Romano Guardini

Romano Guardini
Biografia
Naixement	17 febrer 1885 ; Verona (Itàlia)
Mort	1r octubre 1968 (83 anys); Múnic (Alemanya)
Sepultura	Ludwigskirche (en)
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Tübingen ; Universitat de Friburg de Brisgòvia ; Universitat de Bonn ; Rabanus-Maurus-Gymnasium
Activitat
Lloc de treball	Múnic ; Tübingen
Ocupació	sacerdot catòlic, professor d'universitat, teòleg, escriptor, filòsof
Ocupador	Universitat de Tübingen ; Universitat de Múnic ; Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Premis
	(1965) Munich "München leuchtet" award (en) ; (1965) Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya; (1962) Premi Erasmus; (1958) Orde Bavarès del Mèrit; (1958) Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; (24 setembre 1952) Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany; doctor honoris causa per la universitat de Pàdua; doctor honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia; medalla d'or honorífica de la ciutat de Munic ;

Romano Guardini (Verona, Itàlia, 17 de febrer de 1885 - Múnic, 1 d'octubre de 1968) va ser un sacerdot, pensador, escriptor i acadèmic catòlic alemany. Va desenvolupar els seus estudis i el seu treball acadèmic a Alemanya. Se'l considera un dels teòlegs més acreditats del segle XX:^[1] la seva influència es va estendre a figures com el filòsof Josef Pieper, el seu amic el director d'orquestra Eugen Jochum, el sacerdot Luigi Giussani (fundador del moviment Comunió i Alliberament), l'educador Félix Messerschmid, Heinrich Getzeny, l'arquitecte Rudolf Schwarz, el filòsof Jean Gebser, i els papes Benet XVI i Francesc.

Biografia

Va néixer a Verona però amb només un any la seva família es va mudar a Magúncia (Alemanya). Va viure la major part de la seva vida en aquest país, on el seu pare va treballar com a diplomàtic.

Es va ordenar sacerdot de l'Església Catòlica l'any 1910,^[2] i va ser un dels líders dels moviments espirituals i intel·lectuals que van desencadenar després les reformes aprovades pel Concili Vaticà II.

El 1922 esdevení professor de Teologia Dogmàtica a Bonn.^[3] En 1923 se li va donar una posició en filosofia de la religió a la Universitat de Berlín, que va mantenir fins a ser forçat a renunciar pels nazis l'any 1939. El 1945 Guardini va ser nomenat professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Tubinga,^[3] i va donar lliçons de filosofia de la religió. Finalment, l'any 1948 es va convertir en professor també de filosofia de la Universitat de Múnic,^[1] on va romandre fins a retirar-se, per raons de salut, el 1962.

Premis i reconeixements

L'any 1952 va obtenir el premi de la pau dels llibreters alemanys,^[3] i l'any 1961 li fou atorgat el Premi Erasme.^[1]

Vegeu també

Personalisme

Bibliografia

López Quintás, Alfonso. Romano Guardini, maestro de vida (en castellà). Madrid: Ediciones Palabra, 1998. ISBN 84-8239-258-1.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Santidrián, Pedro R. Diccionario breve de pensadores cristianos (en castellà). Estella: Editorial Verbo Divino, 1991, p. 215. ISBN 9788471517241.
↑ López Quintás, Alfonso. «Romano Guardini» (en castellà). Philosophica: enciclopèdia filosófica on line, 2009. [Consulta: 11 abril 2022].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Fernández, Tomás; Tamaro, Elena. «Biografía de Romano Guardini» (en castellà). Biografías y Vidas, 2004. [Consulta: 11 abril 2022].

Enllaços externs

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Santidrián, Pedro R. Diccionario breve de pensadores cristianos (en castellà). Estella: Editorial Verbo Divino, 1991, p. 215. ISBN 9788471517241.

[2] López Quintás, Alfonso. «Romano Guardini» (en castellà). Philosophica: enciclopèdia filosófica on line, 2009. [Consulta: 11 abril 2022].

[:1-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Fernández, Tomás; Tamaro, Elena. «Biografía de Romano Guardini» (en castellà). Biografías y Vidas, 2004. [Consulta: 11 abril 2022].

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)