Roman Abt
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1850 Bünzen (Suïssa) |
| Mort | 1r maig 1933 (82 anys) Lucerna (Suïssa) |
| Activitat | |
| Ocupació | inventor, enginyer, emprenedor, enginyer ferroviari |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Germans | Heinrich Abt |
| Premis | |
| |
Carl Roman Abt (Bünzen, Suïssa, 16 de juliol de 1850 - Llucana, Suïssa, 1 de maig de 1933) va ser un enginyer industrial, inventor i empresari suís.
Carl Abt era fill d'un fabricant de trenat de palla i va assistir a l'escola primària a Muri i a l'institut de segon ensenyament a Frauenfeld. Durant la seva joventut s'havia ocupat de construir i millorar les màquines de trenar, per la qual cosa va estudiar construcció de màquines a l'Escola Politècnica Federal (ETH) de 1869 a 1872. Després va treballar com a constructor en els tallers centrals del Ferrocarril Central Suís a Olten, i seguidament fins a 1879 a la fàbrica de la Societat internacional de ferrocarrils de muntanya a Aarau dirigida per Niklaus Riggenbach i Olivier Zschokke. Després va ser enginyer de control en el departament federal de ferrocarrils i el 1881 es va establir pel seu compte.
Abt va fer invents revolucionaris, com l'anomenat sistema Abt per a ferrocarrils de cremallera per a la combinació de locomotores d'adhesió i cremallera, així com el desviament Abt sense peces mòbils per a funiculars. Va dirigir personalment la construcció de 72 ferrocarrils de muntanya en tots els continents, entre ells a Suïssa els de Zermatt, Gornergrat, Furka-Oberalp, Muntanya Generoso, etc., i el de la Muntanya Snowdon en el Regne Unit.
Abt va rebre en vida molts homenatges, com el de Doctor honoris causa per l'escola tècnica de Hannover.
Així mateix es va distingir com a expert en art i mecenes.
Bibliografia
[modifica]Walter Hefti. Zahnradbahnen der Welt. Birkhäuser Verlag, Basel i Stuttgart, 1971, pàg. 16