Rondorfita

Rondorfita
Fórmula química	Ca₈Mg(SiO₄)₄Cl₂
Localitat tipus	pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AB.20
Dana	51.4.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 15,08Å;
Grup puntual	m3 (2/m 3) - diploide
Color	marró taronja a ambre
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,03 g/cm³ (mesurada);
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997-013
Any d'aprovació	1979
Símbol	Ron
Referències

La rondorfita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom dels col·leccionistes de minerals Alice i Eugen Rondorf, els quals van descobrir el mineral.

Característiques

La rondorfita és un silicat de fórmula química Ca₈Mg(SiO₄)₄Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans diminuts de fins a 0,5 mil·límetres. El color pot oscil·lar entre marró taronja a ambre. La diferència de color resulta de les diferents proporcions de clor i oxigen. Els color taronja pot sorgir a partir de tres motius: substitució de Fe³⁺ per Mg, per la presència de l'atípic tetraedre MgO₄, o per electronegativitat.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rondorfita pertany a «9.AB - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: trimerita, larsenita i esperita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1979 a la pedrera Caspar, que es troba al volcà Bellerberg, a Ettringen (Eifel, Alemanya). Sol trobar-se associada a altres minerals com: tobermorita, thaumasita, ternesita, quars, portlandita, olivina, magnetita, larnita, hidrocalumita, hematites, ettringita, el·lestadita, cuspidina i clormayenita. També ha estat descrita a Oslavany (Moràvia, República Txeca), al volcà Shadil-Khokh (Xida Kartli, Geòrgia) i al mont Lakargi (Caucas del Nord, Rússia).