Vés al contingut

Roger Mas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoger Mas

Roger Mas (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Solsona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1996 Modifica el valor a Wikidata -
Segell discogràficPicap Modifica el valor a Wikidata
Participà en
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webrogermas.cat Modifica el valor a Wikidata

Facebook: rogermas X: rogermasoficial Instagram: rogermassole Spotify: 3KajPNH0UsaJhWiAf68JYY Apple Music: 44112026 Last fm: Roger+Mas Musicbrainz: 2769d6bb-3c8a-4376-b5dd-cfdf82a15325 Songkick: 368512 Discogs: 1583370 Allmusic: mn0001556949 Viasona: roger-mas Deezer: 99472 Modifica el valor a Wikidata

Roger Mas i Solé (Solsona, 1975) és un cantautor català.[1][2]

Biografia

[modifica]

Inicia estudis de música i instrument als 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa. Comença l'activitat artística als 12 anys com a clarinetista i saxofonista. A partir del 1994 investiga les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua.

Roger Mas a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2012.

L'any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d'aleshores, onze discos, diversos premis rebuts[3] per cada nou treball i l'ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó.

La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d'arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Se l'ha considerat «la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana» (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia, Uruguai, Sèrbia, els Estats Units, Hongria o el Brasil.

Ha estat guardonat amb més d'una vintena de premis i la seva discografia inclou els títols Les flors del somni (1997), Casafont (1999), En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (2001), dp (2003), Mística domèstica (2005), Les cançons tel·lúriques (2008), A la casa d'enlloc (2010) i Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (2012).

L'any 2013 va guanyar el premi sardanista Rotllana (atorgat per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida), per combinar la música moderna amb la tradicional i els sons antics de bona part del món, amb lletres que són una barreja del llenguatge de carrer i les expressions literàries i ancestrals.[4][5]

Discografia

[modifica]
data títol segell premis i reconeixements
1997 Les Flors del Somni Picap
  • Premi Altaveu a la millor lletra de cançó per Llums de colors
1999 Casafont Picap
  • Premi Cerverí de Girona a la millor lletra de cançó per Cor pur
  • Premi Enderrock de la crítica al millor disc de cançó d'autor del 1999
  • Premi Enderrock per votació popular al millor disc de cançó d'autor del 1999
2001 Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells Picap
  • Premi Enderrock de la crítica al millor disc de cançó d'autor del 2001
2003 dp K Indústria Cultural
  • dp és reconegut com el Millor disc de l'any pel diari AVUI
  • Finalista del VI Premi Puig-Porret del periodisme musical de Catalunya, guanyador en la categoria de cançó
  • Premi Enderrock de la crítica al millor disc de cançó d'autor del 2003
  • Finalista del VII Premi Puig-Porret del periodisme musical de Catalunya, guanyador en la categoria de cançó
2005 Mística domèstica K Indústria Cultural
  • Premi ARC en la categoria cançó d'autor
  • Premi Altaveu pel disc Mística domèstica
  • Premi Enderrock de la crítica al millor disc en català del 2005
  • Premi Enderrock de la crítica al millor disc de cançó d'autor del 2005
  • Finalista del IX Premi Puig-Porret del periodisme musical de Catalunya, guanyador en la categoria de cançó
2008 Les cançons tel·lúriques K Indústria Cultural
  • XI Premi Puig-Porret del periodisme musical de Catalunya
  • Premi Enderrock de la crítica al millor disc en català del 2008
  • Premi Enderrock de la crítica al millor disc de folk del 2008
  • Premi Enderrock per votació popular al millor directe de folk del 2008
  • Premi ARC'09
2010 A la casa d'enlloc Satélite K
  • Premi ARC'10
2012 Roger Mas i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona Sant Jordi Produccions
  • Premi Martí i Pol'12
  • Premi Enderrock de la crítica al millor disc en català del 2012
  • Premi Enderrock per votació popular al millor disc de folk del 2012
  • Premi Enderrock per votació popular al millor directe de folk del 2012
  • Premi Enderrock per votació popular a la millor cançó de folk del 2012 per El dolor de la bellesa
  • Premi sardanista Rotllana 2013
2015 Irredempt Satélite K
  • Premi Enderrock per votació popular a la millor cançó d'autor del 2015
2018 Parnàs Satélite K
2021 Totes les flors[6] Satélite K
2024 Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona · Vol 2 Satélite K

Llibres

[modifica]
  • Flors, somnis, camins i serps (poemes i cançons) 1998
  • La teulada és oberta i no sé on són les parets (contes i prosa poètica) 2000 edició: ISBN 8495304104
  • Silvae Cataloniae Interioris fotos de Carles Santana amb trossos de cançons de Roger Mas, CTFC 2010
  • La pell i l'os (biografia), de Francesc Bombí-Vilaseca,. Satélite K 2011
  • El dolor de la bellesa (cançons i textos autobiogràfics). Empúries, 2017. ISBN 978-84-16367-93-1

Referències

[modifica]
  1. «Roger Mas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Casas, Sònia «Entrevista a Roger Mas». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, 2-2011, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  3. «Roger Mas s'emporta el Premi Enderrock al millor disc de l'any». Regió 7, 31-01-2009. Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 5 gener 2016].
  4. El cantautor Roger Mas s'endú el premi sardanista Rotllana 2013 Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a Ara, 23/11/2013
  5. González Lucini, Fernando. «Roger Mas». Canción con todos-SGAE. Arxivat de l'original el 2020-09-18. [Consulta: 20 setembre 2019].
  6. Vidal, Guillem «“Amb les derrotes no ens hi hauríem de rebolcar”». El Punt Avui, 16-09-2021 [Consulta: 20 setembre 2021]. Arxivat 20 de setembre 2021 a Wayback Machine.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]