Vés al contingut

Roy Hargrove

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoy Hargrove
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata
Waco (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
FormacióThe New School
Berklee College of Music
Booker T. Washington High School for the Performing and Visual Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballJazz i interpretació de trompeta Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótrompetista, músic de jazz, intèrpret d'instrument de metall Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereJazz i jazz-funk Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompeta i fliscorn Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVerve Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0362996
Facebook: royhargrove Youtube: UC0twFFwo7-ZajQ7SxgcY6bQ Spotify: 49zXTngyUTielHTbbH5YKs Apple Music: 124148 Musicbrainz: 8cdf780e-b909-4d25-9060-e552e95b3414 Songkick: 90239 Discogs: 99438 Allmusic: mn0000345426 Deezer: 5890 Modifica el valor a Wikidata

Roy Anthony Hargrove (Waco, Texas; 16 d'octubre de 1969 - Nova York; 2 de novembre de 2018) fou un trompetista de jazz estatunidenc guanyador de dos premis Grammy el 1997 i 2002.[1][2] Hargrove es va caracteritzar pel seu estil de fusionar el bebop amb influències del hip-hop i el rhythm and blues, convertint-se en un dels principals trompetistes americans a finals dels 80.[3]

Hargrove va ser el líder del grup progressista The RH Factor, que va combinar elements de jazz, funk, hip-hop, soul i música gòspel. Va treballar amb estrelles músics com Erykah Badu, John Mayer, Michael Brecker o Herbie Hancock,[1] i va tenir com a mentor a Wynton Marsalis.[4] És considerat un dels líders del moviment neo-bop.[5]

Biografia

[modifica]

Naixement i infància

[modifica]

Hargrove va néixer a Waco, Texas, fil de Roy Allan Hargrove i Jacklyn Hargrove.[6][7][8] Quan tenia 9 anys, la seva família es va traslladar a Dallas, Texas.[6] Va estudiar trompeta i va ser descobert per Wynton Marsalis quan aquest va visitar l'Escola Preparatoria per a Arts Visuals i d'Actuació Booker T. Washington de Dallas. Una de les seves influències primerenques més profundes va ser la visita al seu centre de secundària del saxofonista David "Fathead" Newman, acompanyant de Ray Charles.[9]

Carrera musical

[modifica]

Hargrove va passar un any (1988–1989) estudiant al Berklee College of Music de Boston, tot i que sovintejava les jam-sessions de Nova York. Es va traslladar a la The New School de Nova York. El seu primer enregistrament allà va ser amb el saxofonista Bobby Watson. Poc després va gravar amb el grup Superblue, amb Watson, Mulgrew Miller, Frank Lacy i Kenny Washington. El 1990 va publicar el seu primer àlbum en solitari, Diamond in the Rough, al segell Novus/RCA. Va rebre l'encàrrec de la Lincoln Center Jazz Orchestra i va escriure The Love Suite: In Mahogany, que es va estrenar el 1993.[cal citació]

El 1994, aquest cop contractat per Verve, va enregistrar With the Tenors of Our Time, amb Joe Henderson, Stanley Turrentine, Johnny Griffin, Joshua Redman i Branford Marsalis. Va gravar Family el 1995, i posteriorment va experimentar amb un format trio a l'àlbum Parker's Mood el 1995, amb el baixista Christian McBride i el pianista Stephen Scott.[cal citació]

Hargrove va guanyar el premi Grammy al millor àlbum de jazz llatí el 1997 per Habana amb Crisol, la banda afro-cubana que havia fundat.[10] Va guanyar el seu segon Grammy al millor àlbum instrumental de jazz (individual o en grup) el 2002 per Directions in music: live at Massey Hall juntament amb els co-líders Herbie Hancock i Michael Brecker.[11]

A principis dels anys 2000, va formar el grup The RH Factor, que combinava elements del jazz, funk, hip-hop, soul i el gòspel.[cal citació]

Durant la dècada dels 2000, Hargrove va utilitzar un subgènere de jazz amb molt groove i funk, fet que es plasma a l'àlbum Voodoo, interpretant i enregistrant conjuntament amb el cantant de neo-soul D'Angelo. Hargrove també va interpretar la música de Louis Armstrong en la producció musical de Roz Nixon "Dedicated to Louis Armstrong" com a part del Festival de Jazz de Verizon. El 2002 va col·laborar amb D'Angelo i Macy Gray, The Soultronics, i Nile Rodgers, en dos temes per a Red Hot & Riot, un àlbum recopilatori en homenatge a la música de la pionera afrobeat Fela Kuti. Va actuar com a acompanyant de a la pianista de jazz Shirley Horn i el raper Common a l'àlbum Like Water for Chocolate i el 2002 amb la cantant Erykah Badu a Worldwide Underground.[cal citació]

Defunció

[modifica]

Hargrove morí d'una aturada cardíaca provocada per una insuficiència renal el 2 de novembre de 2018 a l'hospital Mount Sinai a la ciutat de Nova York. Segons el seu mànager Larry Clothier, Roy Hargrove havia estat sotmès a diàlisi durant els darrers 14 anys de la seva vida.[12]

Discografia

[modifica]
Roy Hargrove tocant amb The RH Factor al Festival Jazz des Cinq Continents, Marsella, el Juliol de 2009

Intèrpret principal

[modifica]
  • 1990: Diamond in the Rough (Novus)[13]
  • 1991: Public Eye (Novus)
  • 1992: Tokyo Sessions, Roy Hargrove i Antonio Hart (Novus)
  • 1992: The Vibe (Novus)
  • 1993: Jazz Futures: Live in Concert (Novus)
  • 1993: Of Kindred Souls: The Roy Hargrove Quintet Live (Novus)
  • 1993: Beauty and the Beast – The Jazz Networks (Novus)
  • 1994: Blues 'n Ballads – The Jazz Networks (Novus)
  • 1994: Approaching Standards – compilació de temes de quatre àlbums (BMG Music/Jazz Heritage 1995)
  • 1994: With the Tenors of Our Time – The Roy Hargrove Quintet (Verve)
  • 1995: Family (Verve)
  • 1995: Parker's Mood – amb Christian McBride (baix), i Stephen Scott (piano) (Verve)
  • 1997: Habana – Roy Hargrove's Crisol (Verve), Guardonat amb el Grammy al millor àlbum de jazz llatí[10]
  • 2000: Moment to Moment – Roy Hargrove with Strings (Verve)
  • 2002: Directions in Music: Live at Massey Hall – co-liderat amb Herbie Hancock, Michael Brecker (Verve), Guardonat amb el Grammy al millor àlbum de jazz instrumental, individual o en grup[11]
  • 2003: Hard Groove – The RH Factor (Verve)
  • 2004: Strength – The RH Factor (EP, Verve)
  • 2006: Distractions – The RH Factor (Verve)
  • 2006: Nothing Serious (Verve)
  • 2008: Earfood – The Roy Hargrove Quintet (EmArcy)
  • 2009: Emergence – The Roy Hargrove Big Band (Groovin' High)

Com a acompanyant

[modifica]

Galeria

[modifica]


Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Muere en Nueva York el talentoso músico de jazz Roy Hargrove» (en castellà). EFE, 04-10-2018. [Consulta: 1r maig 2020].
  2. ↑ «Roy Hargrove» (en anglès). Grammy, 19-11-2019. [Consulta: 1r maig 2020].
  3. ↑ «Roy Hargrove | Biography & History» (en anglès). All music. [Consulta: 1r maig 2020].
  4. ↑ Neira, Fernando «Muere Roy Hargrove, joven león de la trompeta de jazz» (en castellà). El País [Madrid], 03-11-2018. ISSN: 1134-6582.
  5. ↑ «Muere el trompetista Roy Hargrove a los 49 años» (en castellà). La Vanguardia, 03-11-2018. [Consulta: 1r maig 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 Russonello, Giovanni «Roy Hargrove, Trumpeter Who Gave Jazz a Jolt of Youth, Dies at 49» (en anglès). The New York Times, 03-11-2018. ISSN: 0362-4331.
  7. ↑ «Riffs on Roy» (en anglès). Texas Monthly, 01-05-1996. [Consulta: 1r maig 2020].
  8. ↑ «Roy Hargrove Biography» (en anglès). JazzTrumpetSolos, 22-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 1r maig 2020].
  9. ↑ «Roy Hargrove primer: 5 things to know about the trumpeter» (en anglès). The Mercury news, 03-01-2013. [Consulta: 1r maig 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 «1997 Grammy winners - 40th Annual Grammy Awards» (en anglès). Grammy, 28-11-2017. [Consulta: 1r maig 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 «[https://www.grammy.com/grammys/awards/45th-annual-grammy-awards-2002 2002 Grammy winners - 45th Annual Grammy Awards]» (en anglès). Grammy, 28-11-2017. [Consulta: 1r maig 2020].
  12. ↑ Russonello, Giovanni «Roy Hargrove, Trumpeter Who Gave Jazz a Jolt of Youth, Dies at 49» (en anglès). The New York Times, 03-11-2018. ISSN: 0362-4331.
  13. ↑ «Roy Hargrove | Album Discography» (en anglès). All music. [Consulta: 1r maig 2020].
  14. ↑ Wynn, Ron. «Superblue - Superblue | Songs, Reviews, Credits | AllMusic» (en anglès). All music. [Consulta: 1r maig 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roy_Hargrove&oldid=30577038»