Roberto Fernández Retamar
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 juny 1930  l'Havana (Cuba) | ||
| Mort | 10 juliol 2019 (89 anys) l'Havana (Cuba) | ||
| President Casa de las Américas | |||
| 1986 – | |||
| Diputat de l'Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, activista cultural, crític literari, assagista, polític | ||
| Ocupador | Universitat Yale | ||
| Família | |||
| Parents | Leiden Gomis Fernández | ||
| Premis | |||
Roberto Fernández Retamar (L'Havana, 9 de juny de 1930 - L'Havana, 20 de juliol de 2019) fou un poeta, assagista, crític literari i promotor cultural cubà.[1][2]
Biografia
[modifica]Fernández Retamar va estudiar art, arquitectura i, posteriorment, literatura a l'Havana, París i Londres. Fou professor a la Universitat de l'Havana des de 1955, i des de 1965 va editar la revista Casa de les Amèriques. També fou professor de la Universitat Yale (1957-58) i va impartir conferències a diverses universitats dels Estats Units. Va començar a escriure poesia sota la influència de José Lezama Lima i el grup associat a la revista Orígenes. Després de la revolució castrista, es va convertir en un dels seus portaveus més destacats, censurant poetes que es van mantenir al marge de la revolució.[1]
Des de 1986 fou el president de la Casa de las Américas. El 2008 va ser escollit per a dirigir l'"Academia Cubana de la Lengua", de la qual formava part fins aquell moment.[3]
Va ser el director de la Nueva Revista Cubana i de la revista Casa de les Amèriques i conseller cultural de Cuba a França. Fou col·laborador de la revista Orígens i fundador -i director fins al 1986- del Centre d'Estudis Martianos i del seu Anuari. Va fundar la Unió d'Escriptors i Artistes de Cuba i també, al costat d'altres personalitats, la revista Unión (1962). També fou diputat a l'Assemblea Nacional del Poder Popular i membre del Consell d'Estat. L'any 2000 l'Institut Internacional de Literatura Iberoamericana li va dedicar un volum de la seva sèrie Crítiques: Roberto Fernández Retamar i els estudis llatinoamericans.[4]
Poesia
[modifica]- Poesía reunida (1966), col·lecció de la seva poesia escrita entre 1948 i 1965
- A quien puede interesar (1970)
- Buena suerte viviende (1967)
- Qué veremos arder (1970)
- Cuaderno paralelo (1973)
- Revolución nuestra, amor nuestro (1976)
Assaig
[modifica]- Ensayo de otro mundo (1967) on s'interpreta el modernisme com una denúncia de l'imperialisme nord-americà, destacant el seu contingut ideològic i la seva relació amb els escriptors de la generació espanyola de 1898.
- Calibán (1971), un estudi de la cultura a Amèrica Llatina, que refuta les idees de l'escriptor uruguaià José Enrique Rodó.
- La Poesía contemporánea a Cuba (1927-1953) (1954)
- Para una teoría de la literatura hispanoamericana i altres aproximacions (1975)
- "Premi Nacional de Poesia" (1952)
- "Premi Llatinoamericà de Poesia Rubén Darío" (1980) per Juana y otros poemas personales
- "Premi Nacional de Literatura" 1989
- "Premi Internacional de Poesia Pérez Bonalde" (1994) pel seu llibre Aquí
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Roberto Fernández Retamar». Encyclopædia Britannica [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ «Roberto Fernández Retamar». En Caribe. Enciclopedia de historia y cultura del Caribe. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2017 [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ «El poeta Roberto Fernández Retamar dirigirá la Academia Cubana de la Lengua». La Opinión, 11-06-2008 [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Roberto Fernández Retamar». Gramma [Consulta: 24 setembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- «Roberto Fernández Retamar». Journal of Black Studies and Research. Taylor & Francis, Ltd., Vol. 35, Núm. 3 (The Faces of Cuban Culture), 2005, pàg. 51-53.