Romuald de Ravenna

Romuald de Ravenna

Biografia
Naixement	951 Ravenna (Itàlia)
Mort	19 juny 1027 (Gregorià) (75/76 anys) Fabriano (Itàlia)
Abat
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	religiós
Orde religiós	Orde de sant Benet
Enaltiment
sant sant
Festivitat	19 de juny
Cronologia
1012	Orde Camaldulès: fundació

Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos. És venerat a l'Església catòlica com a sant.

El sant per Fra Angelico (Florència, Museo San Marco)

Icona oriental

Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es feu monjo benedictí al monestir de Sant'Apollinare in Classe a Ravenna, però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'abat Garí, de Sant Miquel de Cuixà, i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia Pere Orsèol, que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a Cuixà cap al 978, hi feu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a l'Abadia de Montecassino.

Tornà a Itàlia el 988 i hi fou ermità a Pereo, prop de Ravenna. Cap al 1001, l'emperador Otó III el convencé perquè tornés a Sant'Apollinare in Classe, on fou elegit abat, però passat un any, la seva vocació d'anacoreta el feu marxar de nou, renunciant al càrrec, i se n'anà a Montecassino.

Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria. Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre Úmbria i les Marques, on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al 1020, la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'Orde de Camaldoli o dels camaldulesos, congregació reformada, de fet, de l'Orde de Sant Benet.

Va morir entre 1023 i 1027 a Valdicastro, prop de Fabriano.

• 
  El sant pregant, per Guercino, 1641 (Ravenna, Pinacoteca comunale)
• 
  Sepulcre del sant, a San Biagio de Fabriano
• 
  Cel·la del sant, a l'Eremo dei Camaldoli
• 
  Església del monestir de Camaldoli
• 
  Talla al cor de la cartoixa de Buxheim, s. XVIII
• 
  Visió de Sant Romual d'Andrea Sacchi, 1631 (Pinacoteca Vaticana)

Veneració

Cap al 1042, Pere Damià va escriure una vida de Romuald, que donà origen a l'hagiografia posterior. Va ésser beatificat cinc anys després d'haver mort, i canonitzat en 1595 per Climent VIII. Des del 1481, el seu cos és a San Biagio de Fabriano.