Undine Smith Moore

Undine Smith Moore

Biografia
Naixement	25 agost 1904 Jarratt (Virgínia)
Mort	6 febrer 1989 (84 anys) Petersburg (Virgínia)
Grup ètnic	Afroamericans
Formació	Juilliard School Universitat Fisk Universitat de Colúmbia Teachers College, Columbia University
Activitat
Ocupació	compositora, professora de música
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Stuart A. Rose de Llibres Estranys, Arxius i Manuscrits
Premis
(1984)  Premi Candaces

Undine Smith Moore (Jarratt, 25 d'agost de 1904 - Petersburg, 6 de febrer de 1989) Undine Eliza Anna Smith Moore, considerada la degana de les compositores afroamericanes, va ser una compositora i professora de música estatunidenca durant el segle xx. Encara que Moore va formar-se com a pianista clàssica, es va desenvolupar majoritàriament en el gènere vocal. Així mateix, gran part de la seva obra està inspirada en els espirituals afroamericans i la música folklòrica. Va ser una professora de renom, ella mateixa reivindicava que “la tasca docent és un art en si mateixa”. Durant la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements per la seva tasca educativa.

Biografia

Infantesa

Undine Smith Moore va ser la més jove dels tres fills de James William Smith i Hardie Turnbull Smith. Era neta d’esclaus. Encara que ella va néixer a Jarrat l’any 1904, només quatre anys després, el 1908, la seva família es va mudar a Petersburg, Virgínia. On va néixer i va passar els primers anys de la seva vida, era una població, pràcticament tota, de persones afroamericanes. És per això que Moore afirmava conservar records de la comunitat cantant i resant a la Morningstar Baptist Church. Destaca que durant la seva infantesa la música “regnava per sobre de qualsevol altra cosa”.

Educació

Quan tenia set anys, Undine Smith Moore va començar a rebre classes de piano de Lillian Allen Darden, una professora que la va encoratjar perquè estudiés a la Fisk University, on va acabar estudiant piano i orgue amb Alice M. Grace i llenguatge musical amb Sara Leight Laubenstein. Moore va rebutjar una oferta de beca al Petersburg’s Virginia Normal Institute per anar a Fisk, ja que era una universitat històricament afroamericana. Més endavant, l’any 1924, sí que va acceptar una beca de la Juilliard School, i així es va convertir en la primera estudiant a Fisk que en rebia una. D’aquesta manera va poder continuar amb els seus estudis, i s'hi va graduar amb cum laude l’any 1926.

L’any 1931, durant l’anomenada Harlem Renaissance, Moore va cursar un Master of Arts i un diploma de músic professional a la Columbia University’s Teachers College. Posteriorment, cap als anys cinquanta, va estudiar teoria i composició amb Howard Murphy a la Manhattan School of Music i, de manera freqüent, va començar a assistir a tallers i conferències de l'Eastman School of Music.

Carrera professional

Malgrat que els seus professors li van recomanar que continués els seus estudis i es matriculés a la Juilliard School, Undine Smith Moore, en comptes d'això, va agafar una feina de supervisora de la música en les escoles públiques en Goldsboro, Carolina del Nord per tal de poder guanyar-s'hi la vida i mantenir-se per ella sola.

L'any 1927, va ser contractada com a professora de piano i organista de la universitat al Virginia State Collage (actualment Virginia State University) de Petersburg. També ensenyava contrapunt i teoria, unes classes que li van començar a donar renom. Durant el seu primer any, ja va encarregar-se del D. Webster Davis Laboratory High School Chorus, un dels cors de la universitat. Sobretot degut a la manca de recursos econòmics, Moore va començar a escriure les seves pròpies obres per al cor, de manera que també s’ajustaven a les capacitats i necessitats dels alumnes. Va donar classes a la Virgina State University durant quaranta-cinc anys. La seva música va tenir una difusió considerable, tenint en compte context en el qual vivia i el fet que era una dona afroamericana. A més de les classes universitàries, també va fer nombroses conferències sobre música afroamericana.

Moore va ser, juntament amb Altona Trent Johns, cofundadora i codirectora del Black Music Center de la Virginia State University, que va atraure nombrosos artistes i compositors afroamericans entre els anys 1969 i 1972. L’objectiu d’aquest centre era sensibilitzar i educar sobre la contribució de la cultura afroamericana a la música dels Estats Units i de la resta del món. A part de la seva tasca docent, Moore considerava el centre una de les seves aportacions més importants a la divulgació de la cultura afroamericana. El centre va tancar l’any 1972, quan Undine Smith Moore va retirar-se.

A més de la seva presència a la Virginia State University, Moore va viatjar i va ser professora col·laboradora al Carleton College i al College of Saint Benedict, així com a la Virgin Union University, durant els anys setanta.Malgrat haver-se retirat l’any 1972, va continuar donant classes a la Virginia Union University fins l’any 1976, així com a diverses universitats de Minnesota. Alguns dels seus alumnes més destacats serien Camilla Williams, Leon Thompson, Billy Taylor, Phil Medley i Robert Fryson.

Reconeixement

L'any 1973, Undine Smith Moore va ser guardonada amb el premi humanitari de la Fisk University. Dos anys després, el 1975, va rebre un important reconeixement de l'Estat de Virgínia, i la National Association of Negro Musicians (Associació Nacional de Músics Afroamericans) la va anomenar "una educadora excepcional". L'any següent, la Indiana University va atorgar-li un doctorat honorari. Les contribucions de Moore a la música van ser reconegudes pel National Black Caucus i l'any 1981, la compositora va ser convidada a fer el discurs principal al primer National Congress on Women in Music (Congrés sobre Dones en Música) de la New York University. Entre els seus premis es pot destacar el Candance Award de la National Coalition of 100 Black Women (Coalició Nacional de 100 dones afroamericanes) l'any 1984. L'any següent, 1985, també va rebre el Virginia Governor's Award in the Arts (premi del governador de Virgínia en les Arts).

Vida personal

Undine Smith Moore va casar-se l’any 1938 amb James Arthur Moore, professor del departament d’educació física de la Virginia State University. A més de treballar a la mateixa universitat, la parella sovint actuava conjuntament en recitals, ja que James Moore tenia formació musical de cant. El 4 de gener de 1941, va néixer Marie Hardie Moore, l’única filla que va tenir la parella.

Mort

El dia 6 de febrer de 1989, als 84 anys, Undine Smith Moore va morir a causa d’un ictus. Al seu funeral es van tocar diversos dels seus espirituals arranjats. Està enterrada al cementiri d’Eastview a Petesburg, Virgínia, i, l’any 2017, va ser nomenada una de les Virginia Women in History, un programa anual per a la reivindicació de figures femenines, tant actuals com històriques. El compositor Adolphus Hailstork va fer una composició en memòria de Moore, titulada I Will Lift Up Mine Eyes, la qual es va estrenar el mateix any 1989. Des de l’any 2010, hi ha una placa commemorativa de la figura de la compositora a la ciutat de Petesburg, Virgínia.

Música

Estil

Basant-se en els seus anys a la Fisk University, Undine Smith Moore descrivia les seves primeres composicions, especialment les de piano, com a semblants a l'estil musical de Leopold Godowsky. El seu estil compositiu inicial no incloïa elements afroamericans, i Moore tampoc va produir gaire música fins a l’any 1953, quan estava estudiant amb Howard Murphy. A partir d'aleshores, el seu estil va anar canviant, ja que va començar a transcriure melodies que cantava la seva mare i va començar a inspirar-se en aquestes, a més dels spirituals afroamericans. Respecte a les melodies tradicionals i l’ús que en va fer ella, Moore justifica que

«	les cançons que la meva mare cantava mentre feia el dinar o les melodies que el meu pare taral·lejava després de la feina, m’emocionaven. En fer els arranjaments, el meu objectiu no era millorar aquestes músiques. Em semblaven tan boniques que volia que es poguessin transmetre de maneres diferents: en concerts de cors, solistes o grups instrumentals	»
— Harris, Carl; Moore, Undine Smith, «Composer and Master Teacher». The Black Perspective in Music, 1985, pàg. 79

L’any 1953, Moore va escriure una peça per piano sol titulada Before I’d be a Slave, una de les més importants dintre la seva obra. Descrita com a potent i dissonant, es caracteritza pels clústers tonals, la bitonalitat i les harmonies per quartes, trets característics allunyats de les seves peces vocals tonals. Moore reconeix que gairebé sempre es pot trobar una forta influència contrapuntística a la seva música, la qual va agafar un gir cap a l’atonalitat a partir de l’any 1953.

Helen Walker-Hill, l’autora del llibre From Spirituals to Symphonies, descriu els inicis de l'estil musical de Moore com a basats en el seu ensenyament de música clàssica, sense incloure elements de la música afroamericana. Gran part d’aquestes obres eren encàrrecs d’instituts, cors d’esglésies o altres cors amateurs. El seu estil va començar a canviar a partir de l’any 1953, quan va començar a estudiar amb el compositor Howard Murphy, amb el qual va començar a experimentar amb tècniques dels segles XIX i XX com per exemple l'estil de cançons lied, l'atonalisme o el serialisme, però sempre mantenint unes certes referències als estils imitatius als quals solia retornar. Amb el temps va anar combinant totes les tècniques i estils amb els quals havia anat escrivint: el contrapunt, les dissonàncies, el serialisme, les influències afroamericanes, la bitonalitat, etc.

Els principals elements que utilitzava del llenguatge musical afroamericà es podrien sintetitzar en els ritmes sincopats, l'estructura de les escales, la forma de pregunta-resposta antífona, la riquesa dels timbres, l’ús predominant de l’interval de tercera, les textures no homofòniques i l’ús “deliberat de punts culminants sorprenents i gairebé completament descontrolats”. Encara que Moore, per ella mateixa, només designava la música folk afroamericana i Bach com a les seves influències directes, l’autor Carl Harris, en un fragment de The Choral Journal, inclou el ragtime, el blues, el jazz i el gòspel com a influències en la música de la compositora.

Respecte al vessant més social de la seva música, Undine Smith Moore va dir:

«	Retrospectivament, sembla que sovint m’he preocupat per l’aspiració, la intensitat emocional associada amb la vida de les persones afroamericanes expressades a través dels diversos rituals de l'església i la vida afroamericana en general. El desig d’una expressió abundant i plena, tal i com es podria anticipar o esperar d’un grup de gent oprimida que està determinada a sobreviure	»
— Moore, Undine Smith, David N. Baker, and Lida M. Belt, “The Black Composer Speaks: An Interview with Undine Smith Moore.” Helicon Nine,1986

Obra

L’obra d’Undine Smith Moore abraça molts tipus d’estils, passant pels Spirituals, cançons solistes, música de cambra instrumental i altres obres de diversos moviments per cors, solistes i instruments. Encara que va compondre més de cent peces entre 1925 i 1987, només vint-i-sis d’aquestes van ser publicades quan ella encara era viva. Moore va escriure més de cinquanta obres corals, vint-i-una composicions per a veu i acompanyament i divuit altres obres instrumentals; la major part escrites després de 1950. Els seus anys més prolífics van ser els anys setanta, en els quals va escriure vint-i-set obres.

Una de les seves obres més significatives es va estrenar oficialment el mes d’abril de 1981 al Carnegie Hall amb la Richmond Symphony Orchestra: Scenes from the Life of a Martyr (Escenes de la vida d’un màrtir). Encara que l'estrena oficial va ser a l’abril, ja s’havia tocat una versió sense orquestrar el gener d’aquell mateix any. Aquest oratori, que va ser nominat a un Premi Pulitzer, té setze parts, està basat en la vida de Martin Luther King Jr. i està escrit per a cor, orquestra, veus solistes i narrador. Considerant-la la seva obra més significativa, la compositora va dedicar-hi gairebé cinc anys i fins i tot va escriure’n el llibret. Se’n pot destacar l’ús d’un narrador com a fil conductor de l’obra i l’aparició de motius rítmics afroamericans.

Pensament

Undine Smith Moore va ser partidària en compartir els seus pensaments sobre el moviment afroamericà pels drets civils i de l’impacte que tenia la música en aquest. Va parlar-ne d’una manera molt oberta, explicant les seves experiències com a dona afroamericana, en els esdeveniments i patrons de comportament que havia presenciat i viscut tant durant el seu procés de creixement com per la seva vida d’adulta a l'estat de Virgínia.

Durant la seva joventut, Moore va ser víctima de les lleis segregació de l'era de Jim Crow, les quals van eliminar pràcticament tots els artistes afroamericans del món de les arts en viu. Moore reconeix que la societat racista en què vivia la va educar perquè se sentís com una persona externa a aquesta. És per això que, més endavant va afirmar el següent:

«	Un dels pitjors efectes que ha tingut el racisme en la meva època, ha sigut la limitació que ha imposat en les aspiracions de la població afroamericana. És per això que, encara que des de sempre hagi estat “inventant-me” i composant música, en la meva infantesa o fins i tot els meus anys universitaris, mai vaig arribar a pensar que podia anomenar-me a mi mateixa una compositora ni encara menys aspirar a ser-ho	»
— Walker-Hill, Helen, From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, 2002

En termes més generals, també afegia que

«	Tota alliberació està connectada... sempre que algun segment de la societat es vegi oprimit, la resta de la societat també patirà. [...] Els efectes del racisme “fereixen”, almenys espiritualment, tant als afroamericans com als blancs	»
— Walker-Hill, Helen, From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, 2002

Moore estava a favor de la inclusió de la música afroamericana en els estudis musicals, tant dels instituts com de les universitats. Malgrat que era partidària de l’addició de nous referents musicals que sortissin del cànon dels compositors homes blancs, advertia que aproximar-se a altres músiques com afroamericana de la mateixa manera i sota els mateixos criteris que amb la tradició clàssica europea podia ser perjudicial. Argumentava clarament en contra de l'estereotipació dels artistes afroamericans i de la seva música.

Moore va ser una forta defensora de la promoció de la música i l’art afroamericans. Opinava que l’art es podia utilitzar com a una eina per al canvi social. Així i tot, Moore tenia presents les problemàtiques socials i els estereotips que hi havia al voltant de la música i l’art afroamericans. És per això que es justificava de la següent manera:

«	Utilitzo el terme música afroamericana per descriure música creada per gent que es considera a ella mateixa afroamericana i les composicions de les quals, parcialment o en el seu complet, mostren l'ús significatiu d’elements provinents de l’herència afroamericana	»
— Walker-Hill, Helen, From spirituals to symphonies: African-American women composers and their music. Westport, 2002

Un altre dels temes que Undine considerava importants és el de la memòria, així com l’art com a mitjà de preservació d’aquesta. Tal com s’ha pogut conservar gràcies a entrevistes, Moore considera la memòria com a una font de força i esperança per a la supervivència i, alhora, una part fonamental de procés creatiu. Per ella, l’art

«	preserva la vida d’una manera molt especial: les memòries moren amb nosaltres, però l’art preserva els valors i les experiències… les quals no es preserven per cap altra memòria viva o fet històric	»
— WALKER-HILL, Helen, From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, 2002

Catàleg d'obres

Llista d'obres escrites per la compositora, ordenades cronològicament des de 1925 fins a 1987.

Títol	Any	Instrumentació
Sir Olaf and the Erl King's Daughter	1925	Cor de dones (SSA), Piano
A Pretty Ducke	1926	Desconegut (veu?)
Heart Have You Heard the News?	1926	Soprano, Piano
Up-Hill	1926	Soprano, Piano
Scherzo for piano	1930	Piano
Valse Caprice	1930	Piano
Set Down, Set Down	1931	Desconegut (veu?)
The Blind Man Stood on the Way and Cried	1932	SATB
No Condemnation	1935	Cor d'homes (TTBB)
I'm Going Home	1948	SATB (o cor de dones, SSA)
Is There Anybody Here?	1949	Cor de dones (SSA)
Into My Heart's Treasury	1950	SATB (o cor de dones, SSA)
Fare You Well	1950	SATB, Soprano i tenor solistes
I Just Came from the Fountain	1950	SATB, Soprano solista
Set Down!	1951	Soprano, Piano
Romance	1952	2 Pianos
Reflections for Organ and Piano	1952	Orgue, Piano
A Romantic Young Clown	1952	Piano
Fugue in F Major for Piano or Strings Trio	1952	Piano (o Trio de corda)
Daniel, Daniel, Servant of the Lord	1952	SATB (doble cor)
Thou Hast Made Us for Thyself	1952	SATB
Introduction and Allegro	1953	Clarinet, Piano
Before I'd Be a Slave	1953	Piano
Teach Me to Hear Mermaids Singing	1953	Cor de dones (SSA)
Who Shall Separate Us from the Love of Christ?	1953	SATB, Piano/Orgue
Mother to Son	1955	Cor desdoblat (SSAATTBB), contralt solista
Hail Warrior	1957	SATB
The Lamb	1958	Cor de dones (SS)
Three Pieces for Flute (or Clarinet) and Piano	1958	Flute (o Clarinet), Piano
I Would be True	1958	SATB (o SAB/SSA), piano
Sinner, You Can't Walk My Path	1958	SATB
Striving After God	1958	SATB
When Susanna Jones Wears Red	1958	SATB
Bound for Caanan's Land	1960	SATB, Tenor solista
Let Us Make a Man in Our Image	1960	SATB, Soprano solista
Long Fare You Well	1960	SATB
Love Let the Wind Cry	1961	Soprano, Piano
How I Got Over	1966	SATB
Lord Make Us More Holy	1966	Cor, Piano
O, Spirit Who Dost Prefer Before All Temples	1966	Cor (Uníson), Orgue/Piano
Walk Thorugh the Streets of the City	1966	SATB
Second Spring	1968	Veu Solista
Afro-American Suite	1969	Flute/Alto flute, Cello, Piano
A Christmas Alleluia	1970	Cor de dones (SSA)
Alleluia: for Woman's Voices	1970	Cor de dones, Soprano solista
Lord, We Give Thanks to Thee	1971	SATB
Watch and Pray	1972	Soprano, Piano
To Be Baptized	1973	Soprano, Piano
Tambourines to Glory	1973	SATB
Benediction	1974	SATB
Choral Prayers in Folk Style	1974	SATB
I Belive This is Jesus	1974	SATB
Oh, That Bleeding Lamb	1974	SATB
Glory to God	1974	Cor d'homes (TTBB), Flauta, Piano/Orgue, Percussió, Vent Metall (opcional), Narrador
I Want to Die While You Love me	1975	Contralt, Piano
Alleluia	1975	Cor de dones/SATB (orgue opcional)
Scenes form the Life of a Martyr	1975	Orquestra, cor, veus solistes i narrador
String Sentence	1975	Quartet de corda
I Am in Doubt	1975	Soprano, Piano
Lyric for True Love	1975	Soprano, Piano
Two Easter Pieces for Mrs. Gamby	1976	Desconegut (veu?)
Organ Variations on Nettleton	1976	Orgue
Prelude	1976	Piano
String Quartet	1976	Quartet de corda
O Come Let Us Sing Unto the Lord	1976	SATB
A Time for Remembering	1976	SATB, Piano
Come Along on Jesus' Name	1977	SATB
We Shall Walk Through the Valley	1977	SATB
Come Down Angels and Trouble the Water	1978	Soprano, Piano
Conversation for Trumpet and Piano	1978	Trumpet, Piano
Three Bahai Prayers	1978	Veu Solista, Flauta, 2 Trompetes, Oboè, Cello
Lord, Have Mercy	1978	SATB
Think on These Things	1979	Desconegut (cor?)
Let No Flower of Spring Pass by You	1979	Desconegut (veu?)
A Little Memory of Southside Virginia	1979	Desconegut (veu?)
Organ Variations on There is a Fountain	1979	Orgue
Ring Game II	1979	Orquestra
Alleluia, Christ is Risen	1979	SATB
Glory to God in the Hisghest	1979	SATB
For My People Everywhere	1979	SATB (piano opcional)
Be Strong, I WIll Fill this House with Glory	1979	SATB, Piano
Rise Up, Shepherd, and Follow	1979	Cor d'homes (TTBB)
Be Strong, All Ye People	1980	Desconegut (cor?)
Let Us Sing	1980	Desconegut (cor?)
This Man is a Good Man	1980	Desconegut (cor?)
Remember Now Thy Creator	1980	SATB
I Never Felt Such Love in My Heart Before	1981	SATB
I, Too, America	1981	SATB, Piano
Is There Anybody Here that Love My Jesus?	1981	Soprano, Piano
On Imagination	1981	SATB, Orquestra/Piano
Glory Be to God Who by His Love Has Brought Us to This Day	1982	SATB
Three Centennial Pieces	1982	SATB, 3 trompetes, 3 trombons, Timbales, Orgue
From the Southside	1983	Desconegut (veu?)
Twas on One Sunday Morning	1983	Desconegut (veu?)
Truce	1983	Desconegut (veu?)
The Church's One Foundation	1984	Desconegut (cor?)
A Streen in Bronzville	1984	Desconegut (veu?)
Sojourner Speaks	1984	Mezzo-soprano, Piano
I Will Trust in the Lord	1984	SATB
Make Us a New Song	1985	Desconegut (cor?)
Fanfare and Processional	1985	SATB (percussió i vent metall opcionals)
Many Thousand Gone	1986	Piano
Lamentosa	1987	Violí, Cello, Piano
Soweto	1987	Violí, Cello, Piano
Plenty good Room	1989 (?)	SATB, soprano i tenor solistes
Children, Don't Get Weary	Desconegut	Cor
O the Morning Stars Sang Together Children	Desconegut	Desconegut (cor?)
Rededications (AKA Song)	Desconegut	Desconegut (cor?)
Awake, O North Wind.	Desconegut	Desconegut (veu?)
If I Know	Desconegut	Desconegut (veu?)
It Was a Lover and His Lass	Desconegut	Desconegut (veu?)
A Little Spring Soliloquy	Desconegut	Desconegut (veu?)
My True Love Hath My Heart	Desconegut	Soprano, Piano
Change	Desconegut	Veu Solista
Two Pieces for Women's Voices and Clarinet	Desconegut	Cor de dones, Clarinet

Enregistraments

• "Daniel, Daniel, Servant of the Lord," a Steal Away: The African American Concert Spiritual (2016).
• Suite for Flute, Cello, and Piano a Songs for the Soul: Chamber Music by African American Composers (2010).
• "Before I'd be a Slave" a Soulscapes (2007).
• "Mother to Son" (1955), "We Shall Walk Through the Valley" (1977), "Tambourines to Glory" (1973), a Vocalessence Witness - Dance Like the Wind (2004).
• "To Be Baptised" (1973), "Set Down!" (1951), "I Want To Die While You Love Me" (1975), "Come Down Angels" (1978), on Ah! Love, But a Day - Songs and Spirituals of American Women (2000).
• “To be Baptized” and "Watch and Pray." a The Angels Bowed Down: African American Spirituals.
• "Come Down Angels and Trouble the Water" (1978), "I am in Doubt" (1981), "Watch and Pray" (1973), "Love Let the Wind Cry How I Adore Thee" (1961), a Watch and Pray (1994).
• “Tambourines to Glory” and "We Shall Walk through the Valley." a Dance like the Wind: Music of Today’s Black Composers.

Enllaços externs

• Biografia breu (vídeo)
• "I Heard the Preaching of the Elder" (vídeo, 2013)
• Undine Smith Moore Papers a Emory Biblioteca
• Stuart A. Rose Manuscript, Archives, and Rare Book Library, Emory Universitat: Undine Smith Moore papers, 1770-2012