Vés al contingut

Rois et reine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRois et reine
Rois et Reine Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióArnaud Desplechin Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPascal Caucheteux Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDaniel Bevan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióArnaud Desplechin i Roger Bohbot Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGrégoire Hetzel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaÉric Gautier Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLaurence Briaud Modifica el valor a Wikidata
VestuariNathalie Raoul Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWhy Not Productions Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada150 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia, cinema romàntic, drama i melodrama Modifica el valor a Wikidata
Temarelació personal, ex, escapada i selecció de company Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0344273 FilmAffinity: 676183 Allocine: 55662 Rottentomatoes: m/rois_et_reine Letterboxd: kings-and-queen Mojo: kingsandqueen Allmovie: v313596 TCM: 592678 Metacritic: movie/kings-queen TV.com: movies/kings-and-queen TMDB.org: 44524 Modifica el valor a Wikidata

Rois et reine és una pel·lícula francesa dirigida per Arnaud Desplechin estrenada a França el 2004. Va aconseguir diversos reconeixements, com el premi Louis Delluc i el César al millor actor per Mathieu Amalric. La cinta és igualment la peça central d'una trilogia informal del director composta per Léo, "Dans la compagnie des hommes" de 2003 i per Un conte de Noel de 2008. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Dues històries paral·leles, la vida de Nora Cotterelle, que s'afanya a casar-se amb un home ric i distant, Jean-Jacques, i l'internament en un hospital psiquiàtric de Ismael Vuillard, es troben quan Nora proposa a Ismael d'adoptar el seu fill únic de deu anys, Élias. Aquest va néixer després del suïcidi del seu pare, Pierre Cotterelle, un vespre de disputa amb Nora. Per permetre el reconeixement patern del nen, Nora s'ha barallat amb l'administració per celebrar per derogació presidencial un casament pòstum amb Pierre.

Ismael, un músic capritxós i deprimit, és el segon company de Nora. Junts, han educat durant set anys Elias, fins a la separació de la parella a la iniciativa de Nora. La proposició d'adopció ve en el moment de l'anunci de la mort propera del pare de Nora al qual estava molt lligada. Ismael, llavors carregat de deutes i cures psiquiàtriques sense consentiment, vacil·la sobre la proposició de Nora. Ajudat del seu amic advocat, el senyor Mamanne, i del seu metge-psiquiatre, el doctor Vasset, aconsegueix fer-se passar per a irresponsable penal dels deutes que ha contret i acaba per sortir de l'hospital on tanmateix passava dies agradables al contacte de més « bojos » que ell. Seguint els consells de la seva psicoanalista, la doctora Devereux, Ismael decideix de no adoptar Elias. Encara inestable però ajudat de la seva família que viu a Roubaix, Ismael, aconsegueix reprendre la seva vida gràcies a Arielle, una jove estudiant de xinès que ha conegut a l'hospital. Nora acompanya el seu pare en els seus últims instants i finalment en paus amb ella mateixa es casa amb Jean-Jacques[2]

Repartiment

[modifica]
  • Emmanuelle Devos: Nora Cotterelle
  • Mathieu Amalric: Ismael Vuillard
  • Jean-Paul Roussillon: Abel Vuillard, el pare d'Ismael
  • Catherine Rouvel: Monique Vuillard, la mare d'Ismael
  • Maurice Garrel: Louis Jennsens, el pare de Nora
  • Valentin Lelong-Darmon: Élias, el fill de Nora
  • Magali Woch: Arielle Phénix
  • Catherine Deneuve: Doctora Hélène Vasset
  • Hippolyte Girardot: Senyor Mamanne
  • Noémie Lvovsky: Élisabeth
  • Nathalie Boutefeu: Chloé Jennsens, la germana de Nora
  • Joachim Salinger: Pierre Cotterelle
  • Olivier Rabourdin: Jean-Jacques
  • Gilles Cohen: Simon
  • Andrée Tainsy: L'àvia d'Ismael
  • Jan Hammenecker: Nicolas,el marit d'Élizabeth
  • Elsa Wolliaston: Dra. Devereux
  • François Toumarkine: l'infermer Prospero
  • Miglen Mirtchev: l'infermer Caliban

Rebuda

[modifica]
  • Rois et reine va registrar 646.962 entrades a França d'un total de 708.414 espectadors a Europa, dels quals 22.793 van ser en el Regne Unit.[3]
  • Premis
    • 2004: Festival de Venècia: secció oficial a concurs
    • 2004: Premis Cèsar: Millor actor (Amalric). 7 nominacions incloent millor pel·lícula
    • 2005: Cercle de Crítics de Nova York: Nominada a millor actriu (Devos)

Referències

[modifica]
  1. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Rois et reine». [Consulta: 12 desembre 2018].
  2. «Rois et Reine (Kings and Queen)» (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2018].
  3. «LUMIERE: Film: Rois et reine». [Consulta: 12 desembre 2018].