Hidrocalumita
 Hidrocalumita | |
|---|---|
 Cristalls (marrons-taronges, segons la font) d'hidroalumita en matriu incolora procedents de l'óblast de Txeliàbinsk, Rússia. | |
| Fórmula química | Ca₄Al₂(OH)₁₂(Cl,CO₃,OH)₂·4H₂O |
| Epònim | hidro-, calci, alumini i composició  |
| Localitat tipus | Scawt Hill, Comtat de Larne, Antrim, Irlanda del Nord |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FL.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.05 |
| Dana | 6.4.4.1 |
| Heys | 7.4.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,6Å; b = 11,4Å; c = 16,84Å; β = 111° |
| Grup puntual | 2 - esfenoïdal |
| Color | incolor a verd clar |
| Exfoliació | perfecta en - {001}, exfoliació pobra amb una inclinació de 60° en {100}.* |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,15 g/cm³ (mesurada); 2,15 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,535 nβ = 1,553 nγ = 1,557 |
| Birefringència | δ = 0,022 |
| Angle 2V | mesurat: 24°, calculat: 50° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1934 |
| Símbol | Hcl |
| Referències | [1] |
La hidrocalumita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la hidrocalumita. Anomenada així en al·lusió a la seva composició: aigua (hidro-), calci (-cal-) i alumini (-alum-) i el sufix «-ita». Segons alguns autors, el rang composicional que actualment s'assigna a la hidrocalumita, pot representar més d'una espècie mineral. Moltes de les espècies relacionades amb la hidrocalumita han estat descrites com a compostos sintètics.
Característiques
[modifica]La hidrocalumita és un òxid de fórmula química Ca₄Al₂(OH)₁₂(Cl,CO₃,OH)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrocalumita pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H2O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, jamborita, meixnerita, fougerita, iowaïta, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, asbolana, buserita, rancieïta, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita, mourita i deloryita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral rar que es forma en els darrers estadis per acció hidrotermal en skarns formats per metamorfisme de contacte en calcàries; també es troba en xenòlits en laves.[2] S'ha trobat associat a afwillita, portlandita, ettringita, larnita, plombièrita, hidrogrossulària i calcita.[2] Algunes localitats rellevants on s'ha trobat són: Scawt Hill (Irlanda); Ceyrat (França); Campomorto (Itàlia); als volcans Rothenberg i Emmelberg (Alemanya); a la conca de carbó de Kopeisk i Txeliabinsk (Urals, Rússia) i als marbres de Daba (Jordània).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Hydrocalumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Hydrocalumite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 29 abril 2018].
|  | |||||||||||||||||||
