Rokühnita
 Rokühnita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeCl₂·2H₂O |
| Epònim | Robert Kühn (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BB.10 |
| Dana | 9.2.4.1 |
| Heys | 8.11.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,605 nβ = 1,633 nγ = 1,702 |
| Birefringència | δ = 0,097 |
| Angle 2V | mesurat: 64°, calculat: 68° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-036 |
| Símbol | Rok |
| Referències | [1][2] |
La rokühnita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del professor de mineralogia alemany Robert Kühn (1911-).
Característiques
[modifica]La rokühnita és un halur de fórmula química FeCl₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Rarament se'n troba en plaques primes, dominades per {110}, de fins a 300 μm; les plaques es componen habitualment de fibres.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rokühnita pertany a «03.BB - Halurs simples, amb H₂O, amb proporció M:X = 1:2» juntament amb els següents minerals: eriocalcita, bischofita, niquelbischofita, sinjarita, antarcticita i taquihidrita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari que es troba a les fissures de les salines riques en potassi. Sol trobar-se associada a altres minerals com: carnallita, rinneïta, halita, taquihidrita, silvita o langbeinita. Va ser descoberta a les obres de potassa de Siegfried-Giesen i Salzdetfurth, a Hildesheim, Baixa Saxònia, Alemanya. També ha estat descrita a la mina ČSA (Orlová, República Txeca), als pous de Hildesia (Hildesheim, Alemanya), a la mina Marcel (Rybnik, Polònia) i a Volodarsk-Volynski (Ucraïna).
Referències
[modifica]