Roger Mas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 desembre 1975 (49 anys) Solsona |
Activitat | |
Ocupació | cantautor, músic |
Activitat | 1996 - |
Segell discogràfic | Picap |
Participà en | |
13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 |
Premis | |
Lloc web | rogermas.cat |
|
Roger Mas i Solé (Solsona, 1975) és un cantautor català.[1][2]
Biografia
[modifica]Inicia estudis de música i instrument als 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa. Comença l'activitat artística als 12 anys com a clarinetista i saxofonista. A partir del 1994 investiga les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua.
L'any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d'aleshores, onze discos, diversos premis rebuts[3] per cada nou treball i l'ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó.
La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d'arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Se l'ha considerat «la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana» (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia, Uruguai, Sèrbia, els Estats Units, Hongria o el Brasil.
Ha estat guardonat amb més d'una vintena de premis i la seva discografia inclou els títols Les flors del somni (1997), Casafont (1999), En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (2001), dp (2003), Mística domèstica (2005), Les cançons tel·lúriques (2008), A la casa d'enlloc (2010) i Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (2012).
L'any 2013 va guanyar el premi sardanista Rotllana (atorgat per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida), per combinar la música moderna amb la tradicional i els sons antics de bona part del món, amb lletres que són una barreja del llenguatge de carrer i les expressions literàries i ancestrals.[4][5]
Discografia
[modifica]data | títol | segell | premis i reconeixements |
---|---|---|---|
1997 | Les Flors del Somni | Picap |
|
1999 | Casafont | Picap |
|
2001 | Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells | Picap |
|
2003 | dp | K Indústria Cultural |
|
2005 | Mística domèstica | K Indústria Cultural |
|
2008 | Les cançons tel·lúriques | K Indústria Cultural |
|
2010 | A la casa d'enlloc | Satélite K |
|
2012 | Roger Mas i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona | Sant Jordi Produccions |
|
2015 | Irredempt | Satélite K |
|
2018 | Parnàs | Satélite K | |
2021 | Totes les flors[6] | Satélite K | |
2024 | Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona · Vol 2 | Satélite K |
Llibres
[modifica]- Flors, somnis, camins i serps (poemes i cançons) 1998
- La teulada és oberta i no sé on són les parets (contes i prosa poètica) 2000 edició: ISBN 8495304104
- Silvae Cataloniae Interioris fotos de Carles Santana amb trossos de cançons de Roger Mas, CTFC 2010
- La pell i l'os (biografia), de Francesc Bombí-Vilaseca,. Satélite K 2011
- El dolor de la bellesa (cançons i textos autobiogràfics). Empúries, 2017. ISBN 978-84-16367-93-1
Referències
[modifica]- ↑ «Roger Mas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Casas, Sònia «Entrevista a Roger Mas». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, 2-2011, p. 5. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Roger Mas s'emporta el Premi Enderrock al millor disc de l'any». Regió 7, 31-01-2009. Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 5 gener 2016].
- ↑ El cantautor Roger Mas s'endú el premi sardanista Rotllana 2013 Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a Ara, 23/11/2013
- ↑ González Lucini, Fernando. «Roger Mas». Canción con todos-SGAE. Arxivat de l'original el 2020-09-18. [Consulta: 20 setembre 2019].
- ↑ Vidal, Guillem «“Amb les derrotes no ens hi hauríem de rebolcar”». El Punt Avui, 16-09-2021 [Consulta: 20 setembre 2021]. Arxivat 20 de setembre 2021 a Wayback Machine.