↑ Matt Wolf (November 30, 2004). "Angels in America". Variety.

Enllaços externs

[modifica]
  • Biografia en anglès
  • Lloc oficial
  • [http://www.answers.com/topic/roberta-alexander-classical-musician Biografia
  • [1](anglès) on YouTube, Alexander with Jerry Hadley and Thomas Hampson, 1998 Concertgebouw
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roberta_Alexander&oldid=34050317»