Vés al contingut

Rudy Ventura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRudy Ventura
Biografia
NaixementJaume Ventura i Serra
10 setembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Canet de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 2009 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrompetista, cantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompeta
Família
FillsYolanda Ventura Modifica el valor a Wikidata
Last fm: Rudy+Ventura Musicbrainz: 9f50f46c-2a83-438c-975e-63c3637e97c8 Discogs: 1617901 Allmusic: mn0000635142 Viasona: rudy-ventura Modifica el valor a Wikidata

Jaume Ventura i Serra, més conegut com a Rudy Ventura (Canet de Mar, Maresme, 10 de setembre de 1926 - Barcelona, 2 d'abril del 2009), va ser un trompetista molt conegut que es va dedicar durant gairebé 70 anys a interpretar música de ball.

Estudia a l'Escola Municipal de Música amb els germans Rovira (el trompetista Lluís, Ricard i Amadeu). Als 15 anys, Jaume Ventura comença a tocar a l'Orquestra Planas, de Jaume Planas i Simó, on el seu pare era el primer trompeta.

A principis dels anys 40, amb l'arribada dels primers micròfons, comença a cantar i el rebategen com a ‘Rudy’ Ventura. Quan arriba el moment de fer el servei militar ho compagina tocant a diverses formacions com l'Orquesta Luis Duque, l'Orquesta Serramont i el Conjunto Glory’s King,

Posteriorment decideix muntar el seu primer grup amb el seu pare i una desena de músics però li arriba una oferta per anar-se’n a Amèrica i deixa el grup en mans del trompetista Jaume Miralles.

Al 1953 s'incorpora a Solera de España, una orquesta d'onze músics liderada per Lluís Oliva, i debuta a Cuba, al Club Tropicana de l'Havana, on hi toca durant 6 anys. En aquella época també recala a Mèxic, Veneçuela, Puerto Rico, República Dominicana i Curaçao. Les actuaciones de Solera de España per Amèrica li permeten conèixer artistes de primera línia com Frank Sinatra, Nat King Cole, Artie Shaw, Benny Goodman o Carmen Miranda.[1]

L'any 1959 torna a Catalunya i forma ‘Rudy Ventura y su Conjunto’, amb Vicenç Sabater (piano i arranjaments), Joan Antoni Calvet (bateria i percussió), Francesc Calzada (saxo, flauta i violí) i Eugeni Murgui (saxos i contrabaix).[2]

Als anys 60 hi havia molts trompetistes que dirigien orquestres, petits conjunts o, simplement, actuaven com a solistes: Ray Anthony als Estats Units, Eddie Calvert a la Gran Bretanya, George Jouvin a França, Roy Etzel a Alemanya i Nini Rosso a Itàlia. Anys més tard també va saber trobar el so de Tijuana que practicava l'estatunidenc Herb Alpert. Ventura coneixia i versionava aquests artistes. La primera cançó que grava Rudy amb el seu quintet és ‘Pan, amor y cha cha cha', per a la discográfica Columbia l'any 1959. I un any més tard aposta per gravar música moderna en català, una gesta que anteriorment només havien assolit les Germanes Serrano i Josep Guardiola. Rudy canta una cançó titulada 'Mustapha', acompanyat de l'orquestra de Josep Solà. I després treu al mercat 8 temes més repartits en dos EPs: 'Recordant "La Moños"'i 'Quan arriba la cigonya'.

Va dedicar 65 anys de la seva vida a la música. Més de 1000 cançons editades en discos, incloent-hi les gravacions en què va acompanyar amb la seva trompeta artistes com Antonio Machín, Lola Flores o Jaume Sisa.

La figura de Ventura també va estar molt associada al FC Barcelona, club al qual va dedicar diverses composicions (entre les quals destaquen Endavant Barça, Campions o Barça campió d'Europa), i la seva trompeta es va deixar sentir en nombroses ocasions al Camp Nou i en les grans cites del barcelonisme com les finals de la Recopa del 1979 o la de la Copa d'Europa del 1992.[3] A més, Ventura és l'autor de l'himne de les penyes Som del Barça.

Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes.[4] El 2001, l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya li va retre un homenatge, en un acte juntament amb altres grans artistes de la seva època, com el Dúo Dinámico, Paco Morán o Ramon Calduch.

Discografia

[modifica]

Àlbums

[modifica]
  • 1966 - Rudy Ventura y Orquesta Vergara
  • 1968 - Mundial Hits
  • 1979 - Les rambles
  • 1979 - Història d'un Estatut
  • 1980 - Havaneres “catxondes”
  • 1980 - El Ball De l'Estatut
  • 2002 - Sus primeros EP en Columbia vol. 1 (1960-1961)
  • 2002 - Sus primeros EP en Columbia vol. 2 (1961-1962)
  • Trompeta de Europa
  • Nit de revetlla/Noche de verbena

EPs i Singles

[modifica]
  • 1960 - Recordant "La Moños" / Una Caseta / Anant A La "Font Del Gat" / Qui La Fa La Paga
  • 1962 - Quan Arriba La Cigonya / Barcelona Es Bona / Pinyols / Fem Soroll
  • 1965 - Rudy Ventura i la seva trompeta
  • 1968 - La tieta i la trompeta/El trompeta de joguet
  • 1974 - Es verano/Sigo soñando
  • 1978 - Feliç aniversari/El dia de la mare
  • Un mundo feliz/Gitano rock and roll
  • Zorba el griego
  • Paco Peco/Champagne twist/Por que me dejas?/Balada de la trompeta
  • Pepe (Cantinflas)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «’Club Trébol'. Programa especial dedicat a Rudy Ventura. Dirigit i presentat per Jordi Roura, a Ràdio4». Club Trébol, 25-05-2019.
  2. ↑ «Treball de recerca de Carlota Sabater, neta de Vicenç Sabater, el pianista del conjunt de Rudy Ventura)».
  3. ↑ «Fallece a los 82 años Rudy Ventura, el trompetista blaugrana». La Vanguardia, 02-04-2009. [Consulta: 28 desembre 2015].
  4. ↑ «Rudy Ventura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rudy_Ventura&oldid=34051835»